BIOMASSA. Un recurs energètic a desenvolupar.

Al sector forestal li manquen mecanismes per posar en valor la seva producció, ja fa temps, que des de l’Institut Agrícola ens manifestem favorables a la recuperació de la funció energètica de la producció forestal a través de l’ús de la biomassa. Els nostres veïns d’Europa ja fa temps que hi dediquen esforços amb èxits destacables.

Són diversos els organismes de l’administració que s’han pronunciat en el passat a favor d’aquesta iniciativa. Potser el més rellevant fou l’Institut Català de l’Energia quan ja a l’any 2003 planteja un Pla de la Biomassa en el marc del Pla Estratègic de la Energia, ja aleshores l’Institut apostava per posar en valor la producció forestal a través de l’aprofitament energètic.

D’aleshores ençà l’Institut ha promogut i difós aquest model econòmic i de negoci. Ja fa anys, més de 7, que l’Institut apostà fermament per la valorització energètica de la forest com a camí idoni per posar en valor la producció forestal.

En aquest sentit, és del tot imprescindible tenir el compromís de l’Administració per fer realitat aquesta aplicació energètica dels productes forestals, especialment en matèria regulatòria, i a la vegada tenir una postura clara i unànime de tot el sector forestal. Aquesta darrera part de l’equació no ha estat possible, probablement, perquè és més fàcil percebre subvencions que arriscar amb aportacions econòmiques.

L’Institut Agrícola ha defensat sense fissures l’energia procedent de la biomassa, ja l’any 2004 es va plantejar al Conseller de Medi Ambient la necessitat d’un pla de centrals de biomassa per tal d’aconseguir una massa critica i un dimensionament suficient que permetés rendibilitzar l’extracció de matèria primera necessària per fer-les funcionar. Aquell mateix any s’organitzà la VIII jornada forestal de la fira de Sant Miquel a Lleida sota el títol "Activitats econòmiques alternatives pels empresaris i propietaris forestals" on de nou en la conferència marc s’insistí en el vector Biomassa.

En el pla General de Política Forestal 2005-2015 es varen presentar al·legacions per tal d’incloure en el Pla l’aprofitament de la biomassa i afavorir la rendibilitat del bosc sense subvencions. Aquest pla General no va veure la llum publica probablement per tal de finalitzar per part del govern la delimitació dels espais de la xarxa natura 2000 i evitar la més que probable confrontació entre un pla general amb una visió d’inversió i el model proteccionista que pretén imposar la xarxa natura 2000.

Es per aquesta raó, que des de l’Institut Agrícola hem procurat influir per tal de que fos compatible l’ús i extracció de biomassa forestal per a usos energètics, amb la normativa ambiental derivada de la implementació de la xarxa natura 2000. Encara avui dia, ningú no ha estat capaç de respondre a una qüestió prou rellevant, la de si la Xarxa Natura 2000 és o no és compatible amb els aprofitaments forestals actuals.

El manteniment d’aquest plantejament, el de prioritzar la sostenibilitat econòmica i sense ajudes de les forests catalanes, fou el que ens dugué l’any 2006 de nou a seure’ns a la taula a negociar un nou Pla General de Política Forestal 2007-2016.

Aquesta vegada, però, el document de partida fonamentava la viabilitat de la forest a la percepció d’ajudes i incentius, i venia fortament marcat per les regulacions ambientals que s’anaven succeint. L’Institut Agrícola esmena el text amb 59 al·legacions que encara avui dia resten pendents de resposta, així com el Pla que també resta pendent d’aprovació. Novament el tema dels rendiments dels subproductes i productes del bosc – entre ells la biomassa – és de nou el cavall de batalla damunt de la taula.

Això no obstant, no hauria de ser causa que l’Institut Agrícola reculés amb llur objectiu expressat de tornar la rendibilitat al bosc, augmentant-ne els aprofitaments i rendiments possibles. Les negociacions que es duien sobre energies renovables a Madrid donaren lloc al Reial Decret 661/2007 pel qual es regulava la producció d’energia en règim especial, tot aconseguint-se la inclusió de la biomassa (en aquest cas fos quin fos el seu origen).

Aquell mateix any es celebrà el II Congrés Forestal de Catalunya on l’Institut Agrícola hi tingué un paper actiu. En contra de l’opinió d’altres organitzacions que apostaven per obtenir recursos financers a partir d’ajudes públiques (que si del paisatge, l’aigua, la Xarxa Natura, l’aire que respirem) l’Institut Agrícola insistí en tots els grups de treball de la necessitat que el bosc fos econòmicament viable i per això calia permetre una adequada gestió del bosc i desenvolupar la seva funció energètica, tot afavorint l’aprofitament de la Biomassa en la línia del Decret 661/2007.

D’aleshores ençà i aprofitant el marc regulatori estatal en matèria d’energies renovables, l’Institut Agrícola s’ha fet periòdicament ressò de la necessitat de potenciar empresarialment el sector de la Biomassa com a oportunitat de negoci. Al temps que s’ha procurat donar un adequat ressò en aquesta iniciativa a través de la nostra publicació "La Drecera". D’entre d’articles rellevants destacaríem aquests quatre:

  • Biomassa, l´Oportunitat per la gestió forestal a Catalunya.
  • El petroli és verd - reneix la funció energètica de la forest.
  • Els reptes de la biomassa i del seu finançament:proporcions i deproporcions.
  • Canvi climàtic l´oportunitat perduda.

Un punt d’inflexió rellevant ha estat en els darrers temps l’obertura i incorporació de línies d’ajut en el marc de la gestió forestal sostenible per a l’aprofitament de la biomassa amb l’objectiu de que es potenciïn els projectes energètics arreu de Catalunya, un objectiu assolit parcialment i després de llargues negociacions sobre quins havien de ser els continguts i dotacions econòmiques d’aquests ajuts. Els representants de l’Institut al Centre de la Propietat Forestal sempre han defensat una aposta fins i tot força més decidida que l’actual.

Ara tot i que resten per desenvolupar aspectes claus pel futur del sector com ara els gestors logístics de biomassa, es pot afirmar que el sector es comença a moure, en part perquè la biomassa es considera una energia renovable a efectes de compliment del Protocol de Kyoto (i per tant susceptible d’alliberar per substitució de combustibles drets de CO2 susceptibles de ser valoritzats econòmicament a la borsa de drets), i en part perquè pot esdevenir un negoci que no només rendabilitzi el bosc sinó que a la llarga i en un context d’unes energies cares pugui esdevenir la clau de negoci pel sector forestal, convertint-lo en autosuficient i ja de retruc millorant els comptes de l’administració que estalviarà en mitjans d’extinció i en subsidis al sector.

Ara, però, convindria que en l’actual context d’inversió pública s’apostés per generar una xarxa elèctrica i de centrals sobre la base de la biomassa forestal, ajudarà al país energèticament, suposarà la solució per al problema dels incendis – i les quantioses inversions anuals en matèria de mitjans d’extinció -, es crearà un sector innovador, i s’assolirà la rendibilitat al bosc. Cal només que se’ns garanteixi la possibilitat de treballar al bosc, i no la de convertir-nos ens simples gestors de pseudoparcs naturals de dubtosa viabilitat no només econòmica sinó també ambiental. A ningú no escapa que el bosc que no es gestiona a l’arc mediterrani, només li resta esperar a créixer prou com per a fer de parallamps .

No és hora de projectes pilot i subvencions fallides. És hora d’apostar per la innovació i l’empresa.

 

LA DRECERA. núm. 112. Gener - Febrer 2009.

Informatiu Agrari de l'Institut Agrícola.

Forestal