BIOMASSA
Els mercats de futurs en les matèries primeres

El mercat de futurs consisteix en una via més que raonable de garantir els preus de percepció de les matèries primeres. En termes senzills, l'establiment d’un contracte de futurs permet ven-dre una producció, agrícola per exemple, a un preu cert abans de collir-la o fins i tot sembrar-la. Com tot allò que es fa a futur sempre pot resultar que en el moment de la venda el preu de mercat sigui superior o inferior, és una incertesa. Però per altra banda es té la certesa, des del moment de la sembra dels ingressos que hi hauran.

En el sector agrari el mercats de futurs haurien d'ésser un bon sistema per a superar els pro-blemes derivats del monopoli en la demanda de les indústries de primera transformació. Però per poder accedir al mercats de futurs hom ha de controlar una massa crítica de producció. Mai un viticultor de 10 hectàrees o un vaquer de 10 vaques podrà accedir als mercats de futur. Al-gunes cooperatives, majorment hortícoles o fructícoles podrien fer-ho. Altres no disposen de massa crítica suficient.

Aquest mateix model de mercat, amb les adaptacions pròpies, també es fa servir en altres ma-tèries primeres, especialment el gas, el petroli o bé certs metalls de la mineria.

En el sector forestal podria donar-se una possiblitat real de crear una estructura de mercats de futurs. En el debat sobre la implantació del consum de biomassa energètica sorgeix de forma reiterada, i procedent de les empreses del sector de l'energia, la demanda d'una garantia de subministrament sostingut de llenyes combustibles.

Amb la petulància pròpia del desgavell creat per l'ús abusiu de les primes al sector elèctric, a voltes es pretén, que sigui l'administració pública la garant d'aquest flux de subministrament. Qualsevol procés de racionalització condueix a la conclusió que l'administració pública no té diners per actuar de broker, ni és la seva feina. I malgrat tot hi ha una voluntat puixant de des-envolupar l'ús de la biomassa com a combustible.

En aquesta situació una lleugera modifiació conceptual de la finalitat del Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal podria fer que aquest document de gestió pogués esdevenir document mercan-til per al tràfic a futurs.

Fem però una anàlisi social, somera, de la situació de la propietat forestal a Catalunya. En pri-mer lloc existeix un 80% de propietat privada i un 20% del que tradicionalment s'ha considerat públic, per bé que actualment els comunals també estiguin englobats en el sector privat. En se-gon lloc, cal tenir present que, llevat de casos de silvicultura molt activa, centrada al Pirineu Oriental i al Massís del Montseny, de la majoria de forests no se n'obté beneficis regulars. Per contra, la massa forestal està ben capitalitzada, o sigui, al bosc hi ha fusta.

En aquest escenari, de manca d'ingressos, es pot plantejar una venda a futurs de la collita fo-restal. O sigui, els propietaris podrien vendre a les empreses demandants de fusta la collita pendent, a canvi d'un preu cert, i per retirar en un termini concret (a càrrec de l'empresa fusta-nera, és clar). El pagament es podria fer al comptat; o per teminis, de manera que el propietari d'una finca forestal de 200 hectàrees podria estar ingressant mensualment 300 euros nets, per exemple, que prou ajuden a fer bullir l'olla que abans no bullia.

Ara, com donar garanties a les parts? Una bona manera fóra aprofitar els Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal. En els PTGMF hom hi troba recollits els elements necessaris d'una transacció forestal de "fusta en peu": Hi ha un inventari de les existències, l'estat final que es desitja per a la massa forestal, uns treballs accessoris (estassades, construcció de camins, etc,...), i un calendari de treballs. El preu resultarà de l'acord de les parts. Existeix, implícita, una validació administrativa. En resum, es podria contractar l'execució d'un PTGMF, amb divi-dends pels propietaris.
Caldria però modificar aspectes menors del PTGMF i de l'actuació de les administracions fores-tals. Detallem-los:

  • Caldria garantir que els inventaris es fan acuradament, de manera que les existències contingudes en el PTGMF fossin versemblants, ja que ha d'ésser la base del possible tracte comercial.
  • Caldria determinar molt bé quin és l'estat final que es pretén per la massa (nombre de peus, diàmetres, etc...).

Per aquest estat final s'hauria de tendir a una certa standardització, de manera que s'arribés a un consens (no obligació) de com ha de quedar una massa de pi blanc, de pi roig o d'alzina, per exemple, després de tallar. Per a això l'administració forestal o unes possibles entitats homologadores haurien de validar un ampli de codi de bones pràctiques silvícoles que servissin de referència.

Aquesta standardització és bàsica per tal que en el moment de la conclusió del contrac-te a futurs no pugui haver lloc a discrepàncies entre la propietat i els operadors de bio-massa, i en cas que hi siguin, que els pèrits judicials tinguin bones bases on recolzar-se.

  • Caldria, alhora, simplificar molt el PTGMF. Recolzant-se sobre un bon codi de pràcti-ques silvícoles, només caldria identificar cadascuna de les parcel•les, amb un model de gestió, i unes existències inventariades. Tot plegat donaria per resultat un estalvi eco-nòmic important pel que fa la paperassa, que llevat de gastar raimes de paper, comú i de deute de l'Estat, poca utilitat genera.
  • En el marc dels PTGMF, caldria diferenciar ben bé les accions que són purament co-mercials, d'aquelles que poden tenir un caràcter més estructural. La construcció d'un punt d'aigua, un camí o una rompuda, en algunes finques pot quedar en un segment di-ferent del PTGMF. Dit d'una altra manera: Ha de quedar clar quina part del PTGMF s'-ha d'executar obligatòriament com a conseqüència d'un contracte de venda de fusta en peu a futur i quina part està fora del contracte de venda, encara que pugui ser objecte de tractes complementaris.
  • Caldria flexibilitzar els terminis d'execució. Si la majoria de boscos de Catalunya estan en una situació d'extramaduresa, perquè ja fa anys que s'haurien d'haver beneficiat, entrar a debatre si l'actuació està prevista per l'any 1 o l'any 10 és accessori. De fet si en un camp de blat, de cicle anual, tant es pot segar avui com demà; discutir el moment de la tallada en espècies forestals de cicle centuriat és de discusió bizantina.

I en la majoria de casos, en finques molt sobrecapitalitzades, un pla dasocràtic fóra més que suficient, sempre que vagi ben recolzat amb un codi de bones pràctiques fo-restals.

Si l'objectiu és donar al PTGMF un valor mercantil, s'ha d'ésser conscient que el poten-cial comprador ha de tenir garanties de poder disposar de la mercaderia des del primer moment, a l’hora de poder demorar l'entrada en el seu procés de consum si, altrament, li convé.

  • Caldria donar garanties absolutes que, un cop aprovat un PTGMF, la possibilitat de be-neficiació de la massa forestal és realment possible, i que cap altra administració, pú-blica o privada, grup de pressió o opinió, obstaculitzarà la recol•lecció forestal, i sobre-tot, si algú pretén dificultar-la, l'administració forestal ha d'ésser expeditiva en remoure els obstacles.

Cal recordar que l'economia de mercat basa el seu funcionament en la confiança. I mentre la producció forestal estigui intervinguda per les administracions públiques, aquestes han d'ésser corresponsables de la confiança del mercat, de manera que, au-toritzat un aprofitament, n'han de defensar la seva execució fins a la darrera conse-qüència.

  • Caldria dotar al mercat de futurs d'una transparència que ara no té. La Llotja de Vic, en tant que Llotja Forestal, ha de madurar comercialment. La comèdia que realitza tres cop l'any és comèdia. La Llotja de Vic ha d'ésser un punt de transacció transparent i amb una raonable periodicitat, amb un gruix de negoci a futurs proporcionalment elevat en relació a les transaccions entre particulars. Si no és capaç de dotar-se de transpa-rència, una altra llotja ho haurà de fer.
  • Finalment, l'estel que ha de guiar a les administracions forestals és la del benefici eco-nòmic, i per extensió la millora de la massa forestal. Aprofitaments forestals d'utopia conclouen, a la pràctica, en llur NO-execució, i a la reducció a cendra després d'un in-cendi forestal.

 


Article publicat a la Drecera 129. Setembre - Octubre 2011
Informatiu Agrari de l'INSTITUT AGRÍCOLA.


 

Forestal