L’INSTITUT AGRÍCOLA
presenta al·legacions a
l’Avantprojecte de Llei de modificació  de la Llei 7/1999
del Centre de la Propietat Forestal

L’INSTITUT AGRÍCOLA, com associació privada que representa i defensa els interessos del sector agrari de Catalunya, va rebre del Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 7/1999 del Centre de la Propietat Forestal. Alhora se’ns va donar un termini per tal que diguéssim la nostra.

L’avantprojecte de Llei preveu un desmantellament de l’estructura organitzativa del Centre de la Propietat Forestal, ampliant les competències públiques en la representació i en el funcionament, quedant transformat en una mera oficina executiva de l’Administració Pública. El text de la modificació comporta una manca de respecte davant els drets i interessos dels propietaris forestals privats, introduint demés la gestió de les forests públiques, entre d’altres.

Davant dels fets exposats es va presentar (13 de març) les al·legacions adients, per tal de reflectir formalment la nostra oposició a l’avantprojecte de Llei. Transcrivim ara un recull dels principals arguments que van portar a l’INSTITUT AGRÍCOLA a demanar fermament que el text plantejat de l’Avantprojecte de Llei no segueixi el seu tràmit.

 

Manca d’esperit i motivació general en
l’Avantprojecte de Llei

L’Avantprojecte de Llei que se’ns ha presentat sembla més un text per endarrerir l’activitat forestal que per a facilitar-la. En aquest sentit, el Centre de Propietat Forestal es vol convertir, com el propi text menciona, en un “mitjà propi instrumental i de servei tècnic de l’administració de la Generalitat de Catalunya”. On, a diferència del text actual de la Llei, es gestionarien també els forests públics –actualment només ho són dels boscos privats- i s’atribuirien funcions executives al personal del Centre.

La modificació del text elimina, demés, quasi bé tot el contingut literal de l’actual Llei del Centre de Propietat Forestal, canviant-ne fins i tot l’identificació de l’òrgan (que ara es proposa anomenar Centre Català de Gestió Forestal) i la seva organització interna. Tot plegat ja de per sí, entenem que vulnera el principi bàsic de la interpretació lògica de les lleis i de la seva vocació de perdurabilitat.

Alhora es contradiu amb la legislació vigent atès que es vol modificar una Llei on el mateix subjecte és motiu de variació, no només pel que fa a la seva denominació, sinó pel que fa als seus objectius, finalitats, organització i funcionament.

D’altra banda, es modifiquen nou articles de dinou, se’n deroguen vuit de dinou, i només en resten dos amb el text íntegre actual (articles 13 i 19). Per tant, no es respecta gaire el contingut de la Llei vigent, canviant plenament el sentit de la majoria dels articles. Entenem, doncs, que l’Avantprojecte de Llei es desvincula de l’essència i finalitat establerta per la legislació vigent. S’utilitza així una “tècnica legislativa” (modificar-ho quasi tot en comptes de fer una norma nova) pròpia d’un sistema poc net i legislativament poc agraciat. I menys per aconseguir uns objectius que res tenen que veure amb la millora del sector forestal, com es vol fer entendre.


Pèrdua dels objectius i finalitats que van fer
crear el Centre de la Propietat Forestal

El Centre de la Propietat Forestal es va crear com a òrgan descentralitzat de l’Administració forestal, participat únicament pel sector forestal privat amb instruments d’ordenació forestal. Així mateix, es tractava d’una entitat que defensava la propietat i la gestió en matèria forestal, ajustat exclusivament a l’activitat privada i per possibilitar un tractament unitari en l’ordenació dels forests.

En canvi, ara, l’Avantprojecte de Llei atorga competències de planificació i gestió operatives pel Centre Català de Gestió Forestal, contràries al referit esperit de l’actual Llei. A tal efecte, es pretén donar un tractament global als espais forestals per mitjà d’una estructura amb competències directes públiques sobre la gestió de totes les forests, independentment de la seva titularitat.

Respecte a la variació del nom de “Centre de la Propietat Forestal” pel de “Centre Català de Gestió Forestal” es produeix a conseqüència que l’òrgan deixa de ser considerat participat majoritàriament pel sector privat (7 membres de 15 del Consell Rector: actual article 7.2), entrant la propietat pública de forests –ja sigui domini públic ja sigui comunals- . Amb la nova composició que es proposa (4 membres de 13 del Consell d’Administració: article 7.2 modificat) els propietaris privats forestals deixen de tenir una representació paritària amb les de l’Administració. Això només pot suposar, a la pràctica, que el nou òrgan forestal es converteixi en un mer instrument de gestió, dominat per l’autoritat pública, perdent així tots els valors jurídics i econòmics pels quals va ser creat.

El Contracte Programa i
els Estatuts del Centre

S’estableix que les competències executives en matèria forestal del Centre vindran delegades per la Direcció General competent en matèria forestal del Departament de Medi Ambient. I aquesta delegació s’articularà mitjançant l’anomenat “contracte programa de caràcter temporal” (nou article 1.3). Però en cap cas es mencionen quines competències es deleguen, o poden delegar, deixant l’opció deferida. Això només fa més incert el funcionament del mateix Centre, doncs resta a mans de la pròpia Administració. Actualment aquesta dependència era molt més laxa i amb més llibertat d’actuació i gestió.

Tanmateix, crea neguit el fet que paràmetres importants del propi funcionament (règim econòmic, règim de sessions, sistema electoral) o organització (qui en pot ser membre, designació de membres, durada del mandat, composició dels òrgans) del Centre també queden postergats a uns futurs “Estatuts” que s’han d’aprovar en el termini de sis mesos. Per tant, amb l’Avantprojecte de Llei, ara no es pot saber qui pot o no ser membre del Centre. Actualment estava prou clar (article 5.1: titular de terrenys forestals de propietat privada i tenir aprovat i vigent un instrument d’ordenació forestal). Es vulnera així, un dels principis bàsics de l’actuació de les Administracions Públiques establert a l’article 3.5 de la Llei número 30/1992: la transparència.


Amb el text de la Llei que es proposa es cerca la intervenció de l’Administració pública en els afers privats. I això fent-ho amb la pèrdua de representació i dels drets dels propietaris i empresaris forestals. A tal efecte, cal manifestar que els objectius de la modificació, lluny de millorar les relacions forestals, impliquen una sensació d’inseguretat jurídica i d’injustícia pels administrats. Per tant, l’INSTITUT AGRÍCOLA es compromet a dur a terme les gestions i els tràmits necessaris  per evitar que el text plantejat segueixi endavant. Alhora plantegem la possibilitat de cercar un nou text legal més adient a les nostres pretensions i per continuar fent un bon ús i donar més utilitat al Centre de Propietat Forestal.


LA DRECERA. núm. 114. Març - Abril 2009

Informatiu Agrari de l'Institut Agricola.

Forestal