INCENDIS

FOC! FOC!
Focs de costellada, focs agrícoles, línies elèctriques o ferroviàries, puntes de cigarreta...
Moltes són les causes del seu orígen que cal identificar sistemàticament.

L'apropament de l'estiu, any rere any, fa aflorar la qüestió dels incendis forestals. És una mena de vici de la premsa per tal d'emplenar titulars, però que acaba amagant la ingent tasca de prevenció d'incendis que es duu, i s'ha dut a Catalunya, especialment durant els darrers vint-i-cinc anys.

Apagar el foc ha estat una tasca sobre la qual, cosa estranya, cal felicitar-ne la classe política ja que, al llarg del dilatat període de la Generalitat democràtica, no ha servit de confrontació partidista sinó que aquesta classe, en el seu conjunt, ha tingut el capteniment suficient per entendre que responia a una qüestió estrictament tècnica i que no podia ser motiu de debat. A això se li ha unit un discret però efectiu  servei de prevenció d’incendis, una política d’inversions públiques en la matèria que cap any ha estat quantiosa (en volum econòmic), però sí que ha estat sostinguda al llarg dels vint-i-cinc anys i, sobretot, que ha sabut trobar mecanismes de col·laboració amb la societat civil on, tant aquesta com l’Administració, s’hi trobaven còmodes.

L’efectivitat del model i la manca d’estridències en l’arc parlamentari, ha conduït a que el conjunt de la ciutadania, per simple difusió, i mai per imposició, hagi assumit la prevenció dels incendis forestals i, en especial, la reducció de les causes d’ignició com un fet quotidià.  ¿Quants costellaires es veuen avui en comparació a vint-i-cinc anys enrere? Era una pandèmia que ningú pensava que es pogués eradicar i al final s’ha aconseguit.

En el bosc això no ha passat i, cada any, s’estoca més d’una tona de nou material inflamable per hectàrea, sense que ningú adverteixi del risc que representa. En una indústria normal, no estocant més material s’acaba el problema. Però en el bosc, com que la producció de biomassa no està controlada per l’home, sinó que és autònoma, cal anar retirant biomassa del bosc, per tal d’evitar estralls futurs.

Sobre la necessitat de retirar biomassa, l’única solució passa per potenciar la indústria forestal de tranformació, amb l’objectiu d’actuar simultàniament sobre quatre pilars que perillen. En primer lloc, mantenir un bon estat sanitari de les nostres masses boscoses i sobretot el seu rejoveniment. En segon lloc, reduir el risc d’incendi. En tercer lloc, garantir la pervivència l’economia rural i els llocs de treball associats a l’economia del bosc. En quart lloc, reduir la importació de fusta forània. En conjunt, es resumeixen en desenvolupament sostenible, ja que una bona política forestal, en el marc del desenvolupament sostenible, ha de portar a un progrés social i econòmic de la població de referència ( en aquest cas la població rural) tot garantint la perpetuació dels recursos per les generacions futures (bones masses forestals, joves, sense plagues ni incendis).

S’ha de denunciar, però, un pecat de darrera hora de la classe política (admetrem que venial), derivat de les ventades de principis d’any: La contractació de brigades per a la neteja de boscos. La idea, en essència, no hauria d’ésser dolenta, però ha estat precipitada i descoordinada. 

En primer lloc, perquè inclou un cert grau de “façanisme”, ja que es deriva de la percepció visual d’un conjunt d’arbres abatuts, de zones densament poblades com ara el Baix Llobregat o l’Anoia, però que la biomassa incendiable que contenen és proporcionalment poca en comparació al conjunt de la forest.  En segon lloc, derivat potser de la conjunció de les tensions electorals potencials i les forests afectades, s’ha contractat mà d’obra aliena al sector forestal alhora que s’ha abandonat, comparativament a la seva sort, les empreses forestals que com a conseqüència de la crisi general i la de les ventades, ha quebrat. Mentre que els ajuts públics al sector forestal tradicional rondaven els 3 milions d’euros i acomiadaven personal, els ajuts per a la contractació de nous treballadors forans superaven els 6 milions.

Dit d’una altra manera fóra con si el Govern hagués deixat a la seva sort la Nissan i hagués ajudat a instal·lar una nova fàbrica de cotxes en el solar del costat.   Quan a les mesures de prevenció d’incendis tradicionals es podria actuar des de diversos aspectes.

Des de l’aspecte tècnic, caldria identificar els massisos forestals sobre els quals la metodologia de la prevenció d’incendis basada en la cooperació administració – societat civil, no ha funcionat i planteja la necessitat d’una acció directa per part de l’Administració. Per altra banda, en els massissos on aquesta cooperació ha funcionat, caldria seguir-la potenciant, tot millorant els mecanismes de cooperació, especialment pel que fa a l’objectiu de reduir la càrrega burocràtica d’aquesta relació, ja que en els darrers anys s’ha observat una certa tendència a augmentar-la.

Des de l’aspecte normatiu, caldria, sense que sigui urgent, reordenar les disposicions governatives en matèria de prevenció d’incendis, i sense fer modificacions legislatives, potser es podria promulgar un decret compilatiu de disposicions en prevenció d’incendis, el qual hauria d’incorporar alguna modernització funcional, en el marc d’una administració més oberta a les possibilitats de l’accés telemàtic i per tant tendent a reduir aquella càrrega burocràtica que s’apuntava.

Finalment, i aquesta seria l’”obesitat” a corregir; cal un pla solvent, per retirar de forma sostinguda, tot l’excés de producció forestal que s’estoca en els nostres boscos, i en definitiva, cal impulsar un pla de consum de la nostra producció fustanera; perquè els costos i les conseqüències de llur estocatge són molt superiors al seu consum.

LA DRECERA. núm. 115. Maig - Juny 2009

Informatiu Agrari de l'Institut Agricola.

 

Queda però una llacuna important i que per diverses raons no s’ha abordat bé: L’acumulació de biomassa en les forests catalanes. Si la Generalitat ha entès molt bé la prevenció d’incendis forestals, mai ha abordat l’ensorrada del sector de la producció forestal.

Els boscos catalans són una màquina, molt efectiva, de producció de biomassa. De fet ho són tots els boscos des que la Terra és Terra, i d’aquí en resulta els dipòsits de petroli, gas i carbó que tenim.

En altres paraules la Terra, entès com a "Gea", és un organisme excedentari de biomassa i cada cop hi ha més biomassa estocada en el bosc.

Qualsevol que tingui una indústria o un negoci, haurà hagut de fer els estudis de risc d’incendi del seu local, i els tècnics els hauran advertit de quina és la càrrega màxima de foc que poden tenir, o sigui, quin volum de matèries inflamables poden tenir en el magatzem per tal que si un dia es produeix un incendi aquest sigui, raonablement, controlable.

Forestal