El Congrés  Nacional de Comunitats de Regants 
Del 10 al 14 de maig es va celebrar a Tarragona
El Congrés va centrar els seus debats al voltant de 4 ponències les quals únicament enumerem en tant que indicadores de les principals preocupacions arreu de l’Estat en matèria de regadius, davant les darreres novetats i desenvolupaments normatius i legislatius - Directiva Marc de l’Aigua, assignació de competències sobre l’aigua.
L’Institut Agrícola, en qualitat d’assessors i a petició d’algunes comunitats de regants membres, ha intervingut per presentar diverses esmenes en l’àmbit de la ponència sobre Cabals Ecològics (“o de Manteniment”), fet que s’ha concretat en dues esmenes recollides al text de conclusions de la ponència, el plantejament de les quals reproduïm a continuació:
Esmena 1ª: sobre la necessitat d’un Standard metodològic.
Actualment cada conca utilitza la metodologia que vol o com en el cas català una barreja de metodologies hidrològiques, hidràuliques i hidrobiològiques. Per cada tram de riu tenim una determinat resultat en funció d’una combinació de metodologies segons la situació ambiental i faunística de l’entorn.En conclusió atesa la diversitat de metodologies i paràmetres disponibles es podria dir: “Díguem quin cabal ecològic vols i et diré quina tècnica necessites”.
El fet que a dia d’avui no estigui reglamentat ni establert quina metodologia s’ha d’emprar, provoca arbitrarietat entre conques hidrogràfiques, i afecta de forma desigual a la competència i a les activitats econòmiques que d’aquesta aigua en depenen.
Mentre que a la confederació hidrogràfica de l'Ebre no s’ha fixat cabal ecològic, i en d’altres és normal que un riu mediterrani tingui estiatges o que la reserva de cabal ecològic equivalgui entre el 5 i el 10% del cabal circulant. A Catalunya es reserva al voltant del 30% del cabal circulant amb finalitats mediambientals. Aquestes divergències influeixen directament en la disponibilitat d’aigua (garantia d’abastament d’usos agraris) i per tant incidiran en les inversions que els regants han de realitzar per assegurar-se un subministrament d’aigua suficient. Afecta per tant a la seva competitivitat i viabilitat com empresa. Esdevenen un mecanisme de pressió, per part de l’administració, i poden forçar als regants a acceptar “voluntàriament” la substitució de la seva concessió actual per l’aigua d’una depuradora o bé a “acceptar” una renuncia parcial de la concessió a fi de poder pagar diverses obres o inversions, algunes innecessàries sota els paràmetres d’altres conques.
Esmena 2º: Sobre la necessitat d’una participació ponderada.
En relació a la participació activa per arribar a un punt de concertació sobre quin ha de ser el cabal ecològic (o de manteniment) del riu hem manifestat que:
No es pot arribar a un procés de concertació sense haver establert prèviament:
El cabal que és realment necessari deixar al riu en base a uns paràmetres i metodologies reconegudes per les dues parts i amb un suport legal suficient.
? Si no és així qualsevol canvi en la metodologia induirà noves afectacions.
El coneixement exacte de les afectacions causades a les activitats i de les repercussions econòmiques de la seva aplicació. 
? Sense conèixer les afectacions no hi ha base per a cap acord.
Una adequada ponderació a l’alça dels sectors afectats i en particular dels que tenen interessos econòmics en joc i drets sobre l’aigua ja reconeguts.
? S’ha d’establir processos diferenciats de participació on es ponderi de forma diferent al públic en general del públic qualificat.
La participació activa no ha de ser una excusa per part de l’administració per donar veu en un procés de concertació a interlocutors que no es veuen directament afectats i que no patiran les conseqüències de les seves propostes. 
Sovint, els processos participatius oberts, serveixen per a que l’administració pugui escollir l’opinió que més li agradi, sense que aquesta sigui representativa dels usuaris de l’aigua d’aquesta conca afectats per les mesures. Succeeix que en el total de la població, els regants suposen un percentatge baix, tot i que representen un percentatge important de l’aigua gestionada. En un procés participatiu no ponderat, la seva veu tindrà el pes relatiu que li correspon segons el seu pes específic en la població, i hauran subsumir les seves opinions a les expressades per altres grups, com a consumidors, associacions de veïns ..., que en molts casos no seran coincidents. En aquestes condicions, el resultat final del procés participatiu, únicament serà capaç de recollir la disparitat d’opinions i interessos, validant per tant qualsevol mesura adoptada per l’administració, i convertint a aquest procés en un aval del tràmit administratiu públic, alhora que posterga els conflictes per al moment de l'aplicació del cabal ecològic, moment que normalment succeirà en període de sequera i amb l’adopció de mesures excepcionals. 
Aquest fet dinamita les necessàries garanties jurídiques i expectatives de compensació d’un procés d’aquest abast. 
Article publicat a 'La Drecera' núm. 121. Maig - Juny 2010.
INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA  
 

El Congrés  Nacional de Comunitats de Regants 

Del 10 al 14 de maig es va celebrar a Tarragona

El Congrés va centrar els seus debats al voltant de 4 ponències les quals únicament enumerem en tant que indicadores de les principals preocupacions arreu de l’Estat en matèria de regadius, davant les darreres novetats i desenvolupaments normatius i legislatius - Directiva Marc de l’Aigua, assignació de competències sobre l’aigua.

L’Institut Agrícola, en qualitat d’assessors i a petició d’algunes comunitats de regants membres, ha intervingut per presentar diverses esmenes en l’àmbit de la ponència sobre Cabals Ecològics (“o de Manteniment”), fet que s’ha concretat en dues esmenes recollides al text de conclusions de la ponència, el plantejament de les quals reproduïm a continuació:

Esmena 1ª: sobre la necessitat d’un Standard metodològic.

Actualment cada conca utilitza la metodologia que vol o com en el cas català una barreja de metodologies hidrològiques, hidràuliques i hidrobiològiques. Per cada tram de riu tenim una determinat resultat en funció d’una combinació de metodologies segons la situació ambiental i faunística de l’entorn.En conclusió atesa la diversitat de metodologies i paràmetres disponibles es podria dir: “Díguem quin cabal ecològic vols i et diré quina tècnica necessites”.

El fet que a dia d’avui no estigui reglamentat ni establert quina metodologia s’ha d’emprar, provoca arbitrarietat entre conques hidrogràfiques, i afecta de forma desigual a la competència i a les activitats econòmiques que d’aquesta aigua en depenen

Mentre que a la confederació hidrogràfica de l'Ebre no s’ha fixat cabal ecològic, i en d’altres és normal que un riu mediterrani tingui estiatges o que la reserva de cabal ecològic equivalgui entre el 5 i el 10% del cabal circulant. A Catalunya es reserva al voltant del 30% del cabal circulant amb finalitats mediambientals. Aquestes divergències influeixen directament en la disponibilitat d’aigua (garantia d’abastament d’usos agraris) i per tant incidiran en les inversions que els regants han de realitzar per assegurar-se un subministrament d’aigua suficient. Afecta per tant a la seva competitivitat i viabilitat com empresa. Esdevenen un mecanisme de pressió, per part de l’administració, i poden forçar als regants a acceptar “voluntàriament” la substitució de la seva concessió actual per l’aigua d’una depuradora o bé a “acceptar” una renuncia parcial de la concessió a fi de poder pagar diverses obres o inversions, algunes innecessàries sota els paràmetres d’altres conques.

Esmena 2º: Sobre la necessitat d’una participació ponderada.

En relació a la participació activa per arribar a un punt de concertació sobre quin ha de ser el cabal ecològic (o de manteniment) del riu hem manifestat que:

No es pot arribar a un procés de concertació sense haver establert prèviament:

  • El cabal que és realment necessari deixar al riu en base a uns paràmetres i metodologies reconegudes per les dues parts i amb un suport legal suficient.
    • Si no és així qualsevol canvi en la metodologia induirà noves afectacions.
  • El coneixement exacte de les afectacions causades a les activitats i de les repercussions econòmiques de la seva aplicació.
    • Sense conèixer les afectacions no hi ha base per a cap acord.
  • Una adequada ponderació a l’alça dels sectors afectats i en particular dels que tenen interessos econòmics en joc i drets sobre l’aigua ja reconeguts.
    • S’ha d’establir processos diferenciats de participació on es ponderi de forma diferent al públic en general del públic qualificat.
La participació activa no ha de ser una excusa per part de l’administració per donar veu en un procés de concertació a interlocutors que no es veuen directament afectats i que no patiran les conseqüències de les seves propostes. 
Sovint, els processos participatius oberts, serveixen per a que l’administració pugui escollir l’opinió que més li agradi, sense que aquesta sigui representativa dels usuaris de l’aigua d’aquesta conca afectats per les mesures. Succeeix que en el total de la població, els regants suposen un percentatge baix, tot i que representen un percentatge important de l’aigua gestionada. En un procés participatiu no ponderat, la seva veu tindrà el pes relatiu que li correspon segons el seu pes específic en la població, i hauran subsumir les seves opinions a les expressades per altres grups, com a consumidors, associacions de veïns ..., que en molts casos no seran coincidents. En aquestes condicions, el resultat final del procés participatiu, únicament serà capaç de recollir la disparitat d’opinions i interessos, validant per tant qualsevol mesura adoptada per l’administració, i convertint a aquest procés en un aval del tràmit administratiu públic, alhora que posterga els conflictes per al moment de l'aplicació del cabal ecològic, moment que normalment succeirà en període de sequera i amb l’adopció de mesures excepcionals. 
Aquest fet dinamita les necessàries garanties jurídiques i expectatives de compensació d’un procés d’aquest abast. 


Article publicat a 'La Drecera' núm. 121. Maig - Juny 2010.

INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA