L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta una Petició davant el Parlament Europeu demanant que s’estudiïn i s’adoptin les mesures i els controls necessaris per mantenir la competència europea respecte de la importació de l’avellana turca.

Tal i com us explicàvem a la darrera Drecera (març - abril 2011), l’INSTITUT AGRÍCOLA “escalfava motors” per a presentar una petició  davant al Parlament Europeu, demanant la immediata actuació de les institucions europees davant la desestabilització del mercat de l’avellana en les nostres terres. Dit i fet. 

El passat cinc de maig varem presentar la referida Petició, amb la finalitat de sensibilitzar als parlamentaris i estudiïn seriosament la nostra sol•licitud. Si més no, varem fer palès un problema actual, que és molt present i n’han de ser conscients. I en conseqüència, s’ha de saber actuar.

És evident que el mercat de l’avellana a Europa presenta uns dèficits estructurals importantíssims. A això hem d'afegir-hi que gaudim d’una normativa molt estricta que, en lloc de beneficiar-nos, ens perjudica, atorgant certs privilegis i major competitivitat als “països tercers”. Això ha de canviar. No podem quedar-nos de braços creuats veient com els nostres productes resten menyspreats per uns preus altament competitius, impossibles d’assumir pels nostres productors.  

Estar a Europa no pot resultar un desavantatge per a les nostres activitats. Tot al contrari, hem de sortir beneficiats i gloriosos de les polítiques instaurades. Lluny d’aquesta realitat, ens trobem amb un mercat -el de l’avellana- contrariat pels avantatges dels “països tercers”.  En aquest cas, l’exemple més il•lustratiu és Turquia, proveïda d’uns factors excepcionals per a la producció de l’avellana (climatologia, costos de producció baixos, ajuts governamentals, etcètera).  Alhora, el preu de l’avellana importada de Turquia ni tant sols supera els costos de producció dels nostres països, ocasionant un greu problema de competència. I si a això hi afegim que els països no comunitaris utilitzen productes fitosanitaris estrictament prohibits a Europa, tenim una bona barreja "explosiva", metafòricament parlant, és clar. Òbviament, hi ha quelcom que no rutlla.

Davant d’aquesta situació, l’Institut Agrícola ha volgut plantejar i obrir els ulls al Parlament Europeu les incongruències esdevingudes i creades per ell mateix. La normativa no és coherent ni adequada. I per tant instem a canviar-la. Per això demanem per a tots (comunitaris i no comunitaris) les mateixes regles de joc. Volem un mercat just i competent, sense impediments per a tot empresari que vulgui implantar-s’hi. I és que, ara per ara, s’està concedint un règim preferencial a Turquia que ocasiona greus pertorbacions en el nostre mercat.

Europa s’ha d'adaptar i respondre als temps que corren. Per la qual cosa, és procedent que es revisi l’acord bilateral adoptat entre Turquia i la Unió Europea per la comercialització de productes agrícoles. Així com adequar la normativa per a que tots els Estats -de dins i de fora- compleixin amb les mateixes obligacions, i no es beneficien de tractes preferencials, que únicament aconsegueixen maltractar als nostres productors i consumidors finals. Dos dels punts més importants són que hi ha d'haver un tracte igual respecte de la utilització dels productes fitosanitaris, i impedir que es dugui a terme el "dúmping" (vendre a preu inferior al de cost).

L'INSTITUT AGRÍCOLA, en defensa dels empresaris i de les famílies agràries del nostre país, ha endegat aquest procés, per que la inoperància dels governats ja no pot acceptar-se i menys que ens porti a l'estat actual.


Article publicat a la Drecera 127. maig - Juny 2011
INFORMATIU AGRARI DE L'INSTITUT AGRÍCOLA