Avanç de la proposta del Pla Nacional de Reutilització d'Aigües

 

Aquests dies és a exposició pública la versió preliminar del Pla Nacional de Reutilització d’aigües, al que l’Institut Agrícola ha presentat al•legacions vist el seu contingut.

L’àmbit d’aplicació afecta únicament a la Conca de l’Ebre i afluents. A la resta, li afecta únicament, si es té en compte que, un augment de l’aigua disponible podria ser motiu de discussió, en una hipotètica transferència entre conques, ja sigui de l’aigua substituïda o de l’aigua reutilitzada pròpiament.

La reutilització d’aigües consisteix en aprofitar les aigües procedents de depuradores i que no han estat potabilitzades, per utilitzar-les en d’altres usos (usos ambientals, lúdics, agraris, industrials...). La novetat està en el fet que no es tracta d’augmentar el consum d’aigua regenerada, (per exemple utilitzant-la per a nous regadius) sinó que, la pretensió última del projecte és la de recuperar concessions d’us d’aigua neta per l’abastament de població tot substituint-la per aigua regenerada.

El cert però és que: 
• la qualitat de les aigües, la seguretat jurídica de les concessions,
• les responsabilitats financeres derivades d’una contaminació,
• la seguretat de subministrament en dependre d’una infraestructura,
• les mesures laborals que cal adoptar i
• el impacte comercial que sobre els productes agraris té la utilització d’aquestes aigües dista molt de ser equiparable.

Tampoc s’estableix, el model de finançament que fomenti la reutilització, especialment pel cas agrari, igualment, tampoc s’estableix com s’han de recuperar els costos, ni qui els paga, especialment si el aigua regenerada és més cara que la que ja tenim.

 

Principals aspectes a considerar:

Responsabilitat Ambiental, Contaminació de sòls i Garantia Financera Obligatòria.

  • El nou Pla no contempla els problemes de l’excessiva salinitat d’aquestes aigües pel cas del reg agrícola. Particularment, no preveu, l’efecte acumulat d’aquesta salinitat, que és susceptible de causar un dany mediambiental sobre el terreny, cultius o aqüífer.
  • La circumstància més preocupant està en el fet que descarrega tota la responsabilitat, en relació al eventuals contaminants presents a l’aigua, en el empresari agrari o comunitat de regants, que la utilitzi. Fet que conforme preveu la llei 26/2007 de Responsabilitat Ambiental, podria derivar en l’obligació d’aquests, d’haver de constituir una  “garantia financera obligatòria” pels danys ambientals que es poden causar.
  • Cal establir les condicions, físico-químiques, que l'operador d'aigua regenerada ha de subministrar al client (comunitat de regants) en relació als paràmetres susceptibles de causar una contaminació ambiental per acumulació o lixiviació de sals a les capes superficials freàtiques, tot tenint en compte els aspectes acumulatius.

 

Infraestructures addicionals:

  • El Pla Nacional de Reutilització, ha d'establir tant en les concessions i/o autoritzacions ja existents com en les noves, la necessitat d'incorporar infraestructures d'eliminació del contingut excessiu de sals (plantes dessalinitzadores, sistemes d'osmosi inversa, etc ... ) així com de les infraestructures necessàries per a l'evacuació d'aigües salobres, per tal d'evitar una eventual contaminació dels sòls o aqüífers superficials per acumulació de sals.

 

Afectació sobre els usos agraris ja establerts – Danys Comercials:

Els nivells i qualitats d’un operador d'aigua regenerada, en relació als usos agraris (establerts en el RD 1620/2007), impliquen que la substitució  comporti limitacions en els usos agraris:

  • Es limita el canvi de cultiu, ja que, si el subministrament correspon a un tipus de qualitat C o D, s’impedeix un canvi de cultiu cap a una modalitat que requereixi el tipus B.
  • El nou Pla no té en compte les produccions agràries acollides a sistemes de certificació ambientals o de qualitat (agricultura ecològica i agricultura integrada, global-gap, ...). Moltes certificacions condicionen l'obtenció del certificat al fet que no es regui amb aigua procedent de depuradores.

 

Es detecten mancances en els Objectius del Pla:

  • S’ha d’afegir “la millora de les Garanties de proveïment per als usos ja concessionats”
  • Recordem que l'ús per a l'abastament de la població només es restringeix en cas de sequera i que usos recents com ara els "cabals ambientals" representen restriccions prèvies als altres usos. Vistos els antecedents i l'evolució de població, la pressió sobre la demanda de recursos hídrics, de segur augmentarà. Cal doncs que l’aigua regenerada garanteixi l’abastament dels usos actuals, abans de generar noves demandes d’aigua.

 

Manca d’una valoració econòmica de les repercussions de la "substitució":

  • El valor patrimonial d'una finca de regadiu amb concessió vigent (per exemple fins l’any 2035), no serà el mateix al d'una finca de regadiu, amb aigua regenerada, amb revisions de les dotacions de regadiu sense establir, i amb possibles restriccions de tipus ambiental i laboral, derivades de la normativa d'aplicació lligada a l'ús de l'aigua regenerada.
  • Cal incloure un estudi econòmic de l’impacte de la mesura en els diferents contextos en què es pot integrar la "substitució" de cabals i indemnitzar la pèrdua de valor.

 

Garanties de proveïment d'aigua – Responsabilitats per incompliment:

  • En el cas de l'aigua regenerada, la concessió i el subministrament dependran d'una infraestructura d'un tercer. Aquest podrà ser un operador públic, privat, mixta etc...
  • Es necessari delimitar las responsabilitats lligades a una falta de subministrament, quan aquesta no estigui lligada a un dèficit hídric sever. Per citar exemples, supòsits tals com aturades o deficiències en el subministrament vinculats a accidents industrials de l’operador, vagues laborals, incompliment de qualitats, tancament temporal o definitiu de la planta, etc.

 

L'aigua ha de tenir garanties sanitàries també en relació als treballadors agraris. Responsabilitat de l'operador:

  • Els nivells de qualitat establerts en el RD 1620/2007, es basen en si l'aigua entra o no en contacte amb la producció, per a definir la qualitat del tipus d'aigua. Cal que contempli si pot entrar en contacte amb el treballador (reg per aspersió, per inundació, ruptures etc ...)
  • El nou Pla no determina si cal o no l'adopció de mesures singulars de prevenció de riscos laborals, en el cas de les persones que treballen en contacte directe amb l'aigua regenerada, (personal agrícola, jardiner, els operadors actuants, operaris de control)...

 

No queden clarament establertes les responsabilitats oportunes en cas d'incident laboral o de contaminació relacionat amb el maneig i la qualitat de l’aigua:

  • Cal distingir si la responsabilitat serà de l'operador que subministra l'aigua o de l'usuari de l'aigua (empresari agrari) i fins a on s'estén la mateixa. El Pla Nacional de Reutilització diu que la responsabilitat de l'operador és fins al punt de lliurament de l’aigua, però, si no hi ha un emmagatzematge posterior i sense l'addició de substàncies químiques a l'aigua regenerada (o si aquestes no són determinants en un eventual incident), cal estendre la responsabilitat de l'operador fins al punt d'utilització, en considerar que no s'han previst i assolit els nivells suficients de qualitat, que eren necessaris per a l’ús al qual s'adscriu l'aigua, i en conseqüència, aquest ha d'assumir les responsabilitats que se’n derivin.
  • La qualitat exigible ha de ser tal, que mantingui les propietats d'idoneïtat per la seva manipulació i ús, en l'àmbit agrícola, sense que aquesta no perdi, ni les seves propietats sanitàries durant el període de treball (ja sigui un reg d’inundació per camps d'arròs, o un cultiu amb sistema d'aspersió), ni les seves propietats físico-químiques en relació a l'absència de contaminants que puguin generar un dany ambiental i a les activitats agràries (excés de sals, metalls pesants en solució, contaminats orgànics etc ...)

 

No s’han concretat els aspectes concessionals rellevants:

  • En el nou Pla no es concreten aspectes com ara la durada, seguretat jurídica,  i responsabilitats (si la prelació d’usos és igual a la de l’aigua neta). Si la renúncia a la concessió d’aigua neta esdevé definitiva (cas de substitució de concessions), quina és l'obligació de subministrament per part de l'operador d'aigua regenerada (depuradora)?, i, pel cas dels regadius, es complementaran primer els que tenen cabals deficitaris o es cerquen nous clients?.
  • També cal concretar si els concessionaris d'aigua regenerada poden cedir a tercers els seus drets concessionals, i de ser així, com i de quina manera, s’articularia aquesta mesura.

 

 

Article publicat a La drecera 125. Gener - Febrer 2011
Informatiu Agrari de l'INSTITUT AGRÍCOLA