"TOTS ELS OUS EN EL MATEIX CISTELL ...TRUITA SEGURA"


Mateu Comalrena de Sobregrau i Esteve



La complexitat de qualsevol societat, sigui del tipus que sigui, la fa, alhora, robusta i fràgil. La seva robustesa li prové del recolzament que els individus es presten, però això fa que, aquests mateixos, considerats independentment, siguin incapaços de sobreviure.
 
Per exemple, les cèl·lules d’una colònia de microbis poden viure independentment les unes de les altres, creixeran i es reproduiran. Per molt que es fragmenti la colònia, les cèl·lules segueixen essent viables. En una planta qualsevol cèl·lula és capaç de generar una nova planta.  En un animal només les escassíssimes cèl·lules mare són capaces de generar un individu. Del cor d’una persona no se’n pot fer un “esqueix”. La complexitat de la colònia de cèl·lules ha fet que aquest cor sigui inviable sense la resta del cos, i el cos tampoc és viable sense aquell grup de cèl·lules que forma el cor.

En un salt dimensional, el mateix passa amb les societats humanes i, especialment en les societats humanes del món desenvolupat, especialment les molt tecnificades, comencen a aparèixer uns nexes que anomenaríem nexes tecnològics que relacionen els diversos individus entre ells i constitueixen una societat. Un grup d’individus es dedica al forniment d’energia, i a través d’uns gasoductes hi lliura a altres individus que es dediquen, per exemple, a fer electricitat. Alhora aquesta electricitat es fa servir per fer anar unes bombes d’aigua que forneixen del líquid element, per beure i viure, a aquells primers individus que extreien gas i petroli. Alhora, aquests fornidors de gas i petroli, també en lliuren a uns químics, que en fan combustible, que el fan servir els pagesos per fer anar els tractors que produeixen aliment, dels quals tots els altres en mengen i en viuen. Però el que resulta més delicat de tot és que el químic, com a individu separat, no sap produir aliment per subsistir.

Quan aquests nexes tecnològics esdevenen tant forts que els individus separadament no poden subsistir, la societat esdevé fràgil. Aquest any ha estat un bon exemple de tot això. Hem tingut una ona de fred considerable, una crisi econòmica, un temporal de neu, un temporal de vent i una crisi de subministrament energètic, una crisi hidràulica i una crisi de transports públics.

Posem un exemple, i comencem per l’aigua. Hi ha hagut una crisi hidràulica que ens ha fet anar malament. Però si analitzem amb més profunditat d’on ve la crisi hidràulica de la conca del Ter veurem que aquesta prové del fet que la província de Girona no està interconnectada elèctricament i per tal de fornir-la d’electricitat s’ha de turbinar aigua de Sau i Susqueda (i per tant llençar-la, miserablement) degut al fet de no voler construir noves línies elèctriques. Ara per solucionar el problema, hem decidit que farem dessaladores, les quals agafaran aigua salada, i a costa d’afegir-hi energia en faran aigua dolça. Però aquesta energia ve d’un petroli o gas que procedeix d’altres societats (com per exemple l’àrab o la russa) que tenen un grau d’independència considerable respecte de les decisions de la nostra societat.  Així doncs que, per garantir el forniment d’aigua, ràpidament s’arriba a la conclusió que cal reduir el grau d’independència de les societats fornidores d’energia, cosa que en termes planers es tradueix en anar i conquerir-los o colonitzar-los; opció que és políticament incorrecta. Una altra alternativa és construir una central nuclear, però també és políticament incorrecte. Però posats a fer dessaladores, fan falta línies elèctriques. Però ens adonem que a vegades hi ha temporals de vent que destrueixen les línies elèctriques i deixen de funcionar les bombes d’aigua. I vés per on que barris i barris del Baix Llobregat quan no tenen electricitat no tenen aigua!

Algú dirà: Doncs que facin dipòsits més grans! Però les autoritats sanitàries per evitar problemes d’infeccions no deixen que els dipòsits emmagatzemin aigua més de 48 hores. Per altra banda resulta que quan fa falta aigua, mitjançant un programa informàtic, i via “xarxa” s’ordena a la dessaladora (que ja hem dit que va amb electricitat) que es posi en marxa, però resulta quan hi ha temporals aquesta xarxa “cau” i no funcionen els ordinadors. Per tant tampoc funciona la dessaladora, per tant tampoc hi ha aigua a les cases. Per tant, els individus sols no poden subsistir. Aquest és un exemple. Els que són assidus viatgers d’avió, també poden explicar com el trànsit aeri mundial es descontrola pel simple fet que hi hagi un temporal a Londres o Frankfurt, i el “hubb” es col·lapsi.

La conclusió, i sense necessitat d’entrar en una línia de pensament involucionista, és que com a societat hem de començar a fer un exercici pràctic de simplificació per evitar ser vulnerables. Pot ser molt bonic veure baixar contínuament aigua pels rius. Fins i tot semblar molt “progre” llençar el 30% del cabal mitjà dels rius com a cabal ecològic. Pot semblar molt “progre” no deixar fer parcs eòlics perquè “embruten” el paisatge i eliminar els salts hidroelèctrics del Llobregat perquè l’aigua del riu està “sobreexplotada”. Fins i tot pot semblar genial pensar que es pot fer agricultura sense aigua.

Ara bé, si hom vol ser “proge” també ha de ser valent per explicar a la societat pròpia que el dia que aquelles altres societats independents de nosaltres, tanquin l’aixeta del petroli i del menjar, la nostra societat caurà com un castell de cartes. Fonamentar una societat en entramats tecnològics febles és tenir peus de fang. Posar la solució de l’aigua, element essencial i de requeriment diari, en mans d’un entramat tecnològic, que s’aguanta mentre no fa vent i confiar-lo en la bona voluntat de societats independents a la nostra és exemple d’una absència manifesta de seny.

Els avis sempre prevenien de no posar tots els ous en el mateix cistell. El que mai van advertir-nos, perquè no els passava pel cap, és que a més de posar tots els ous en el mateix cistell, tampoc és recomanable posar-los en els cistells dels altres.



ARTICLE PUBLICAT A LA DRECERA. núm. 113. Gener - Febrer 2009

Informatiu Agrari de l'Instiut Agricola.