Juliol - Agost 2013

Tot seguit posem de relleu un resum de novetats del nostre sector, així com algunes de les actuacions darrerament dutes a terme per l’Institut Agrícola.

 

 

Responsabilitat dels Estats Membres per garantir la seguretat alimentària i la competència comercial europea respecte la importació de l’avellana de tercers països.

 

Tal i com us varem informar en la Drecera anterior (maig - juny 2013), el mes passat varem formular vàries preguntes a la Comissió Europea, per tal d’esbrinar quines mesures i procediments s’adopten per tal de garantir la no superació dels límits màxims de residus (LMR) establerts per l’avellana turca importada. En la contesta rebuda ara, essent un tema espinós, la Comissió evita una resposta contundent i determina que són els Estats Membres, els competents per organitzar i efectuar controls oficials per verificar el compliment de la legislació relativa a la cadena agroalimentària ―inclosos els límits de residus de plaguicides―. Alhora expressa clarament que no hi ha cap normativa que estableixi la freqüència mínima per efectuar els controls oficials a nivell europeu.

 

Tanmateix, remet als procediments establerts per la normativa europea sense esmentar el tipus de responsabilitat i actuació que hauria d’adoptar la Comissió. La legislació europea preveu auditories i controls per part de la Comissió a fi de supervisar l’actuació dels Estats Membres. I la pròpia Directiva 2002/63/CE per la qual s’estableixen els mètodes comunitaris de mostreig pel control oficial dels plaguicides, parla de mostres representatives. Però resta clar que la institució europea no vol pronunciar-se al respecte.  Cal, per tant, un exercici constant de diàleg i de recerca per arribar a consensuar i acordar les millors condicions pels nostres productors i evitar l’entrada de productes que incompleixin les normes. L’Institut Agrícola no desistirà en la seva aposta, i seguirà duent a terme les accions i interpel·lacions que siguin necessàries a fi de clarificar i cercar una solució adient.

 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta al·legacions al projecte d’Ordre per la qual es crea el fitxer Adhesions a Propostes impulsades pel Govern de la Generalitat.

 

Segurament molts de vosaltres, aquests últims dies, haureu sentit tot el rebombori creat al voltant del referit projecte d’Ordre. Encara que el Govern ha comunicat que rectificarà el projecte d’Ordre a fi de no generar malentesos ni confusions possibles, l’Institut Agrícola va creure oportú pronunciar-se al respecte, presentant les al·legacions pertinents. Alhora, varem demanar l’anul·lació de la norma per les raons següents:

  • Fer un fitxer per saber qui dóna suport a les propostes del Govern és del tot agosarat, desproporcionat i immoral. Vulnera els principis de bona fe i de confiança legítimaamb que han d’actuar les Administracions públiques. 
  • L’aplicabilitat del projecte d’Ordre és una clara extralimitació del poder executiu sense cap fonament jurídic i de poca qualitat democràtica.
  • Sembla que es vulgui  “classificar” als  ciutadans per a que s’expressin de manera pública  i donin suport a l’acció governamental.
  • Les administracions públiques han d’estar al servei de tots els ciutadans, sense discriminacions de cap tipus (articles 14 i 24 de la Constitució Espanyola).
  • La normativa de protecció de dades prohibeix expressament crear un fitxer on figurin les dades que rebel·lin la ideologia i creences dels ciutadans (article 7.4 de la Llei 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal).
  • Manca de claredat en l’estructura del fitxer, amb camps de difícil definició.

 

 

El Govern espanyol modifica el text refós de la Llei Estatal del Sòl.

 

Recentment ha entrat en vigor la Llei 8/2013, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes. La referida normativa modifica, entre tantes altres, en la seva Disposició Final Dotzena, el text refós de la Llei del Sòl, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny. Els preceptes modificats incideixen en gran mesura en el deure legal de conservació dels immobles. Dit terme inclou els treballs i obres necessàries per adaptar i actualitzar progressivament les edificacions. En particular, es refereix a  totes aquelles instal·lacions explícitament exigibles per la normativa existent. Alhora es defineix amb major precisió i es perfila més específicament, el caràcter de les obres addicionals incloses dins el deure de conservació.

 

D’altra banda, destaquem altres aspectes més importants dels preceptes modificats de la Llei del Sòl, que són els següents:

 

  • Reconeixement que en el sòl rural es poden fer altres usos que els "tradicionals" (darrer paràgraf de l’article 8.2);
  • Es manté la possibilitat de reduir/treure espais de Xarxa Natura 2000 (article 8.4) si canvien les condicions i característiques de l’espai;
  • Exigència d'obres de conservació (article 9.2);
  • Silenci administratiu de certes peticions: moviments de terra, explanacions, parcel·lacions, segregacions, obres d’edificacions, construcció i implantacions de nova planta, ubicacions de cases prefabricades i instal·lacions similars ja siguin provisionals o permanents, tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva en terrenys incorporats a processos de transformació urbanística, i en tot cas quan dita tala es derivi de la legislació de protecció de domini públic (article 9.8);
  • Inclusió, com a sòl urbanitzat, dels assentaments rurals (article 12.4);
  • Desenvolupament de la tramitació d'un complex immobiliari (article 17.3);
  • Inscripció al Registre de construccions alegals (art. 20.4).

 

 

Arriba la “amnistia cadastral”  per les construccions no declarades.

 

A finals de l’any 2012, el Govern espanyol va incloure en la Llei 16/2012 de mesures tributàries,  el procediment de regulació Cadastral 2013-2016 a fi de sanejar les comptes públiques, evitar el frau fiscal i amb un interès del tot recaptatori. Dit procés consistirà, ni més ni menys, que en la detecció de construccions irregulars mitjançant fotografia aèria o altres mecanismes. La iniciativa tracta de localitzar els immobles dels propietaris (particulars o empreses) que no tributen per ells o que ho fan de forma incompleta. El seu inici és imminent i es preveu que s'allargarà fins al 2016.

 

Per posar en marxa aquesta "amnistia cadastral", s'ha creat la taxa de regularització cadastral. La taxa és 60 euros per edificació irregular detectada i aplicable per qui tingui un immoble sense declarar al Cadastre o que hagi realitzat millores i/o rehabilitacions que no hagin estat declarades. Al mateix temps, es podrà regularitzar la situació pagant només l'esmentada taxa de 60 euros i sense cap altra sanció ni recàrrec, excepte el pagament d’impostos d'anys anteriors. La manca de pagament d'aquesta taxa suposa una sanció que pot arribar als 6.000 euros en total. El procediment, es podrà iniciar d'ofici ―pel mateix Cadastre, notificant-ho a l’interessat― o per sol·licitud voluntària de regularització per part del titular de la construcció.

 

S’ha de tenir en compte que la regularització tindrà efectes des de la data en què es va efectuar la construcció irregular la qual s'esmena. Per tant, l'Ajuntament podrà liquidar els imports de l'IBI i altres impostos vinculats a la finca, més interessos de demora, que es va deixar d'ingressar per l'edificació regularitzada durant els exercicis no prescrits ―és a dir, els darrers quatre anys―.

 

Demés, recalcar  que l'amnistia només permet regularitzar edificacions no declarades que s'hagin construït en propietats legals. Així doncs, la "Amnistia Cadastral" no podrà utilitzar-se per legalitzar construccions il·legals per contravenir la normativa urbanística ―com per exemple construccions situades en sòl no urbanitzable―.

 

L’Institut Agrícola considera que la "amnistia cadastral" pot ser una gran oportunitat per a legalitzar la situació irregular d'immobles i edificacions. I és que no només es podran evitar elevades sancions pagant només la taxa de 60 euros, sinó que també servirà per posar al dia la propietat, evitant futures incidències, sobretot en cas de venda o transmissions ―herències, per exemple― on sovint les dades i mesures reals dels immobles no concorden amb les cadastrals ni amb les del Registre de la Propietat.

 

Publicat a La Drecera 140, juliol - Agost 2013

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya