Propostes i esmenes a la reforma de la PAC

 

Assegurances i xarxes de seguretat

  • Potenciació de les assegurances en l’entorn de l’empresa agropecuària en tant que mecanisme de reducció de la incertesa en l’evolució dels rendiments de l’empresa lligada a causes sobrevingudes.
  • Habilitar mecanismes suficients de seguiment dels mercats i difusió d’expectatives a fi d’activar mesures anticícliques que actuïn com a mecanisme tampó i permeti generar el temps de reacció necessari per a que les empreses agropecuàries puguin adaptar-se a les fluctuacions del mercat i reduir el factor risc sobre l’expectativa de renda.
  • Els mecanismes d’intervenció de mercat (xarxa de seguretat) han de continuar existint a un preu baix però modificable en relació a la evolució dels costos.

 

Impuls a les relacions contractuals

  • Reorientació i redefinició dels contractes globals d’explotació cap a una figura jurídica amb naturalesa de contracte mercantil plurianual amb una fitxa financera assignada. L’objecte del contracte s’ha de vincular a una major competitivitat o productivitat.
  • Reforçament dels contractes obligatoris entre el sector productor primari i els diferents sectors industrials amb cobertura i garantia jurídica per a les parts.
  • Establiment de l’obligatorietat d’acordar un preu amb caràcter previ a l’objecte dels contractes.
  • Facilitar l’especialització i professionalització en àmbits lligats a la manipulació, tractament amb productes i producció en general mitjançant la compartimentació de les tasques pròpies de l’empresa agropecuària mitjançant l’externalització a mans de professionals que treballarien de forma externa (empreses de serveis) per a les empreses agropecuàries. 
  • Establiment de mesures de difusió i assessorament sobre els mecanismes contractuals que aporten la necessària seguretat jurídica en matèria d’exportacions i joint-ventures per a la comercialització internacional.
  • Facilitar la creació de la figura del mediador de preus entre sector productor primari i agroindústria.
  • Foment de la incorporació dels joves mitjançant contractes laborals en pràctiques a fi de dotar al sector del necessari capital humà suficient per fer possible una transferència de la tecnològica real.

 

Reforçament de les relacions interprofessionals

  • Fomentar les interprofessionals en el context europeu lligades a figures de reconeixement de la qualitat (DOP), establir ajuts per a la seva creació, posta en marxa i funcionament, i aplicació dels compromisos d’extensió de norma.
  • Reforçar els mecanismes de control i compliment dels mecanismes de “extensió de norma” acordats en el sí d’una interprofessional.
  • Facilitar la creació “relacions interprofessionals” mitjançant el foment d’organitzacions locals de caràcter interprofessional al voltant d’elements de caire interprofessionals necessaris pel bon funcionament del conjunt del sector, tals com laboratoris de referència, mercats, o instruments de promoció i formació.
  • Potenciar el paper de les Interprofessionals en el paper de reforçament dels contractes obligatoris entre el sector productor primari i els diferents sectors industrials amb cobertura i garantia jurídica per a les parts.

 

Flexibilitat de l’aplicació al sector de les normes de lliure competència

  • Les normes relatives a la protecció de la competència en l’àmbit del sector primari han de tenir en compte la proporcionalitat i magnitud dels interlocutors i llur capacitat real sobre la formació de preus finals.
  • Cal facilitar la creació de la figura del mediador de preus entre sector productor primari i agroindústria.
  • Cal establir mecanismes de informació i transparència en la formació de preus agroalimentaris.
  • Establiment de xarxes de cooperació interterritorial o transnacional  que permetin l’establiment de sinèrgies i col•laboracions entre les empreses europees.
  • La PAC ha de preveure que la lliure competència no s’estableix únicament en relació al consumidor sinó que també cal preservar-la en les relacions entre empreses evitant la venda a pèrdues i les posicions d’abús de control de mercat. En aquest punt cal tenir especial cura de la vulnerabilitat del teixit productiu format per les microempreses.
  • Facilitar el lliure accés als ajuts de la PAC de tota empresa amb “activitat agrària” amb independència del volum relatiu d’activitat que aquesta representi en relació al conjunt d’activitats de la empresa.
  • Facilitar l’agrupació temporal d’empreses agràries amb l’objectiu de fer front a negociacions, tasques o processos concrets.
  • Cal a nivell Europeu harmonitzar la fiscalitat lligada a la cadena agroalimentària a fi d’evitar distorsions de la competència en el mercat interior que impliquin desajustos i competència deslleial que afecti a la competitivitat del conjunt de la Unió Europea.
  • Promoure i incentivar l’entrada de nous operadors allà on es detectin mancances puntuals de competència.

Condicionants dels Ajuts directes

  • Al compliment de la legislació comunitària vigent.
  • No s’ha d’obligar a cap condicionant que no tinguin també els competidors dels productors europeus amb dret a importar productes dins de la UE.
  • Particularment aquells que són de caràcter obligatori com ara els lligats a la seguretat alimentària (per exemple utilització de productes fitosanitari prohibits).
  • Al manteniment de la superfície agrària útil, la aforestació quedaria limitada als aprofitaments efectius (energètic ...).
  • Els ajuts directes han de quedar vinculats amb la seguretat alimentària, la qualitat o la garantia de subministre a nivell europeu.

 

Suport a la formació

  • Facilitar l’especialització i professionalització en àmbits lligats a la manipulació, tractament amb productes i producció en general mitjançant la compartimentació de les tasques pròpies de l’empresa agropecuària i la possibilitat d’externalitzar-les a mans de professionals que treballarien de forma externa (empreses de serveis) per a les empreses agropecuàries. D’aquesta manera es pretén reduir els costos mitjançant la externalització, i alhora assolir una major professionalització de les tasques concretes (economia d’escala) que redundin en major seguretat alimentària.  
  • Promoure les mesures de formació lligades als emprenedors.
  • Liberalització del sistema d’assessorament agrari. Aquest sistema s’ha de fonamentar en la lliure elecció dels professionals de les diferents disciplines útils a l’empresari agrari a efectes de millorar la gestió de l’explotació i reduir-ne els costos. Cal que l’elecció sigui lliure i pugui agafar professionals del món econòmic, laboral, fiscal, legal, ramader, agrari, ambiental, patrimonial, de mecànica... Cal establir un import base, la resta a càrrec de l’empresari. La vàlua dels professionals en determinarà el seu “èxit o fracàs” com assessors i no el fet que hagin pogut accedir a un registre exclusiu de difícil accés. 
  • Foment de la incorporació dels joves mitjançant contractes laborals en pràctiques a fi de dotar al sector del necessari capital humà suficient per fer possible una transferència de la tecnològica real.
  • Promoure empreses de serveis especialitzades com a vehicle de transmissió del I+D+i del sector, particularment en la transmissió de solucions lligades a una reducció dels costos efectius de la empresa agrària.

 

R+D+i

  • Foment dels Clústers Agroalimentaris.
  • Possibilitar i incentivar la creació d’empreses conjuntes o clústers d’innovació amb sectors afins de la producció, transformació i comercialització agroalimentària facilitant una major integració de la cadena alimentària que aporti nous “ímputs” en relació a la comercialització i col•locació en el mercat dels productes.
  • Fomentar els recolzaments transversals entre sectors allunyats (agricultura competitiva).
  • Afavorir la cerca d’instruments que permetin una major simplificació administrativa.
  • Centrar la investigació en aquells aspectes de la producció o de la comercialització que impliquin avantatges competitius i una millora de la posició comercial de les empreses europees. Particularment, cal prioritzar pressupostàriament els projectes centrats en la reducció de costos, la innovació en els productes, o la millora de les característiques tècniques o sanitàries dels productes.
    • Recuperació de varietats i races amb potencial de mercat.
    • Cerca de mecanismes per a l’eradicació de malalties – barrera comercial.
  • Foment de la incorporació dels joves mitjançant contractes laborals en pràctiques a fi de dotar al sector del necessari capital humà suficient per fer possible una transferència de la tecnològica real.
  • Promoure empreses de serveis especialitzades com a vehicle de transmissió especialitzat del I+D+i del sector, particularment en la transmissió de solucions lligades a una reducció dels costos efectius de la empresa agrària
  • Promoure una fiscalitat adequada lligada a la transmissió del I+D+i

 

Condicions de finançament

  • Mesures de foment i millora de l’accés al crèdit, particularment de la petita i mitjana empresa amb menys múscul financer.
  • Simplificació de la tramitació administrativa
  • Facilitar la disponibilitat de fons comunitaris (presumpte atorgament) com a carta de crèdit per a l’accés a un finançament avalat per la pròpia activitat.
  • Reducció de l’IVA aplicable a l’electricitat dels regadius
  • Cal equiparar a nivell europeu la fiscalitat i l’accés al finançament a fi d’evitar la competència fiscal al mercat interior de la UE

 

Altres

  • Aprofundir en la necessitat d’una profunda simplificació administrativa de la PAC.
  • Modificació de la política comunitària en relació al Benestar Animal a fi de seguir les directrius que al respecte han expressat diferents organismes internacionals com ara la Organització Internacional del Comerç o la FAO
  • La seguretat en el proveïment alimentari és un benefici directe en tant que política europea orientada al manteniment i millora del poder adquisitiu dels ciutadans europeus.
  • La seguretat en el proveïment alimentari cal entendre-la a nivell macroeconòmic com un mecanisme de lluita vers els components variables de l’IPC, i un element imprescindible en la lluita contra la inflació que en molts casos s’acaba traslladant via salaris o via producte a la resta de sectors de la cadena productiva.

 


Article publicat a la Drecera 127. Maig - Juny 2011
INFORMATIU AGRARI DE L'INSTITUT AGRÍCOLA