PLA DE L’ENERGIA I CANVI CLIMÀTIC DE CATALUNYA

2012-2020 (II)

 

Segons el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya(PECAC) a exposició pública, una de les energies amb major potencial a casa nostra és l’extreta de la biomassa agrícola i forestal. Això, no obstant, es plantegen impediments a superar per a què el seu desenvolupament sigui viable i que ha de suposar una oportunitat per a tots.

 

El Pla ens apunta que la biomassa és una energia renovable que no ha despuntat encara a Catalunya. I que el principal escull que hi ha hagut fins ara per tal de poder plantejar projectes de plantes de valorització de biomassa ha estat el cost d’extracció del recurs en boscos i explotacions forestals. Això tot i ser una realitat certa no pot obviar d’altres realitats com ara la necessària separació de la biomassa amb destí a producció elèctrica de la destinada a producció calorífica.

Les principals dificultats i mancances per a l’ús de la Biomassa Forestal apuntades pel Pla de l’Energia i Canvi Climàtic han estat:

 
1. Feble vinculació entre productors i consumidors de biomassa.

 La generació del recurs de la biomassa es produeix estacionalment o de forma discontínua, i  sovint es troba en mans d’un gran nombre d’agents que disposen de petites quantitats. És rellevant el cas del sector forestal, d’estructura complexa, amb un elevat nombre de propietaris privats de finques petites i per als quals l’activitat forestal ha esdevingut secundària.D’altra banda, els projectes de biomassa per a producció d’energia, especialment els vinculats a producció elèctrica en centrals de grans dimensions, estan supeditats a l'assegurament d'un subministrament de biomassa constant en quantitat i preu.Tanmateix, els productors de biomassa aprecien com a una oportunitat que els consumidors de biomassa amb finalitats energètiques s’enduguin la biomassa que no té altres usos, però el compromís a llarg termini entre ambdues parts és difícilment conciliable.

2. Competència amb altres usos del recurs.

En el sector de la biomassa existeix o pot existir competència entre diversos agents (energètics i no energètics) per aconseguir el recurs. Els projectes de biomassa necessiten un subministrament assegurat de biomassa i per a algunes matèries primeres hi ha mercats alternatius que influeixen en el desenvolupament de les aplicacions per a usos energètics.A més, atès que les centrals de biomassa es proveeixen dels recursos propers a la seva ubicació, la competència pel recurs entre centrals que tinguin la mateixa àrea d'influència pot afectar la seva viabilitat i seguretat de subministrament elevant artificialment els preus de la biomassa.

3. Estacionalitat en la generació del recurs

Bona part dels recursos de biomassa existents al nostre país depenen d'activitats alienes a l'aprofitament energètic, amb un elevat grau d'estacionalitat. Tant les restes dels cultius herbacis com les dels cultius llenyosos es generen en uns períodes determinats, i això suposa que en pocs mesos es genera la biomassa que després s’haurà de consumir tot l'any. El mateix succeeix si són cultius energètics atès que en el moment de la collita s'obtindrà gairebé la totalitat de la producció anual. Tanmateix, les restes forestals d’aprofitaments fustaners i la seva neteja i conservació es regeixen per normes que no permeten una activitat contínua durant tot l'any. Aquesta estacionalitat obliga en moltes ocasions a implementar centres de recollida de biomassa on centralitzar el seu tractament i distribució.

4. Gestió silvícola poc adaptada a l’aprofitament energètic de la biomassa

La baixa intensitat dels aprofitaments forestals a Catalunya condiciona la viabilitat de l'ús de maquinària d'explotació més intensiva emprada a altres països europeus, com les processadores, els autocarregadors o les empacadores de residus. Això provoca el desconeixement dels rendiments d’aquestes màquines en les condicions fisiogràfiques i de les masses arbòries que hi ha a Catalunya. Actualment, no es disposa de la maquinària suficientment adequada a la realitat dels boscos catalans que facilitin els treballs de les explotacions forestals i en redueixin els costos. S’estan duent a terme experiències pilot amb maquinària que es fa servir habitualment en altres països, però caldrà avaluar els resultats i adaptar-la a les nostres necessitats. D’altra banda, hi ha una manca de models de gestió silvícola adreçats a l’aprofitament energètic de la biomassa i existeixen dificultats per a la realització d’infraestructures per a la mobilització del recurs, especialment en espais naturals protegits.

5. Mercat poc desenvolupat de la biomassa i manca de normalització

La inexistència d'un mercat desenvolupat per a molts tipus de biomassa dóna lloc a una manca de preus de referència o de mercat, i això pot crear tensions i discordances en els preus, pròpies del posicionament inicial dels agents del mercat. En el cas de la biomassa forestal és especialment difícil preveure els valors de producció i els costos d’extracció. D’altra banda, és necessari regular i normalitzar l’ús dels combustibles derivats de la biomassa d’origen agrícola i forestal (especialment les estelles i els pèl•lets) que es comercialitzen a Catalunya. En relació a l’estella, existeix un mercat molt reduït que no pot garantir l’aprovisionament en gran quantitat i preu fix i no existeix normativa que reguli la seva qualitat. Pel que fa al pèl•let, existeix una comercialització del producte a nivell domèstic, que es regeix amb uns estàndards de qualitat més desenvolupats que en el cas de l’estella.

6. Manca de coordinació entre les diferents administracions

Degut als diferents orígens de la biomassa i a la seva heterogeneïtat, el nombre d'administracions implicades en la seva regulació i control és elevat. Aquest fet implica dificultats de coordinació de les actuacions i problemes a l'hora de canalitzar els criteris d'actuació i els fons dedicats a les activitats energètiques i agroforestals.

7.Manca d'incentius per al tractament de la biomassa en origen

Les activitats derivades de l’extracció de biomassa forestal i agrícola per a usos energètics, aporten beneficis que van més enllà dels purament energètics (activitat i desenvolupament rural, creació d’ocupació i de noves empreses, etc). L'absència d'incentius fora de l'àmbit energètic per a l’obtenció d’aquesta biomassa pot provocar que alguns projectes en zones amb alt potencial d’aprofitament de biomassa no puguin tirar endavant.

8. Manca de coneixement per part dels agents socials i dels usuaris

El desconeixement de les tecnologies associades a la biomassa impossibilita que els potencials usuaris les considerin com una opció més a tenir en compte en la seva presa de decisions. Per aquest motiu, gran part dels agents que poden decidir la seva implantació (enginyers i arquitectes municipals, enginyeries, instal·ladors, etc.) i dels usuaris, no avaluen les possibilitats d'aquesta tecnologia, tot i el seu alt potencial de desenvolupament en determinades aplicacions tèrmiques en edificis i en la indústria. A més, aquest desconeixement s'estén a les entitats financeres que veuen amb recel una tecnologia que no coneixen prou. D’altra banda, l’existència de projectes per a producció d’energia arreu del territori i el desconeixement sobre la biomassa poden generar rebuig, especialment en els casos de plantes de generació elèctrica, associant els projectes a contaminació, gestió de residus no forestals o desforestació, dificultant-ne la seva implantació.

9. Manca de desenvolupament tecnològic de determinades tecnologies

Tot i que hi ha un bon nombre de tecnologies de valoració energètica de la biomassa que es troben en una fase plenament comercial, hi ha d’altres processos - com la gasificació, la piròlisi, la torrefacció o aplicacions amb motos Stirling, entre d’altres - que no han aconseguit desenvolupar suficients projectes a nivell comercial que permetin demostrar plenament la seva viabilitat tècnica i econòmica.

10. Manca de coneixement en l’àmbit dels cultius energètics de creixement ràpid

Tot i que actualment hi ha diversos projectes de recerca i desenvolupament en l'àmbit dels cultius energètics llenyosos de creixement ràpid, aquestes experiències encara requereixen d’un cert període de temps per obtenir resultats concloents, havent-hi encara aspectes poc desenvolupats i poc coneguts (genètica, nous cultius, maquinària i mètodes d'aprofitament).

11. Competència amb els combustibles fòssils

La biomassa per a usos tèrmics competeix directament amb els combustibles d’origen fòssil líquids i gasosos, els quals apliquen tecnologies plenament comercialitzades i desenvolupades. Per aquest motiu, aquestes tecnologies tenen un elevat grau d’implantació i uns costos molt més reduïts que les tecnologies de biomassa equivalents, cosa que en dificulta la seva implantació. A tot això, s’afegeix el fet que algunes tecnologies basades en combustibles fòssils reben ajuts i incentius per part d’alguns programes específics d’administracions públiques.

12. Limitada rendibilitat econòmica i dificultat de finançament per part dels projectes de producció elèctrica

Els elevats costos d’extracció de molts tipus de biomassa, juntament amb els elevats costos d’inversió i d’operació de les instal•lacions, fa que molts projectes de biomassa per producció elèctrica no assoleixin un llindar de rendibilitat econòmica suficient.Aquest fet ha estat especialment rellevant en el cas dels projectes de biomassa forestal, degut a la remuneració insuficient que establia per aquestes instal•lacions el Reial Decret 661/2007, de 25 de maig, pel que es regula l’activitat de producció d’energia elèctrica en règim especial.D'altra banda, com més gran és el projecte, més biomassa necessita i més gran és la inseguretat de subministrament, augmentant la percepció del risc per part dels inversors. Aquesta sensació fa que en molts casos no es trobi el finançament necessari per al desenvolupament de plantes, i en d’altres dóna lloc a la petició d'unes garanties per part de les entitats financeres no assumibles pel projecte.

13. Dificultat d’accés a la xarxa elèctrica per a noves plantes de biomassa

L'accés a la xarxa elèctrica en les condicions actuals suposa un seriós problema per a la viabilitat de determinats projectes, especialment d'aquells que estan més aïllats o són de menor potència. Cal recordar que els projectes de biomassa se situen propers a on hi ha el recurs, cosa que en moltes ocasions comporta la implantació de centrals en zones amb una densitat molt baixa de línies d'alta tensió, limitant la potència que pot instal·lar. 

Article publicat a La Drecera 134. Juliol - Agost 2012

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya

Forestal