La importància de l’agricultura

per a George Washington

 

George Washington (1732-1799), primer President del Estats Units, és recordat per tots com un gran polític i un dels grans militars de la història. El fet que destaqués tant en aquests dos àmbits potser explica el fet de perquè no és tan conegut en l’àmbit on precisament a ell li hagués agradat destacar: l’agricultura.

 

Cap a mitjans de la dècada de 1760 – quan encara faltava més d’una dècada per a la Guerra d'Independència – Washington, que tenia una granja-plantació a la colònia de Virginia, a unes 26 milles del que és avui la capital federal que porta el seu nom, va fer rotar els cultius de les seves terres on bàsicament cultivava tabac, un cultiu molt comercial a les colònies, per cultiu de blat. Washington havia investigat i savia que el blat no esgotava la terra com si ho feia el cultiu de tabac, però també hi veia en aquest canvi de cultiu estratègic avantatges econòmiques que anàven més enllà que simplement millorar la productivitat de la terra. En aquell moment, l’Imperi Britànic exercia pràcticament un control total sobre els mercats colonials i imposava regulacions que garantien que la metròpoli sortís beneficiada del comerç d’ultramar. Això era especialment així amb el comerç de tabac però no tan en el tràfic de blat. Així doncs, Washington amb encert estratègic es va centrar en el cultiu de blat, menys regulat pels britànics, el que li va permetre exportar els seus productes agrícoles a nous mercats treien un major profit.

 

Tanmateix, Washington, que va deixar escrit que li hagués agradat passar a la història, o ser conegut, com un gran granger i agricultor, va fer diverses investigacions per millorar la productivitat de l'agricultura i nous mètodes de producció a la seva finca de Mont Vernon, avui transformada en museu. Per exemple, introduí un sistema de rotació dels terrenys de 7 anys que permetia una major diversificació de la producció i també va experimentar amb els primers adobs naturals que incrementaven la productivitat del sòl. També va invertir en adquirir i desenvolupar noves i millors eines agrícoles i noves tècniques per a la millor gestió de la ramaderia que també va ajudar a desenvolupar i millorar.

Cent anys més tard es funda l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre amb similars objectius que els de George Washington i avui encara, 163 anys després, continuem treballant per aquests objectius.

 

Al 1771, poc abans de la declaració d'Independència, el general va fer construir un molí amb finalitats comercials. La producció de blat i blat de moro, principalment d’altres plantacions, eren transportades fins a Mont Vernon, on es transformaven en farina i també farina de blat de moro entre d’altres productes secundaris, de més valor afegit, que després Washington s’encarregava de distribuir als mercats Europeus i de les Índies Orientals obtenint millors marges. Al 1797, amb la guerra per la Independència conclosa, Washington va continuar amb la seva exitosa estratègia de diversificació i va invertir en una destil·leria on durant anys va treure importants beneficis en la venta del seu propi whisky, beguda que sempre va saber gaudir el general al llarg de tota la seva vida.

 

Tanmateix, tot i què Washington es sentia plenament realitzat amb l’exercici de la feina al camp la seva satisfacció i convenciment sobre l'agricultura anava més enllà. Washington estava convençut que l’èxit de l’economia d’Amèrica bàsicament depenia de la capacitat dels americans per produir aliments i poder-los exportar a la resta del món. Tan senzill i tan complex alhora. En una carta al seu amic el Marquès de Lafayette, amb data 19 de juny de 1788 – quan ell era President dels Estats Units (ho va ser 1788-1797) – Washington li confessa: “Espero que algun dia o altre, ens convertirem en un magatzem i graner per al món.”

 

Més de 200 anys després la visió de George Washington sobre el paper estratègic de l’agricultura segueix sent una realitat. Els Estats Units n’estan convençuts, mentre que Europa (la UE) encara no té clar que el futur alimentari del món serà qui atorgarà la força als Estats. George Washington ho tenia clar ara fa 200 anys i ho continuem tenint clar. Seria bo que els europeus  adeqüéssim a la realitat global el sentiment patriòtic.

 finca_Washington

Secretament, això ens diu la seva targeta, això ens diu el seu xinès nom i el de l’empresa global que representa. Tot això ens ho diu mentre ens facilita domicilis, telèfons, website i e-mail de contacte ... si, si... això diu la targeta d’aquest Trade Specialist & Import-Export Partnership (Western Europe Only)  que reverent ens saluda mentre el seu mòbil no para de vibrar. 
Aquest “tranquil rival oriental”, alimentària i agrícolament ja ens porta la partida guanyada amb una dècada per davant. De ben segur, com que ha hagut de tocar més de peus a terra pel fet d’haver patit gana i misèria de força més a prop que nosaltres. Com que ve d’una humilíssima família camperola desnonada d’un penós arrossar, avui inundat cents de metres sota l’aigua de l’embassament més gran de la Xina, per tot això i per més que ara no sabem i que potser en una propera ocasió expliqui, ell ens  parla en un castellà i un anglès envejables i ens demostra una sabia cultura i un comportament que, ben segur, no va aprendre a la rústica llar dels pares. Potser sigui veritat que no tingui llibertat de consciència pròpia, ni tampoc cap pluralisme polític, però sap i accepta qui exercita el poder sobre ell i com ho fa. La protecció social del seu país el segueix garantint l’ensenyament, la sanitat, la seva pensió i la dels seus vells pares, i llegeix i viu, amb estranyesa, com aquí ho posem tot, si més no, potes enlaire i en una llarga quarantena econòmica.  

Vista principal de la casa de Washington a la seva finca de Mont Vermon, Virginia, a la ribera del riu Potomac

Article publicat a la Drecera 147 Setembre - Octubre 2014

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya