Observacions de l’Institut Agrícola al Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya

Cabals de Manteniment

S’instaura en el projecte de Pla de Gestió de la Conca Fluvial de Catalunya, l’obligació efectiva d’implantar el règim de cabals de manteniment en les concessions preexistents de forma progressiva. Això es farà mitjançant els tràmits necessaris (redacció i l’aprovació dels plans zonals i la corresponent actuació administrativa), abans de la fi de l’any 2015 (article 18 del Pla de Gestió).

A dits efectes, els concessionaris, imposada l’obligació, han d’instal·lar en les seves captacions “sistemes de control”, així com garantir el correcte manteniment dels sistemes i facilitar l’accés a la inspecció competent per al corresponent control (article 19 del Pla de Gestió). Demés de la càrrega moral i econòmica de suportar uns mecanismes limitadors en l’ús privat, s’imposa l’obligació legal de responsabilitzar-se de la seva instal·lació i del seu manteniment.

Entenem així que els esmentats sistemes de control no són més que dispositius coercitius per impedir dur a terme l’adient activitat dels titulars concessionaris, propietaris d’explotacions i d’indústries. Una afectació directa sobre els usos privatius de l’aigua, perjudicial pels empresaris agraris, que reforça el paper de la sobreprotecció dels espais  i el foment dels corredors biològics (article 20 del Pla de Gestió).

Concessions

Se’ns presenta un text normatiu que, de forma inaudita, imposa un nou termini concessional. Estableix,  amb caràcter general, una durada de 25 anys en el cas d’usos d’abastament a població, i de 15 anys en la resta de casos - usos agraris, industrials, recreatius i ambientals -. Actualment les concessions que atorga l’Administració per aprofitament d’aigües tenen una durada màxima de 75 anys (article 59.4 del Real Decreto-Legislativo 1/2001).

Des de l’INSTITUT AGRÍCOLA entenem que aquesta proposta és totalment desencertada i autoritària, per que certament generaria uns greus danys als diferents usuaris de l’aigua. Creiem, i defensarem on calgui, que és una mesura amplament inapropiada, que restringeix el desenvolupament lliure de l’activitat econòmica agrària, coaccionant tota iniciativa individual d’exercir i d’impulsar la referida activitat. Així, el termini establert s’imposa com un mecanisme intimidant per als  empresaris, que per por d’exhaurir-se l’ús d’un bé patrimonial essencial per la seva activitat (l’aigua), poden fer-se enrere i deixar d’invertir en el territori. I més quan les seves previsions inicials eren d’una durada de la concessió molt més llarga que la que ara –amb posterioritat- es pretén imposar.

Tot això ens provoca un gran neguit, perquè legislació en mà (article 65 del Real Decreto Legislativo 1/2001 del text refós de la Llei d’Aigües), es tempta a la possibilitat d’escurçar concessions ja atorgades i de vulnerar greument els drets dels ciutadans amb dret a concessió. De fet, en la normativa que figura en el projecte de Pla de Gestió de Conca Fluvial del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, s’estableix el nou termini ja esmentat però en cap cas es fa menció a les concessions ja atorgades.  

Alhora, creiem necessari i clarament exigible que es reguli el procés d’adaptació envers a les antigues concessions, a fi d’evitar inseguretat jurídica i malestar social. I si realment la pretensió del legislador és que les concessions s’adaptin al nou termini, s’ha de determinar en una disposició transitòria quin és el procediment i les seves condicions. Perquè no acceptarem, evidentment, la plena llibertat i discrecionalitat de l’Administració per decidir quines concessions es reduiran i quines no.

En relació a la Prelació d’Usos

S’estableix un nou ordre d’usos, imposant una prelació diferent (article 25 del projecte del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya):

1.    Abastament de població.
2.    Usos ambientals de recàrrega d’aqüífers i restitució de cabals ambientals promoguts per l’Administració hidràulica.
3.    Usos agraris existents.
4.    Usos industrials (excepte usos industrials per a la producció d’energia hidroelèctrica).
5.    Nous usos agraris.
    a.    Ús ramader.
    b.    Reg de cultius.
6.    Usos ambientals no contemplats a l’apartat 2.
7.    Usos recreatius.
8.    Aqüicultura.
9.    Usos industrials per a la producció d’energia hidroelèctrica.
10.    Navegació i transport aquàtic.
11.    Altres usos.

No obstant però, i gràcies a la presència i participació activa de l’INSTITUT AGRÍCOLA al Consell per a l’ús Sostenible de l’Aigua (CUSA), sembla ser que aquest canvi només serà efectiu en tres casos: a) en aplicació del Pla de Gestió de Sequeres, b) a efectes d’atorgament de concessions noves i c) a conseqüència de la revisió d’antigues concessions.

Ensems no creiem que sigui gens adient el procediment establert, sobretot tenint en compte la diferència entre els usos agraris existents i els nous usos -els ambientals especialment-. Se’ns perjudica greument l’activitat i s’imposa un sistema injust i discriminatori –clarament desfavorable- pels nous empresaris que es volen implantar en el territori. No creiem que aquest sigui el sistema més idoni per a fomentar l’agricultura.  

Alhora no estem conformes en el fet que es prioritzi els usos ambientals respecte els agrícoles i/o industrials. I més tenint en compte que són usos addicionals, no contemplats amb anterioritat. Si més no el Text refós de la Llei d’aigües, aprovat per Decret Legislatiu 1/2001, no ho contemplava a l’hora d’establir un ordre de preferència d’usos en defecte de pla hidrològic.

Així l’article 60 estableix que “A falta d’aquest ordre de preferència regirà amb caràcter general el següent:  Abastament de població, incloent en la seva dotació la necessària per a indústries de poc consum d’aigua situades en els nuclis de població i connectades a la xarxa municipal; regadius i usos agraris; usos industrials per a producció d’energia elèctrica; altres usos industrials no inclosos en els apartats anteriors; aqüicultura; usos recreatius”.

Evidentment, el Medi Ambient està de moda i això és el que ven “políticament”. Però, dins una economia lliure i de mercat, el que s’ha de fer és potenciar la lliure activitat empresarial i no limitar un sector que és fràgil, de per sí. L’aigua és una de les eines primordials de treball dels agricultors, i amb això no es pot jugar. Això només resulta ser una total desídia de l’Administració i vulnera totalment el principi de l’actuació de l’Administració de servei als ciutadans (article 3.2 de la Llei número 30/1992).

Usos agraris

L’article 23.4 del Projecte del Pla de Gestió imposa que “una demanda agrària es considera correctament satisfeta quan el 65% dels anys de tota la sèrie avaluada està correctament servit, i a més cap any presenta un dèficit anual superior al 50% de la seva demanda anual”. No estem gens conformes amb els paràmetres indicats. Potser no cal que siguin els mateixos que pels usos domèstics/industrials, però acceptar com a “correcte” un dèficit anual (del subministra d’aigua) del 50% no es pot admetre per a cap activitat econòmica. ¿Quina empresa estaria conforme, i signaria un contracte de subministra elèctric, que només li “garantís” que almenys dues terceres parts dels anys estaria ben servit i que rebria la meitat de la potència contractada ? Ens sembla que sobren comentaris.

Article publicat a 'La Drecera' núm. 120. Març - Abril  2010
INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA