L’ Institut Agrícola presenta al·legacions al Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya

Reproduïm, a títol esquemàtic, els principals motius argumentats per l’INSTITUT AGRÍCOLA per demanar fermament l’anul·lació del referit Pla i del seu Programa de Mesures:

  • El període d’informació pública del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial es tanca en el mateix moment que el seu Programa de Mesures i el seu informe de sostenibilitat ambiental. Això no té cap mena de sentit ni de lògica. Primer, entenem, que s’han de revisar les al·legacions presentades al Programa de Mesures –on consten els objectius marc de tot-. Un cop llavors, dur a terme les modificacions que es creguin convenients del citat Programa de Mesures i del seu informe de sostenibilitat ambiental. I finalment, elaborar i exposar el Pla de Gestió a exposició. De fet, és impensable que es puguin aprovar les Mesures del Pla de Gestió abans que aquest propi. 
  • S’instaura, per abans de la fi de l’any 2015 (article 18 del Pla de Gestió), l’obligació efectiva d’implantar el règim de cabals de manteniment en les concessions preexistents de forma progressiva. Entenem que els cabals de manteniment s’han d’establir i utilitzar quan siguin realment necessaris en funció de la situació en concret, però sense imposar un abús i fer-ne del seu ús un acte desmesuradament irracional, injustificat i que afecti a un seguit d’activitats econòmiques que tenen, en l’aigua, un dels seus elements bàsics i imprescindibles per a obtenir-ne una rendibilitat. 
  • Es fixa un nou termini per a les concessions d’aigua (actualment tenen una durada màxima de 75 anys), establint-se, amb caràcter general, un termini de 25 anys en el cas d’usos d’abastament a població, i de 15 anys en la resta de casos -usos agraris, industrials, recreatius i ambientals-. L’aigua és un bé comú, escàs i clarament de tutela pública. Però no per això les Administracions poden jugar amb la potestat donada, i emprar la cobertura legal atorgada en la seva gestió, per a desenvolupar un recull normatiu restrictiu i discriminatori pels usos privats. En aquest cas, no hi ha cap tipus de raonament aparent que recolzi i justifiqui  la retallada de les concessions. 
  • Manca de claredat i transparència envers l’aplicació o no del nou termini per a les concessions antigues. De fet, en la normativa que figura en el Projecte de Pla de Gestió, s’estableix el nou termini, però en cap cas es fa menció a les concessions ja atorgades. Alhora, és necessari i clarament exigible que es reguli el procés d’adaptació envers aquestes concessions, a fi d’evitar inseguretat jurídica i malestar social. 
  • S’estableix un nou ordre d’usos, imposant una prelació diferent (article 25 del projecte del Pla de Gestió del Districte de conca fluvial de Catalunya). No estem gens conformes en el fet que es prioritzi els usos ambientals respecte dels agrícoles i/o industrials. I més tenint en compte que són usos addicionals i no contemplats amb anterioritat en la normativa vigent. 
  • Es fixa una dotació màxima per a l’abastament de la població. No entenem quin és el criteri adoptat. Ensems, no hi cap tipus de motivació ni justificació al Projecte que raoni la imposició d’una dotació màxima (article 22.1 del Pla de Gestió).
  • El Pla contempla que la demanda agrària d’aigua es considera satisfeta mentre que no presenti un dèficit anual superior al 50% de la seva demanda anual. Estem totalment en desacord amb el criteri fixat, i és que un dèficit anual del 50% -és a dir, deixar de disposar de la meitat del cabal d’aigua- no pot acceptar-se per part de cap activitat econòmica, i menys, l’agrària.
  • Tant pels recursos d’aigua destinats al Sistema Ter-Llobregat (article 44.2 del Pla de Gestió), com pels del Sistema Sud (article 49.2 del Pla de Gestió) es restringeix tota possibilitat d’ampliar la superfície de regadius. Aquesta actuació provoca alarmants perjudicis per l’activitat agrària, representant una greu discriminació basada en la desigualtat d’oportunitats envers altres territoris –sense restriccions-.  
  • Es fixen uns criteris molt restrictius per a l’atorgament de concessions d’aigües superficials (article 50.1 del Pla de Gestió). Per “sorpresa” nostra es pretén reservar la meitat de l’aigua del riu en els mesos de més demanda hídrica –estiu-. Conseqüentment això implica que no s’atorguin noves concessions, i per tant se’ns desautoritzi per a obtenir un dret que ens és legalment reconegut. 
  • Es contempla la denegació de sol·licituds de concessions o el requeriment de clausura i segellament de captacions existents justificant-se en un mal estat quantitatiu –situació de sequera- o de mal estat químic –intrusió salina- (article 51.2 del Pla de Gestió). En aquest cas l’Administració s’extralimita en les seves funcions i s’atorga una potestat excessiva que implica poder clausurar tots els pous existents en àmbits declarats, com per exemple zones vulnerables per nitrats o bé en situacions de sequera. Això vol dir que en qualsevol moment poden clausurar o segellar captacions si ens trobem en algun lloc dels referits, sense cap tipus d’indemnització. Evidentment, no estem gens conformes.
  • No hi ha un estudi econòmic-financer que garanteixi la viabilitat del Pla de Gestió. D’acord amb el capítol 10 del Pla, pràcticament la totalitat de la inversió  pel període 2010-2015 (3.640 M€) és a càrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua. I com és sabut aquest ens està en fallida econòmica des de fa anys. No veiem quina possibilitat hi ha d’arribar a posar en pràctica totes o part de les mesures, davant la manca de pressupost i per l’actual filosofia de retallada de despesa pública.
  • Manca l’Informe preceptiu i vinculant del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural previst per la  Disposició Addicional Cinquena.2 de la Llei 18/2001 d’orientació agrària. Com que aquest informe no s’ha dut a terme, caldria suspendre tot el procediment administratiu del referit Pla de Gestió i del Pla de Mesures, mentre no s’emeti. I un cop efectuat, caldrà estar-se a les recomanacions i ordenacions que manifesti. En cas contrari, tot l’expedient administratiu estarà viciat.

Article publicat a 'La Drecera' núm. 123. Setembre - Octubre 2010.

INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA