Propostes i esmenes a la reforma de la PAC


L’Economia Agrària com element estratègic dins l’actual context de  crisi europea

 

Com ja sabeu la Comissió Europea està dissenyant la proposta de la futura estructura normativa de la PAC post 2013.

Durant aquest any 2011 i 2012 s’anirà definint i construint les línies generals i orientatives de la reforma treballades durant l’any 2010. El resultat es concretarà a finals del 2012 amb unes propostes legislatives que haurà d’aprovar el Parlament Europeu.
En l’actual context de crisis pressupostàries i de reducció de la despesa pública, el debat exigeix concreció i eficiència.

A continuació vos oferim l’aportació que l’INSTITUT AGRÍCOLA ha fet arribar al Departament d’Agricultura, al Ministerio i a representants polítics de Catalunya, Espanya i Europa.

Durant tot aquest any i el següent seguirem fent propostes i avaluant la Comissió Europea respecte els resultats que en vagi exposant, previs a l’aprovació de la llei que regularà la PAC a partir de 2013.


Quan es planteja una justificació per l’existència i el manteniment del pressupost de la PAC en l’àmbit europeu, de seguit trobem motivacions de diferents tipus:  

 

  • El medi ambient
  • El canvi climàtic
  • L’equilibri social i territorial

 

Sense menystenir la vàlua d’aquestes motivacions, cal fer però una important matisació, la majoria d’aquests arguments tenen el seu fonament en clau externa i sobre la base de les futures negociacions a l’Organització Mundial del Comerç o amb els països tercers.

La motivació bàsica per al sosteniment de la PAC, no és altra que l’econòmica, que alhora actua com a eix vertebrador del conjunt i en reforça la seva vàlua.

La PAC ha d’esdevenir un instrument clau en la política europea del control i moderació de la Inflació de la Eurozona i millora de la competitivitat de llurs països membres.

La motivació principal de la PAC: 
La d’ajudar a l’economia europea, en la seva capacitat productora i la seva competitivitat.

  
En relació al medi ambient i el canvi climàtic, val a dir que ha resultat ser “la gran excusa” per a substituir els “pagaments directes a la producció” prohibits a les negociacions internacionals a l’entendre que es tractava d’una distorsió no legítima de la competència. Succeeix però, que aquesta via de finançament de les empreses agràries ha implicat uns alts condicionaments a les activitats agropecuàries europees, fins al punt de qüestionar-ne en molts casos la seva viabilitat en absència d’ajudes públiques, sovint perquè els costos afegits no són repercutibles en preu per diferents causes entre les que caldria citar la competència dels productes importats no subjectes en aquests condicionants i amb un preu més competitiu.

Per últim citaríem l’equilibri social i territorial única mesura en clau interna però de molt dispar aplicació i amb notables diferències d’un a un altre territori.

Exclosa la inflació subjacent, a ningú no escapa que els aliments no transformats juntament amb l’energia esdevenen el principal maldecap pel control de la inflació.

Una política agrària que no tingui en compte mesures anticícliques de producció, a fi d’evitar eventuals períodes d’escassetat, en determinades matèries primeres com ara els cereals, ocasionarà danys al conjunt de l’economia a través de l’IPC general.

La vinculació de les empreses agroalimentàries, i especialment les forestals, amb el sector energètic és cada dia més estreta. Les anomenades “energies alternatives” des de la biomassa, fins la instal•lació de parcs eòlics o solars, així com la disponibilitat d’aigua per l’energia hidroelèctrica depèn, cada vegada més, de la implicació del món rural i les empreses que en el mateix s’integren.

No cal dir que ja sigui indirectament com directament a través de les clàusules de revisió salarial dels convenis col•lectius, l’increment no harmonitzat dels preus dels aliments (IPC) acaba implicant una espiral preus-salaris que perjudica greument al conjunt de la societat europea.

Cal doncs fer entendre i assumir que la PAC és beneficiosa pel conjunt de la societat europea en tant que element amortidor dels impactes sobre els IPC dels aliments no transformats, i cada vegada més sobre l’energia (l’estratègia europea pel 2050 preveu de fet reduir les emissions de CO2 entre un 70 i 90%). És doncs, un instrument clau pel manteniment i millora de la competitivitat de les societats europees davant una economia més globalitzada.

El repte sens dubte recau en l’obligació de compatibilitzar aquesta funció i necessitat de les economies europees amb el necessari recolzament a la producció, als productors i llurs rendes, i sobre les quals mirarem d’estendre les aportacions:


Punts prioritaris sobre el que estructurar les mesures:

  • Seguretat de proveïment alimentari
  • Competitivitat internacional
  • Qualitat, seguretat alimentària
  • Sostenibilitat econòmica (manteniment rendes)
  • Sostenibilitat mediambiental i lluita contra el canvi climàtic
  • Sostenibilitat social (recolzament a joves i consideració del paper estratègic de les dones)
  • Sostenibilitat energètica
  • Transparència i intervenció en la formació dels preus
  • Intervenció de mercats de futurs de matèries primeres i fiscalitat
  • Assegurances i xarxes de seguretat
  • Impuls a relacions contractuals
  • Reforçament de les relacions interprofessionals
  • Flexibilitat de l’aplicació al sector de les normes de lliure competència
  • Condicionants dels ajuts directes
  • Suport a la formació
  • R+D+i
  • Condicions de finançament
  • Altres aspectes d’interès per aportar

 

Seguretat de proveïment alimentari – subministrament

  • A l’hora de tractar el subministrament del proveïment alimentari, cal tractar separadament les matèries primeres alimentàries transformades de les no transformades i d’aquelles que únicament han sofert una primera transformació que en permet la seva distribució i emmagatzematge. La possibilitat de deslocalitzar la producció, mobilitzar o immobilitzar estocs que alterin els preus als mercats, o operar sobre mercats de futurs de determinades matèries, pot incidir de forma decisiva en la disponibilitat de les mateixes i indirectament afectar al seu proveïment, fet que es traslladarà als preus de la cadena alimentària (no del productor), que com ja sabem, influiran a l’IPC general.
  • La manca de garantia interna de proveïment de determinades matèries primeres condiciona els preus agroalimentaris, els quals al seu torn pressionen a l’alça els preus Europeus (IPC) i erosionen la competitivitat dels països membres.
  • Cal entendre el suport al manteniment de la superfície agrària útil (SAU) – que podrien activar-se en cas de necessitat tal i com succeí amb la supressió de les “terres de retirada de producció”- i al sosteniment d’uns nivells mínims de producció com una xarxa de seguretat davant pressions inflacionistes extremes derivades d’una manca de proveïment alimentari i dels vaivens dels mercats.
  • Actualment la SAU s’està reduint a bona part de l’Europa Continental, si es deixa perdre aquesta superfície (reforestació) el cost de recuperació i posada en marxa seria superior al de sufragar el manteniment o l’activitat en la mateixa. Ateses les previsions de consum d’aliments per la propera dècada (FAO) si es posés en risc la continuïtat i manteniment de l’actual SAU europea, estaríem posant en risc les garanties per al proveïment alimentari.
  • Establir mesures de modernització en els mecanismes de manipulació i producció amb el doble objectiu de millorar l’eficiència en els processos tot augmentant-ne la productivitat i la garantia de proveïment alimentari.
  • La PAC ha de tenir en compte que no es pot deslligar seguretat en el proveïment alimentari de seguretat alimentària. Els requisits exigits als productors europeus, han d’ésser igualment exigits als productors no-europeus o als importadors-exportadors d’aquests productes, amb l’afegit que cal incorporar mecanismes per a poder fer efectives les responsabilitats que se’n derivin en cas d’incompliment.
  • Una major integració de la cadena agroalimentària, ha de permetre una reducció dels productes “no-aptes”. La correcta valorització i apreciació de la totalitat de la producció contribuirà a una major garantia de proveïment alimentari.
  • Possibilitar i incentivar la creació d’empreses conjuntes amb sectors afins de la transformació i comercialització agroalimentària facilitant una major integració de la cadena alimentària que aporti garanties addicionals en matèria de garantia del proveïment alimentari.
  • Establir incentius a la creació i desenvolupament d’empreses de serveis en tots els àmbits de la producció agroalimentària funcionarà com element dinamitzador de l’activitat. L’augment general de l’activitat agropecuària i contribueix a una major garantia en el proveïment alimentari.
  • Establir incentius a la fusió, creació i redimensionament d’empreses agropecuàries a fi d’assolir dimensions suficients per a ser competitives i assumir les despeses lligades a un procés de millora de la productivitat. Aquestes podran ser de caràcter permanent o bé temporal lligades a un projecte concret. En ambdós casos han d’esser possibles amb independència del manteniment de l’actual model de propietat.
  • La PAC ha de suposar una revisió també en el model de proveïment alimentari europeu. La Unió Europea ha d’apostar per garantir uns percentatges suficients “d’autosubministre de matèries primeres alimentàries i d’energies renovables”, per dos motius cabdals pel futur de les economies europees. Una menor dependència dels mercats internacionals i llurs fluctuacions, i la necessitat d’afavorir cada cop més una balança comercial positiva també a l’agricultura i als productes transformats agroalimentaris”.
  • La PAC ha de donar resposta a les necessitats de l’agricultura europea en matèria de subministrament d’aigua, cal maximitzar la superfície agrària útil de regadiu per augmentar la garantia de proveïment alimentari.
    • Cal maximitzar les potencialitats del regadiu en el context europeu.
    • Cal treballar sobre la base del mínim cost possible, tot desenvolupant el reg a pressió natural com a element de disseny i mecanisme estalvi energètic als regadius.
  • Cal acotar des d’una PAC activa en l’àmbit del proveïment alimentari europeu, el paper restrictiu de determinades normatives mediambientals limitadores de la productivitat agropecuària, i fins i tot responsables d’importants previsions en matèria de subsidis i compensacions per aquesta causa que afecten al pressupost comunitari.
  • Cal reorientar les mesures agroambientals cap al restabliment de la productivitat, la diversificació i la rendibilitat econòmica desvinculada dels ajuts. Han d’impulsar mesures i plans de compatibilització de les activitats agropecuàries amb els requisits ambientals, amb l’objectiu d’arreglar els desequilibris causats per les normes ambientals de recent implantació i poder recuperar la productivitat sense minva per a les necessàries garanties en el proveïment alimentari europeu.

 

Competitivitat Internacional

Per a que les empreses agropecuàries i agroalimentàries puguin ser competitives a nivell internacional és imprescindible aprofundir en diversos aspectes:

  • Establiment d’ajuts a inversions per a la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agropecuaris i forestals.
    • Ens calen productes amb capacitat de competir internacionalment.
  • Establiment de suports per a la millor adequació dels productes agropecuaris als requeriments tècnics propis dels processos de transformació i comercialització, particularment d’aquells amb destí a l’exportació.
  • Establiment de mesures de suport a les accions i actuacions orientades a la informació i promoció de nous mercats i de canals de comercialització addicionals en l’àmbit internacional.
  • Augmentar el nombre de productes emparats per distintius de qualitat que gaudeixen de reconeixement i protecció internacional.
  • Establiment de mesures de suport al reconeixement internacional dels productes de regions determinades tant en el context europeu com internacional, sobre la base de promoure un major consum intern en l’àmbit de la Unió Europea i un augment de les exportacions.
  • La PAC ha d’establir mesures de Foment produccions acollides a programes de qualitat, i alhora ha d’establir nivells de qualitat de referència en funció de l’ús previst. L’estratègia de diferenciació per qualitats permet assolir llindars de reconeixement en preu i alhora competir internacionalment amb productes i produccions que entren al mercat amb preus i costos menors.
  • Establiment de mesures per l’assessorament de les pimes en l’àmbit del comerç internacional.
  • Promoure en l’àmbit europeu mitjans que facilitin la defensa internacional de les patents, marques i logotips de les empreses europees i establir mesures de difusió d’aquests mecanismes.
  • Establiment de mesures per garantir un finançament suficient de la liquiditat de les empreses agràries, especialment pel cas dels processos d’exportació directe o bé els vinculats als processos d’internacionalització de figures jurídiques en les que es participa (com ara cooperatives) i que impliquen retorns en terminis de temps llargs.
  • En l’àmbit de la PAC i del pressupost europeu associat cal apostar per una millora substancial dels controls fronterers en relació a les garanties necessàries a exigir en matèria de control sanitari, fitosanitari i zoosanitari. I per al compliment estricte dels acords assolits en matèria de negociació amb països de fora la Unió Europea.
    • Cal un control més estricte de les quotes autoritzades d’importació, altrament el mercat intern es desequilibra i se’n ressent la competitivitat de les empreses europees (ex: cas de la importació de tomàquet del Marroc).
      • Limitació dels ports, aeroports i punts d’entrada per carretera de les mercaderies importades a fi de garantir uns nivells de control més elevats de forma similar a com ja es fa als EUA.
    • Exigència als productes importats amb destí a Europa de les mateixes normatives en matèria de salut pública que s’exigeixen als productors europeus.
      • En l’àmbit fitosanitari (productes d’aplicació al país d’origen)
      • En el control sanitari de plagues i malalties
      • Utilització d’organismes modificats genèticament.
      • Importació de plantes i flor tallada lliure de malalties.
  • Possibilitar i incentivar la creació d’empreses conjuntes o clústers d’innovació amb sectors afins de la producció, transformació i comercialització agroalimentària facilitant una major integració de la cadena alimentària que aporti nous “ímputs” en relació a la comercialització i col•locació en el mercat dels productes.
  • La PAC ha d’establir mecanismes de suport per facilitar la defensa internacional de les mencions de qualitat alimentàries europees i les marques que en resultin perjudicades.
  • Establiment de xarxes de cooperació interterritorial o transnacional  que permetin l’establiment de sinèrgies i col•laboracions entre les empreses europees.
  • Millora de les relacions internacionals en matèria de comerç de productes agropecuaris i agroalimentaris en general a fi de donar la necessària seguretat jurídica en matèria d’exportacions i joint-ventures per a la comercialització internacional.
  • L’acord sobre la PAC ha d’imposar alhora als negociadors de la UE, que integrin les qüestions no comercials com a part de les negociacions de l’OMC i treballin, en particular, davant els socis comercials de la UE en favor del respecte de normes equivalents en els àmbits del medi ambient, el benestar animal, la seguretat i la qualitat dels aliments.
  • Promoure l’agrupació d’empreses per l’exportació conjunta.
    • Garantir-ne la seguretat jurídica de les relacions comercials.

 

Qualitat i Seguretat Alimentària

  • Cal estendre els principis aplicables en matèria de requisits relatius a la seguretat alimentària al conjunt de productes que arriben als mercats europeus. Això implica establir mecanismes per a un efectiu control dels productes importats a la UE amb independència del país d’entrada. Cal addicionalment per assolir un nivell òptim de gestió dels recursos econòmics motiu pel qual caldrà limitar els punts d’accés d’aquestes mercaderies (port, aeroport i carretera) al sí de la UE, i reforçar en els punts d’entrada els controls a fi de garantir un control suficient.
    • Exigència als productes importats amb destí a Europa de les mateixes normatives en matèria de salut pública que s’exigeixen als productors europeus.
      • En l’àmbit fitosanitari (productes d’aplicació al país d’origen)
      • En el control sanitari de plagues i malalties
      • Utilització d’organismes modificats genèticament.
      • Importació de plantes i flor tallada lliure de malalties.
      • Limitació dels ports i punts d’entrada per carretera o aire de les mercaderies importades a fi de garantir uns nivells de control més elevats.
  • En relació a les substàncies (fitosanitaris, conservants...) d’aplicació sobre productes agropecuaris que poden ser importats a la UE – particularment quan aquestes substàncies resten prohibides o restringides en l’àmbit comunitari – cal un control exhaustiu, altrament es penalitza les empreses europees en benefici d’uns competidors que treballen a costos més reduïts utilitzant substàncies prohibides. Aquest fet – greu en tractar-se de la salut dels europeus – te incidència sobre el pressupost de la PAC que acaba havent de subvencionar productors de forma indirecta per a mantenir el teixit productiu.
  • Cal establir mesures per a una major integració en la cadena agroalimentària a fi de poder garantir la seguretat alimentària, particularment a partir d’estàndards de seguretat i higiene. Alhora convé establir mesures de suport al procés d’adaptació als estàndards de traçabilitat pel cost econòmic que suposarà.
  • Establir mesures i incentius de modernització i millora en els mecanismes de manipulació i producció amb el doble objectiu de millorar la seguretat alimentària i reduir els costos associats al cicle productiu.
  • Facilitar l’especialització i professionalització en àmbits lligats a la manipulació, tractament amb productes i producció en general mitjançant la compartimentació de les tasques pròpies de l’empresa agropecuària i la possibilitat d’externalitzar-les a mans de professionals que treballarien de forma externa (empreses de serveis) per a les empreses agropecuàries. D’aquesta manera es pretén reduir els costos mitjançant la externalització, i alhora assolir una major professionalització de les tasques concretes (economia d’escala) que redundin en major seguretat alimentària i un augment de la qualitat associada al producte.  
  • Establir incentius a la creació i desenvolupament d’empreses de serveis en tots els àmbits de la producció agroalimentària.
  • Establir incentius a la fusió, creació i redimensionament d’empreses agropecuàries a fi d’assolir dimensions suficients per a ser competitives i assumir despeses lligades als estàndards europeus de seguretat alimentària i/o qualitat. Aquestes podran ser de caràcter permanent o bé temporal lligades a un projecte concret. En ambdós casos han d’ésser possibles amb independència del manteniment de l’actual model de propietat.
  • Possibilitar i incentivar la creació d’empreses conjuntes amb sectors afins de la transformació i comercialització agroalimentària facilitant una major integració de la cadena alimentària que aporti garanties i sinèrgies addicionals en matèria de control efectiu de la qualitat i de la seguretat alimentària (ex restauració, turisme, logística ...)
  • La PAC ha d’establir mesures de foment produccions acollides a programes de qualitat, i alhora ha d’establir nivells de qualitat de referència en funció del ús previst.
  • Fomentar les interprofessionals en el context europeu lligades a figures de reconeixement de la qualitat (DOP), establir ajuts per a la seva creació, posta en marxa i funcionament, i aplicació dels compromisos d’extensió de norma.
  • Potenciar la promoció i reconeixement dels productes europeus en tant que garants d’una qualitat i seguretat alimentària.
  • Suport a la promoció interna i internacional dels productes amb distintiu de qualitat reconeguda europeu.
  • Suport a la promoció del distintiu. Diferenciació dels productes via qualitat.
  • Suport a les empreses i llur promoció comercial sempre que en llurs productes i publicitat facin esment de forma destacada de l’origen i garantia així com del distintiu d’origen i en formi part argumental cabdal de l’objecte de promoció juntament amb la marca.
  • Promoure i impulsar noves marques alimentàries que incorporin les característiques de qualitat i seguretat alimentària com a eix bàsic de llur estratègia de difusió. Creació impuls i promoció de noves marques alimentàries
  • Creació i potenciació de canals de comunicació que permetin la interrelació del consumidor final (empresa o ciutadà) amb l’empresa agroalimentària, a fi de posar en valor la diferenciació via qualitat de la informació sobre traçabilitat i seguretat alimentària. La responsabilitat lligada a l’empresari europeu, l’absència d’anonimat del productor i intermediaris, així com el temps de resposta davant una crisi alimentària no és extrapolable a molts productes importats.
  • La PAC ha d’establir mecanismes de suport per facilitar la defensa de les mencions de qualitat alimentàries europees i la detecció del frau associat a productes de qualitat diferenciada (pèrdua de prestigi).
  • La PAC ha de promoure millores en els instruments d’etiquetatge i menció i facilitar que aquests no esdevinguin una trava comercial.
  • La PAC ha de donar resposta a les necessitats de l’agricultura europea en matèria de subministrament de qualitat de l’aigua de regadiu, a fi de garantir uns estàndards de salubritat exigibles internacionalment també als productes importats.
    • Cal vetllar per la qualitat de l’aigua lligada als regadius i establir directrius clares en relació a les qualitats d’aigua susceptibles d’ésser utilitzades en relació a les diferents qualificacions de qualitat de les produccions europees.

 

Sostenibilitat Econòmica - manteniment rendes

  • Liberalització del sistema d’assessorament agrari. Aquest sistema s’ha de fonamentar en la lliure elecció dels professionals de les diferents disciplines útils a l’empresari agrari a efectes de millorar la gestió de l’explotació i reduir-ne els costos. Cal que l’elecció sigui lliure i pugui agafar professionals del món econòmic, laboral, fiscal, legal, ramader, agrari, ambiental, patrimonial, de mecànica... Cal establir un import base, la resta a càrrec de l’empresari. La vàlua dels professionals en determinarà el seu “èxit o fracàs” com assessors i no el fet que hagin pogut accedir a un registre exclusiu de difícil accés. 
  • Diversificació de rendes cap activitats complementàries agràries i d’altres de caràcter polivalent. La diversificació de rendes en l’àmbit de l’explotació agrària no ha de quedar circumscrita a unes activitats “complementàries i adients” com ara l’artesania o l’agroturisme. L’àmbit físic de l’explotació és polivalent amb múltiples activitats que inclouen àmbits i sectors diversos com el lúdic-esportiu, l’energia, turisme, els serveis a tercers.
  • Potenciació de les assegurances en l’entorn de l’empresa agropecuària en tant que mecanisme de reducció de la incertesa en l’evolució dels rendiments de l’empresa lligada a causes sobrevingudes i suport al sosteniment de les rendes de l’empresa agropecuària.
  • En l’àmbit de la PAC és necessari promoure la constitució de la figura del mediador de preus vinculada a la formació d’agrupacions temporals de productors per a la comercialització conjunta, a fi de permetre un millor posicionament als mercats que permetin un millora en les rendes.
  • Promoure la fusió temporal o permanent d’empreses agropecuàries amb l’objectiu de reduir costos a través d’economies d’escala. Promoure la figura de la UTE Agrària lligada a la consecució d’objectius temporals com ara les collites de cultius no permanents. La reducció de costos permetrà una millora en les rendes lligades a l’activitat.
  • Promoure els processos de concentració parcel·lària i millora de terres i permuta, en tant que mecanisme d’estalvi de costos, redimensionament empresarial i posada en valor del capital terra de les empreses agropecuàries.
  • Potenciar l’externalització de determinats processos de l’activitat de les empreses agropecuàries, ja sigui de forma individual com col•lectiva, tot tenint-ne en compte la fiscalitat associada – IVA -, i amb l’objectiu de reduir els costos d’explotació, i professionalitzar determinades tasques.
  • Promoure la creació d’empreses de serveis vinculades al caràcter polivalent de l’empresa agropecuària a fi que en permetin abaratir-ne els costos generals a través de l’externalització de processos.
  • Permetre una major permeabilitat i mobilitat sense penalització dels drets de pagament únic, a fi de permetre una major orientació a mercat, particularment a l’hora de crear figures societàries mercantils que operin en l’àmbit agropecuari. La pèrdua de drets (penalitzacions) que es produeix en aquests procediments deuria de compensar-se o ser eliminada a fi d’eliminar pèrdues injustificades de rendes agràries.
  • Ajuts a la reconversió dels sectors en crisi en l’àmbit agropecuari, convindrà que estiguin vinculats a un projecte d’empresa.
  • Habilitar mecanismes per assegurar una adequada liquiditat en l’àmbit del finançament d’inversions que permeti a les empreses agropecuàries abordar processos d’inversió sense posar en risc les rendes de l’activitat fruit de la manca de crèdit suficient.
  • Habilitar mecanismes suficients de seguiment dels mercats i difusió d’expectatives a fi d’activar mesures anticícliques que actuïn com a mecanisme tampó i permeti generar el temps de reacció necessari per a que les empreses agropecuàries puguin adaptar-se a les fluctuacions del mercat i reduir el factor risc sobre l’expectativa de renda.
  • Cal incorporar un IVA reduït a nivell europeu a la despesa elèctrica dels regadius (com a Itàlia), altrament tenim costos elevats de difícil repercussió i una competència fiscal entre productes de països mediterranis.
  • Promoure i incentivar l’entrada de nous operadors allà on es detectin mancances puntuals de competència. L’augment en el nous operadors ha de comportar un augment en els preus esperats.

 

Sostenibilitat Ambiental i lluita contra el canvi climàtic

  • Cal acotar des d’una PAC respectuosa amb el medi ambient, el paper restrictiu de determinades normatives mediambientals limitadores de la productivitat agropecuària. Cal aportar seguretat jurídica a les inversions.
  • Les mesures agroambientals han d’orientar-se al restabliment de la productivitat i la rendibilitat econòmica desvinculada dels ajuts. Han d’impulsar mesures i plans de compatibilització de les activitats agropecuàries amb els requisits ambientals, amb l’objectiu d’arreglar els desequilibris causats per les normes ambientals de recent implantació i poder recuperar la productivitat sense minva per a les necessàries garanties en el proveïment alimentari europeu.
  • Establir mesures de suport a l’empresa agropecuària en l’àmbit de la millora i renovació dels equipaments energètics de les empreses que n’augmentin l’eficiència i disminueixin la dependència respecte dels combustibles fòssils.
  • Diversificació de rendes cap activitats complementàries agràries de caràcter polivalent en l’àmbit de l’energia renovable. La diversificació de rendes en l’àmbit de l’explotació agrària ha d’emparar el fet que la empresa agropecuària pot produir quelcom més que aliments. Cal potenciar en l’àmbit de l’empresa agropecuària o forestal la generació d’energies renovables a partir de les matèries primeres d’explotació, així com de l’habilitació per la producció d’energia (solar o eòlica) d’alguns dels elements que integren l’empresa agrària (el sòl, teulades. ...).
  • Promoure la utilització de biomassa forestal amb origen en un PTGMF o un PSGMF, com a font d’energia calorífica i/o elèctrica, i en tant que mecanisme que permeti una millor conservació de les masses forestals al temps que en reduïm l’abandó i el risc d’incendi associat a través de la generació de rendes de l’activitat.
  • Potenciació i incentivació de la gestió silvícola dels boscos.
  • Promoure actuacions en matèria de prevenció i extinció d’incendis forestals.
  • Promoure les infraestructures necessàries per una adequada gestió forestal que alhora siguin d’utilitat en l’extinció dels incendis
  • Establir subvencions a la primera forestació en el marc exclusiu de projectes lligats a la producció d’energia amb biomassa.
  • Establir mesures de foment a la utilització de biomassa com a font d’energia.
  • Cal incentivar els mecanismes que permetin estalvi d’aigua als regadius, amb independència de la naturalesa jurídica o percentatge d’activitat del regants. Cal incorporar a més mecanismes que permetin un manteniment sostenible dels nous regadius que habitualment suporten costos de manteniment més elevats.
  • Cal establir i delimitar la compatibilització del regadiu amb determinades normatives ambientals, o bé establir les indemnitzacions permanents adients per la pèrdua de potencial productiu.
  • Aigua: Mesures de millora en l’eficiència del reg:
    • Maximitzar les potencialitats del regadiu en el context europeu.
    • Treballar sobre la base del mínim cost possible, tot desenvolupant el reg a pressió natural com a element de disseny i mecanisme estalvi energètic als regadius.
    • Potenciar l’ús de la teledetecció com a mecanisme d’estalvi vinculat al reg.
  • Aigua: Mesures de millora de la qualitat de l’aigua i garantia de subministre.
  • Establir mesures orientades a una millora de la fertilització nitrogenada i a una reducció de la càrrega contaminant per nitrats allà on escaigui. Impulsar  mecanismes de valorització energètica dels purins i d’altres subproductes de l’explotació agropecuària. Establiment de sistemes per una gestió integral de la fertilització.
  • La PAC deu de rectificar en relació a la normativa dels Nitrats en el sentit de tenir en compte la totalitat de fonts emissores i llur proporció a l’hora d’establir limitacions als usos.
  • Promoció i recolzament de l’agricultura ecològica i integrada en un context de reconeixement i valorització de les produccions i sempre mitjançant adhesions voluntàries dels productors.
  • Establiment d’una PAC que recolzi l’agricultura ecològica i integrada als mercats en tant que mecanisme addicional de diferenciació dels productes agroalimentaris europeus.
  • Establiment des de l’àmbit d’una política agrària comuna d’un reglament europeu únic per a la producció integrada de forma similar al que ja existeix per a l’agricultura ecològica.
  • Establiment d’un logo i marca europea de l’agricultura integrada.
  • Establiment de mesures de suport i finançament davant catàstrofes naturals sobrevingudes.

 

Sostenibilitat Social - suport als joves i paper estratègic de les dones

  • Mesures de suport financer a la incorporació de joves a l’activitat empresarial agropecuària.
  • Foment de la incorporació dels joves mitjançant contractes laborals en pràctiques a fi de dotar al sector del necessari capital humà suficient per fer possible una transferència de la tecnològica real.
  • Mesures de formació dels emprenedors.
  • Jubilació anticipada d’agricultors i treballadors agrícoles, una adequada renovació del teixit productiu obre noves possibilitats als emprenedors.
  • Mesures de vertebració social
  • Liberalització del sistema d’assessorament agrari. Aquest sistema s’ha de fonamentar en la lliure elecció dels professionals de les diferents disciplines útils a l’empresari agrari a efectes de millorar la gestió de l’explotació i reduir-ne els costos. Cal que l’elecció sigui lliure i pugui agafar professionals del món econòmic, laboral, fiscal, legal, ramader, agrari, ambiental, patrimonial, de mecànica.
  • Diversificació de rendes cap activitats complementàries agràries i d’altres de caràcter polivalent. La diversificació de rendes en l’àmbit de l’explotació agrària no ha de quedar circumscrita a unes activitats “complementàries i adients” com ara l’artesania o l’agroturisme. L’àmbit físic de l’explotació és polivalent amb múltiples activitats que inclouen àmbits i sectors diversos com el lúdico-esportiu, l’energia, turisme, els serveis a tercers, aquesta pot ser una eina útil per fixar la població rural i per evitar la fugida cap a les ciutats dels joves i les dones.
  • Mesures de suport a la creació i desenvolupament de microempreses en l’àmbit rural.
    • Convé crear un teixit empresarial a mode de microclústers locals.
  • Establiment de mesures per a la millora de la qualitat de vida a les zones rurals. Dites mesures suposen la creació sovint d’empreses de serveis i oportunitats de negoci al temps que augmenten la rendibilitat i la competitivitat de les empreses agropecuàries on s’utilitzen.
    • Prestació de serveis bàsics per a l’ economia i la població rural.
    • Mesures de suport en l’àmbit rural per la conciliació amb la vida familiar.
    • Serveis de Substitució i /o accessoris o complementaris a una activitat en marxa.
  • Mesures per millorar l’accés al crèdit i serveis financers, possibilitant la millora de l’oferta comercial financera.
  • Millora de la xarxa bàsica d’infraestructures, particularment la xarxa de telecomunicacions indispensable per a una millora de les prestacions, de l’administració telemàtica, la informació i l’accés a serveis professionals diversos com ara els financers.
  • Millora de la xarxa bàsica d’infraestructures vials en tant que element logístic cabdal per la vertebració del territori (un major accés a serveis) i una millora de la competitivitat (transport de productes).
  • Mesures de suport per la millora i conservació del patrimoni rural tant públic com privat, en tant que element fonamental de les empreses agropecuàries i del entorn de l’empresa.

 

Sostenibilitat Energètica

  • Diversificació de rendes cap activitats complementaries agràries de caràcter polivalent en l’àmbit de l’energia renovable. La diversificació de rendes en l’àmbit de l’explotació agrària ha d’emparar el fet que l’empresa agropecuària pot produir quelcom més que aliments. Cal potenciar en l’àmbit de l’empresa agropecuària o forestal la generació d’energies renovables a partir de les matèries primeres d’explotació, així com de l’habilitació per la producció d’energia (solar o eòlica) d’alguns dels elements que integren l’empresa agrària (el sòl, teulades. ...).
  • Promoure la utilització de biomassa forestal amb origen en un PTGMF o un PSGMF, com a font d’energia calorífica i/o elèctrica, i en tant que mecanisme que permeti una millor conservació de les masses forestals al temps que en reduïm l’abandó i el risc d’incendi associat a través de la generació de rendes de l’activitat.
  • Establir mesures de suport i finançament a l’empresa agropecuària en l’àmbit de la millora i renovació dels equipaments energètics de les empreses a fi que aquestes n’augmentin l’eficiència i disminueixin la dependència respecte dels combustibles fòssils.
  • Millora de la fiscalitat de la despesa energètica dels regadius en el conjunt de la UE, particularment a través d’una rebaixa de l’IVA igual que a l’Estat italià.
  • Aigua: Mesures de millora en l’eficiència del reg:
    • Cal maximitzar les potencialitats del regadiu en el context europeu
    • Cal treballar sobre la base del mínim cost possible, tot desenvolupant el reg a pressió natural com a element de disseny i mecanisme estalvi energètic als regadius.
    • Potenciar l’ús de la teledetecció com a mecanisme d’estalvi vinculat al reg.

 

Transparència i intervenció en la formació dels preus

  • Facilitar la creació de la figura del mediador de preus entre sector productor primari i agroindústria.
  • Establiment de mecanismes públics permanents d’informació, seguiment i transparència en la formació de preus agroalimentaris.
  • Establir mecanismes d’identificació dels dèficits de competència en l’àmbit del comerç entre empreses, particularment en aquells mercats de matèries primeres de caràcter captiu per causa d’una norma legal que limita la disponibilitat de la matèria primeraa, seria el cas de les produccions emparades sota diferents figures qualitat. 
  • Cal facilitar la identificació de les posicions de domini en el conjunt de la cadena alimentària a través d’organismes independents, particularment en submercats captius d’oferta i demanda limitada (submercats de matèries primeres alimentàries no transformades com ara les DOP i inputs necessaris per la producció com ara llavors o fitosanitaris dependents d’uns pocs interlocutors).
  • Establiment de l’obligatorietat del contracte agroalimentari previ per les produccions amb dèficits de competència entre compradors.
  • Control i seguiment a nivell europeu dels “transvasaments” entre països, amb diferents condicions de mercat, de matèries primeres per part d’empreses transnacionals d’àmbit europeu. Particularment pel que fa a l’afecció en la formació de preus.
  • Foment a nivell Europeu d’una major coordinació i transparència de les llotges i mercats europeus amb productes agroalimentaris.
  • Promoure estudis i un seguiment acurat dels moviments de productes agroalimentaris fora dels circuïts i canals de comercialització convencional. Particularment, aquells que poden afectar a la competitivitat, demanda i preu internacional de les matèries primeres alimentaries no transformades, en tant que mecanisme invers de reducció de la superfície agrària útil (a nivell mundial), mitjançant l’exclusió dels circuits de mercat de grans superfícies de producció.  – La reducció de superfície agrària útil de regadiu apta per produir amb destí als circuïts de comercialització internacional habituals (sovint lligada a contractes de proveïment directe amb acords bilaterals) equival a un augment de la pressió dels mercats sobre la superfície agrària útil restant i a una pèrdua de control sobre els fluxos de l’oferta i la demanda. -

 

Intervenció de mercats de futurs de matèries primeres

  • Habilitar mecanismes suficients de seguiment dels mercats i difusió d’expectatives a fi d’activar mesures anticícliques que actuïn com a mecanisme tampó i permeti generar el temps de reacció necessari per a que les empreses agropecuàries puguin adaptar-se a les fluctuacions del mercat i reduir el factor risc sobre l’expectativa de renda.
  • Habilitar un fons per a una eventual intervenció als mercats, a fi d’evitar alces no justificades que puguin danyar l’economia.
  • Conferir competències més àmplies a l’Autoritat Europea De Valors i Mercats (AEVM) més enllà de les competències actuals en matèria de supervisió dels mercats de productes bàsics, amb l’objectiu d’impedir les manipulacions i els abusos en aquests mercats.

 

 

-> continuació de l'article de Propostes i esmenes a la reforma de la PAC.