ELS REPTES DE LA BIOMASSA I DEL SEU FINANÇAMENT:
PROPORCIONS i DESPROPORCIONS

La premsa general ha recollit l’enfonsament del sector forestal, especialment en el sector de la primera transformació. Per altra banda de forma recurrent apareix la biomassa com una possible font d’ingressos per al sector forestal. Ara bé, cal determinar la magnitud d’aquesta potencialitat. Provarem de fer-ho, amb grans xifres a veure quin resultat dóna.

Comencem mirant quin és el volum de producció de biomassa llenyosa de Catalunya (sense comptar doncs les fulles o el matollar). Sumant el resultat de les vuit regions forestals de Catalunya tenim que representa unes 2.500 milers de tones cada any1. O sigui: cada any es poden retirar dels boscos de Catalunya 2.500 milers de tones i el resultat serà que no hi haurà ni increment de estocatge de fusta en el bosc ni deforestació. Dit d’una altra manera el balanç serà zero.

Si suposem que el valor energètic d’aquesta biomassa és de 4kwh/kg2, el resultat és que els boscos catalans estan produint, cada any, la no despreciable xifra de 10.000 milions de kwh (10.000.000.000 kwh)3. Dit d’una altra manera, els boscos catalans són capaços de generar cada any l’equivalent d’uns 6 milions de barrils de petroli4 d’energia renovable i tenint en compte que tota la comunitat tècnica i científica accepta que la gestió forestal de Catalunya està a cavall entre la categoria dolenta o pèssima.

Si comparem aquesta xifra de 290 milions, amb els suposat 3.500 milions del nou finançament, resulta que Catalunya ja tindria “negociats” i garantits més del 8% amb destinació exclusiva a les forests del nostre país i a reduir la combustió de combustibles fòssils. Si la comparem amb els 10 milions d’euros anuals de subvencions públiques la desproporció és imponderable.

Pregunta oberta al Govern de Catalunya: Per què no hi ha fets i només hi ha paraules en activar un sector, que pot generar una xifra de negoci superior als 290 milions d’euros anuals?

Per què no hi ha fets i només hi ha paraules en ordenar internament la Generalitat de Catalunya per tal que posar en marxa una indústria d’aquestes característiques no representi passar per sis Departaments diferents enlloc de poder accedir a una unitat administrativa centralitzada? Per què no només paraules i no fets en un projecte que no requereix desemborsament de diners públics i només requereix voluntat política? És impossible pensar que un govern pugui ser tant dolent com per no tenir voluntat política per desenvolupar un projecte que no li costa ni cinc i que li genera aital xifra de negoci per al país.

Suposem, també, que el rendiment tècnic del conjunt de la biomassa forestal de Catalunya és només del 35%5. El resultat serà, doncs, que només podríem reconvertir 3.500 milions de kwh/any. És molt mal rendiment però comparable amb una central tèrmica convencional.

Però encara falta la pregunta final. Quina xifra de negoci representa? Admetem que el Reial Decret que garanteix les tarifes elèctriques en règim especial, dóna una prima (o sigui un recàrrec per sobre el preu del mercat) d’entre 0,08 i 0,11 €/kwh. Si agafem la prima més baixa el càlcul és senzill. L’ús de biomassa a Catalunya podria permetre una entrada de diners al sector forestal de 290 milions d’euros anuals, els quals no provindrien de les arques públiques sinó de l’activitat comercial del sector privat.

LA DRECERA. núm. 116. Juliol-Agost 2009

Informatiu Agrari de l'Institut Agricola.

Forestal