EL PARLAMENT EUROPEU SEGUEIX INVESTIGANT EL FINANÇAMENT I L’EXECUCIÓ DEL CANAL SEGARRA-GARRIGUES A RESULTES DE LA PETICIÓ FETA PER L’INSTITUT AGRÍCOLA

El Parlament Europeu, per carta de 14 de maig de 2012 ―que annexem a aquest article―, prosseguint amb la investigació del finançament i execució del Projecte del Canal Segarra-Garrigues, ens ha demanat que aportem exemples del desgavell i incertesa de tot plegat.

 

Un cop debatuda la nostra petició a la Comissió de Peticions de 19 de març de 2012 ―com ja us varem informar en la “Drecera” anterior―, el Parlament Europeu està conscienciat de trobar les responsabilitats i informacions adients per aclarir com s’ha anat projectant i executant el referit projecte de regadiu.

 

Evidentment, l’INSTITUT AGRÍCOLA, per tal de defensar els drets dels agricultors i empresaris agrícoles, ja s’ha posat en marxa per donar resposta al que ens demanen.

 

En primer lloc, li hem manifestat que no estem en desacord amb l’altre projecte denominat “Abastament en alta des del Canal Segarra-Garrigues”. Projecte pel qual es pretén abastir a 43 municipis de les comarques de L’Anoia, La Conca de Barberà, La Segarra i l’Urgell, a partir del agua procedent del projecte de regadiu del Canal Segarra-Garrigues. El que no acceptem és que aquesta derivació i canvi d’ús de l’aigua ─passant d’agrícola a urbà─ vingui a resultes que més de 42.000 hectàrees es quedin sense.

 

De moment el “Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge dels espais naturals protegits de la Plana de Lleida i el Pla de gestió d’aquests espais” ─del qual ja ens hem anat fent ressò en anteriors articles─ prohibeix el reg en els espais de la “Xarxa Natura 2000” inclosos dins el Canal Segarra-Garrigues. Restricció aquesta que ni la Comissió Europea ni el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ─en les dues sentències que afecten el Canal Segarra-Garrigues─ han imposat ni citat.

 

També s’ha volgut insistir en que el Govern català no ha “fet els deures”. Des de fa anys ─almenys des de la Declaració d’Impacte Ambiental del Projecte de setembre de 2002─ pregona que realitzarà uns estudis tècnics per a veure la possibilitat i compatibilitat de la posada en regadiu dels espais protegits enfront al manteniment de les aus. Prova això la poca sensibilitat per a trobar una solució al problema, deixant a la seva sort als agricultors, que es delien per rebre un reg que està previst, projectat i, parcialment, ja és realitat. Hem entès adient, doncs, manifestar també al Parlament Europeu la situació creada i que s’ha de compel·lir al Govern per a que actuï i defineixi d’una vegada per totes les zones que rebran aigua i quines no. Sempre, clar, amb un fonament científic i tècnic plenament justificat.

 

Un altre dels punts que hem volgut clarificar davant el Parlament Europeu és el fet que l’argument de la Comissió Europea ─Informe de 26 d’octubre de 2010─ i del propi Govern català, que hi ha dos projectes diferents ─el del regadiu del Canal Segarra-Garrigues i el d’abastament a poblacions des del Canal Segarra-Garrigues─, no és cert. Des d’un bon principi ─pels vols de l’any 2006─ ha quedat clar en tots els documents oficials i convenis signats entre ens i Administracions públiques, que la derivació per abastir a poblacions surt del propi Canal Segarra-Garrigues ─concretament del punt quilomètric 21. Per tant la sort d’un ha de seguir per l’altre. El Parlament Europeu ha de vetllar per tal que aquesta variació d’una part del cabal concedit, per a destinar-lo a un altre ús diferent del primigeni, no es faci lesionant els drets fonamentals dels regants, perdent part del volum destinat a reg agrícola.

 

Finalment, també hem recordat que el referit projecte d’abastament a la població rebrà un ajut de 15,5 milions d’euros. Per tant, el Parlament Europeu ha de fiscalitzar la destinació d’aquest diners i l’ajust a Dret de la seva concessió. En especial per a tenir clar a quin projecte s’ha concedit i si no s’està afavorint el transvasament de cabals d’un ús inicial a un de final que no era el previst.

 

En resum, reiterem al Parlament Europeu que:

 

  • El Projecte d’abastament a les poblacions, des del Canal Segarra-Garrigues, és una derivació del projecte de regadiu del Canal Segarra-Garrigues. Ambdós comparteixen la mateixa infraestructura bàsica (embassament de Rialb i xarxa de distribució principal).
  • El Projecte d’abastament a les poblacions sorgeix quan s’implanta la “Xarxa Natura 2000” dins l’àmbit del Canal Segarra-Garrigues.
  • El Projecte d’abastament a les poblacions rebrà finançament europeu ―15,5 milions d’euros.
  • El Pla Especial de gestió dels espais protegits del Canal Segarra-Garrigues estableix la prohibició de reg en els mateixos. Això pot afectar a una superfície de més de 42.000 hectàrees, afectant directament els drets dels regants i les seves activitats econòmiques.
  • No s’han dut a terme estudis per analitzar la compatibilitat del reg agrícola amb la protecció de les aus.

 

Davant de tot això, l’INSTITUT AGRÍCOLA insisteix per a que el Parlament Europeu segueixi la investigació que li van demanar, respecte de la justificació, finançament i legalitat del projecte d’abastament a les poblacions des del Canal Segarra-Garrigues, així com l’exigència per a que el Govern de Catalunya dugui a terme els estudis de compatibilitat del reg en les zones protegides per a no perjudicar als agricultors. O, en el seu cas, establir les compensacions i responsabilitats adients, donada l’afectació directa dels drets fonamentals dels agricultors de rebre una agua de reg del projecte inicial del Canal Segarra-Garrigues.

 

Com és propi, us seguirem informant de l’evolució i del debat que se’n generi. Estem disposats a arribar al fons de tot plegat. No podem deixar de fer-ho, i més quan hi ha en joc la viabilitat de moltes empreses agràries catalanes.

 

Article publicat a La Drecera 133. Maig - Juny 2012

Revista d ela Patronal Agraria de Catalunya