AUTOESTIMA

La base fonamental per tal que l’ésser humà desenvolupi al màxim les seves capacitats és l’autoestima. És el punt de partida per el desenvolupament positiu de les relacions humanes, de l’aprenentatge, de la creativitat i de la responsabilitat personal.

L’autoestima permet a les persones enfrontar-se a la vida amb més confiança, benevolència i optimisme, i per tant, aconseguir més fàcilment els seus objectius.

Parlem d’autoestima com a condició necessària i imprescindible per recuperar la fe i l’esperança que ens permet sortir del forat negre en el que estàvem; avui ja veiem la llum, el final de la foscor i és per això que parlem d’autoestima, i no pas d’arrogància o de sobrevaloració.

No podem consentir que el nostre fatalisme, la nostra pròpia pusil·laminitat i la ignorància històrica que l’alimenta, el que ens converteix en hostatges d’un passat que no tornarà mai més, mentre el futur se’ns escapa.

Estem al final d’un llarg episodi de dificultats que els ciutadans han suportat amb sacrificis i austeritat i aquesta actitud permet mirar l’horitzó amb més llum i claredat.

És important però, que aquesta recuperació, encara feble, es revitalitzi i per aconseguir-ho, l’autoestima és fonamental però també l’autocrítica i la racionalitat i això indica que som conscients que per aconseguir els objectius fa falta esforç, sacrifici, humilitat i generositat.

L’experiència del viscut ens ha de fer abandonar el curtplacisme i apostar per el durable i el seny. Seny que és prudència, cautela, discreció, precaució saviesa, mesura... a la vegada que renunciem a la rauxa o a la manca de seny que és la claudicació de l’esperit de la mesura davant el fanatisme.

L’arrauxament és la base psicològica de les accions subversives, la justificació històrica de tot o res, la negació de l’ideal de compromís i pacte dictat pel seny col·lectiu. La rauxa és a la fi, el triomf del populisme.

La persona amb autoestima creu fermament en valors i principis i està disposada a defensar encara que tingui oposició; és capaç d’obrar segons el seu propi criteri encara que d’altres no els sembli bé; viu intensament el present i confia plenament en la seva capacitat per resoldre els seus propis problemes.

De totes les trampes de la vida, la manca d’autoestima és la pitjor, per tant mai ens hem de convertir en víctimes no acceptant la definició de la teva vida pel què diuen els demés. Defineix-te a tu mateix, viu amb integritat, respecte als demés i segueix al teu cor.

La vida és una obra de teatre que no permet assaigs, viu-la intensament. Ara és el moment d’aclarir que volem ser quan siguem grans, tenir clars els nostres valors en una societat pluralista i resposta a les preguntes, en quin món vull viure o com vull viure en el món. Això implica quela pregunta clau no és quins valors s’han de transmetre sinó com s’aprenen els valors.

Per valorar la nostra autoestima una frase d’un pensador ens pot esser útil:

"Hi havia un home tant pobre, tant pobre que només tenia diners..."

Editorial La Drecera 143. Gener - Febrer 2014
Revista de la Paronal Agrària de Catalunya

Editoriales anteriores