L'estratègia estatal per al a millora dels regadius


Recentment el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí ha sotmès a informació pública el projecte de Reial Decret per el que s’aprova l’Estratègia Nacional per a la Modernització Sostenible dels Regadius, horitzó 2015.

En aquest àmbit, l’Institut Agrícola, juntament amb Foment del Treball i CEOE, han presentat comentaris i observacions al text presentat, atès que, al nostre entendre, lesionava greument els interessos, ja no dels agricultors catalans (especialment a la demarcació de la conca de l’Ebre) sinó que en el seu conjunt representava un notable increment de la inseguretat jurídica de les concessions dels regants, que en un moment donat podien acabar invertint uns diners per estalviar un aigua a canvi de res.

L’estratègia planteja quantioses inversions arreu l’Estat espanyol amb l’objectiu d’estalviar hectòmetres d’aigua, als quals però se’ls donarà un nou destí, que per descomptat resta per indicar i que ni tan sols té perquè estar dins de Catalunya pel cas dels estalvis produïts a la conca del Segre.

Tot seguit us passem a detallar els principals neguits que s’han plantejat, i els capítols d’inversions previstos.

El destí dels estalvis d’aigua

La proposta de Real Decret planteja el fet que els estalvis resultants de la modernització del regadiu vagin destinats primerament al propi regadiu (si és que n’estava mancat) i que la resta quedi a disposició de l'organisme de conca per a la seva distribució.

Això vol dir que un estalvi produït al Canal de Pinyana o al Canal d’Urgell no té perquè repercutir en una millora de la disponibilitat d’aigua pels regadius de Lleida, sinó que en un moment donat pot servir per a que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre assigni segons convingui aquestes aigües sigui o no a Catalunya.

Tenint en compte les demandes d’ús que ja tenim a Catalunya, en aquest cas pel que fa referència al regadiu del Segarra-Garrigues molt especialment, des de l’Institut s’ha insistit per a què es prioritzi la cobertura de les demandes de regadiu de la subconca on es genera l’estalvi, que encara resten per cobrir tot i disposar de projectes aprovats.

Així mateix entenem que cal dir que si el cost de les obres necessàries per l’estalvi d’aigua són assumides totalment o en part per la comunitat de regants (que potser d’altra forma no en tindria necessitat), cal que la comunitat de regants preservi els drets concessionals sobre els cabals d’aigua estalviats, de forma que els pugui cedir temporalment o permanentment a través d’un centre d’intercanvi d’usos d’aigua i així amortitzar la inversió realitzada.

Les actuacions ambientals

Les actuacions ambientals previstes al Real Decret, a més de donar compliment a les previsions de l'avaluació d’impacte ambiental, també preveuen actuacions encaminades a protegir i millorar l'estat dels ecosistemes associats incorporant mesures com al recuperació de bandes de terrenys als marges i la revegetació dels mateixos.

Des de l’Institut s’ha incidit en el fet que qualsevol d’aquestes mesures ha de ser compatible amb el màxim estalvi d’aigua durant el transport (atès que aquest va ser un dels motius de la retirada de la vegetació al voltant canals de reg), al temps que cas que calgui recuperar bandes de terreny, caldrà que es facin les oportunes expropiacions, deslindes, etc...

Així mateix, caldrà que l’administració hidràulica que promou la recuperació de determinats ecosistemes es doti de les assegurances de responsabilitat civil pertinents a efectes de preveure els danys que sobre els cultius i a les vies de circulació es puguin generar producte d’una excessiva proliferació de la fauna.

L’eficiència elèctrica

El Real Decret fa especial èmfasi en l'eficiència elèctrica del regadiu (que acabarà influint en els costos finals de les empreses agràries), per la qual cosa demana la realització de projectes complementaris per adjuntar al projecte de modernització del regadiu. L’objectiu final és garantir una millor eficiència elèctrica després del projecte de millora.

Des de l’Institut hem insistit en el fet que aquesta anàlisi a d'incloure una comparativa dels costos abans i desprès de la millora, i en el fet que si el regadiu incorpora la utilització d'aigua regenerada, desalobrada o dessalada, cal incorporar el cost energètic per generar i posar en disposició dels regants aquesta aigua (fins i tot en cas que no n’haguessin de cobrir el cost).

En finançament de les inversions públiques

Es contemplen diverses possibilitats, però no es contemplava la possibilitat de finançament des de la pròpia comunitat de regants amb la contrapartida de conservar els drets concessionals sobre el cabal estalviat.

Inversions previstes vers estalvis previstos

S’ha demanat al Ministeri que faciliti les dades relatives als estalvis previstos, si bé és cert que, per part de l’Institut, aquestes dades no ens són desconegudes atès que en diverses ocasions han estat facilitades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). El cert és que no sempre han estat coincidents l’ACA i el Ministeri en els estalvis potencials (tal i com visquérem en el darrer episodi de la sequera amb indici de transvasament inclòs). Per aquest motiu, s’ha demanat les xifres “oficials” amb que treballa el ministeri en relació als estalvis previstos d’aigua, per tal de fer una adequada valoració de les inversions previstes.


INVERSIONS INICIALMENT PREVISTES A CATALUNYA