Setembre - Octubre 2014

 

NOTÍCIES BREUS DEL MÓN AGRARI I DE L’INSTITUT AGRÍCOLA

 

Tot seguit us informem d’algunes de les darreres actuacions dutes a terme per l’Institut Agrícola, així com de les principals novetats del nostre sector.

  

L’INSTITUT AGRÍCOLA rebutja totalment l’Avantprojecte de Llei de representativitat de les Organitzacions Professionals Agràries

 

Fa uns dies, el Departament d’Agricultura ens va enviar el text de l’Avantprojecte de Llei de representativitat de  les Organitzacions Professionals Agràries, concedint-nos un termini per a que diguéssim la nostra. L’INSTITUT AGRÍCOLA, com a patronal agrària, va presentar les al·legacions pertinents per tal que quedés constància del rebuig i desconfiança que ens generà l’endegament d’aquest avantprojecte de llei.

 

Tot seguit, us fem un breu resum de les nostres aportacions:

  • L’Administració vol ignorar que existeixen dos tipus d’organitzacions agràries: les empresarials i les sindicals. I que moltes associacions –com és el cas de l’INSTITUT AGRÍCOLA– ja tenen plenament reconeguda la seva representació en el sector empresarial. La Llei estatal 19/1977 reguladora del dret d’associació faculta als empresaris la possibilitat d’associació per a la defensa dels seus interessos, en la branca econòmica que correspongui.  La llei reconeix el dret d’associar-s’hi amb l’objectiu de representar uns interessos concrets. Per tant, si ja hi ha un sistema per reconèixer aquestes associacions empresarials, no és lícit que es tinguin que habilitar unes eleccions per a determinar la seva representativitat dins un sector. I, en qualsevol cas, si tant calen dites eleccions, aquestes han de ser només sindicals, però no patronals.
  • Les eleccions únicament representen un alt cost burocràtic i econòmic per a l’Administració i per als ciutadans.
  • La normativa vigent –article 87.3. c i Disposició Addicional Sisena de l'Estatut dels Treballadors- inclou el reconeixement de la representativitat de les associacions professionals dels empresaris agraris.  Aquesta representativitat ha de ser de forma directa, sense necessitat de convocatòria d’eleccions a l’efecte. Dita representació ha d’ocupar la meitat de membres dels òrgans que existeixin, garantint la plena representació de les parts ―treballador i empresari― presents.
  • Amb l’extinció de les cambres agràries es traspassen els seus béns a la Fundació de la Pagesia de Catalunya. L’Avantprojecte de Llei torna a parlar, com ja ho feia la precedent Llei 17/1993 de cambres agràries, del patrimoni de les cambres agràries, ja fossin locals i/o provincials. Situació que va portar en el seu moment a tot un moviment de béns que, a data d’avui, encara no està gens clar. Per la qual cosa, s’ha demanat a l’Administració que se’ns informi de tot el patrimoni que aquesta Fundació de la Pagesia de Catalunya va rebre llavors. Alhora, volem que se’ns informi, i hem requerit tota aquella documentació pertinent, envers del futur de la liquidació definitiva del patrimoni de cambres agràries que no estigui encara adjudicada a la referida Fundació.

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA  realitza observacions a l’esquema provisional dels principals temes que es plantegen al Districte de Conca Fluvial de Catalunya

 

Fa un temps es va publicar al “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya” els Estudis previs per a la planificació hidrològica i l’Esquema provisional dels principals temes que es plantegen al Districte de Conca Fluvial de Catalunya en relació amb la gestió de l’aigua.  Es va atorgar un termini de sis mesos per a presentar-hi els suggeriments adients.

 

Conseqüentment, en representació dels nostres socis i simpatitzants, varem creure oportú incidir en els aspectes següents:

  • L’ús de l’aigua per al reg agrícola i ramader. Tot i que pot ser cert el volum d’aigua indicat que es destina a usos agraris i ramaders ―concretament 2.076 hm3―, cal que es deixi constància que aquesta aigua no desapareix, sinó que una bona part torna al cicle de l’aigua via la recarrega dels aqüífers. Per tant, la menció que aquest usos suposen el  73,5% del consum és molt relatiu, i comporta una mala interpretació d’aquesta afirmació. Varem demanar que es reflectís molt clarament que bona part del referit volum es recupera i retorna via les aigües subterrànies van a les lleres públiques on poden ser altre cop utilitzades. Per tant, l’ús agrari no és consumptiu, malgrat l’Administració s’encaparri en fer veure que és així.
  • Inversions en la millora dels regadius. És important destacar que s’estan duent a terme fortes inversions privades en la millora i eficiència del reg agrícola. Moltes d’elles per pròpia iniciativa, amb el convenciment d’aconseguir una reducció dels cabals d’aigua i sense rebre cap mena d’ajut públic. Per tant, cal que es tingui present que aquesta reducció ―reconeguda en el propi document―, s’hauria de veure acompanyada del finançament públic corresponent.
  • Matèria Econòmica. Pel que fa als usos agropecuaris, hi ha un equilibri econòmic entre els costos del servei de l’aigua i els ingressos pels mateixos ―22.3M€ per 21,0M€― el que suposa una recuperació dels costos del 94,3%. Els més alts dels altres usos. Per la qual cosa, i acreditat que aquest ús és pràcticament autosuficient, s’ha de mantenir amb uns paràmetres equilibrats, sense ser lícit en cap cas poder incrementar la pressió econòmica.
  • Els cabals de manteniment. Ens oposem totalment en que es prioritzi l’ús ambiental respecte dels agraris i/o industrials. I més tenint en compte que són usos addicionals, no contemplats en la normativa vigent ―text refós de la Llei d’aigües, aprovat per Decret Legislatiu 1/2001 de 20 de juliol. No entenem quina és la causa perquè es doni  prioritat a uns usos que són nous i destinats a la recàrrega d’aqüífers i manteniment de la fauna i flora fluvial promoguts per l’Administració hidràulica. Quan és més que obvi que no es pot voler canviar un règim fluvial mediterrani que implica, per la seva pròpia concepció, períodes d’estiatge. Se’ns dubte, s’imposa un sistema injust, que perjudica greument al món agrari, havent de destinar un recurs limitat per a intentar contrarestar una situació del tot natural i que mai ha perjudicat la vida aquàtica fluvial. Dins una economia lliure i de mercat, el que s’ha de fer és potenciar la lliure activitat empresarial i no limitar un sector que ja és fràgil de per si. L’aigua és un element empresarial dels agricultors i amb això no es pot jugar.

 

  

L’INSTITUT AGRÍCOLA contacta amb un representant del Ministeri d’Agricultura  d’Alemanya per seguir incidint en el conflicte de l’Avellana Turca

 

Des de fa uns mesos, estem en contacte amb el senyor Ladislav Miko, Director General Adjunt de la cadena alimentària-Direcció General de Salut i Consumidors (SANCO) de la Comissió Europea amb l’objectiu d’esbrinar els mecanismes de control de la presència de fitosanitaris en l’avellana turca que entra a la Unió Europea. Concretament en el territori d’Alemanya.

 

La major part de l’avellana turca entra a la Unió Europea a través de Alemanya. I prèviament l’INSTITUT AGRÍCOLA ja s’havia posat en contacte amb els teòrics laboratoris alemanys encarregats de realitzar aquells controls. Però en les respostes que ens van donar, ens varen sorgir certs dubtes. Tot seguit, els transcrivim: 

  • Quina és la metodologia que s'utilitza per a realitzar les anàlisis de les avellanes turques? Quants anàlisis es realitzen per detectar el Límit Màxim de Residus dels centenars de substàncies actives enumerades?
  • Diversos plaguicides prohibits a Europa i permesos a Turquia no són objecte d'anàlisi. Perquè? Quines conseqüències comporta?
  • En canvi, altres substàncies sí autoritzades a la Unió Europea no han estat analitzades. A què es deu? No es controla les substàncies que s'han d'analitzar o no hi ha un protocol ?
  • Algunes substàncies actives analitzades es detecten en quantitats que excedeixen en els LMR. ¿Quines són les conseqüències? Quin és el procediment a seguir?
 

Ara per ara, per recomanació del senyor Ladislav Miko  hem formulat tota aquesta bateria de preguntes al Representant de la Comissió Europea del Ministeri Alemany, a fi d’obtenir tota la informació al respecte. Així doncs, l’INSTITUT AGRÍCOLA seguirà indagant i esbrinant tot els mecanismes d’aquest complex procés a fi de protegir la producció d’avellanes pròpies i evitar la competència deslleial turca.

 

 

El MINISTERI D’INDÚSTRIA reconeix que pels vehicles mixtes la freqüència per passar la ITV és la mateixa que pels vehicles d’ús privat dedicats al transport de persones

 

Recentment, l’INSTITUT AGRÍCOLA ha rebut un escrit de la Direcció General d’Indústria, en contesta d’una instància nostra, en la que es reconeix que els vehicles mixtes han de passar la Inspecció Tècnica de Vehicles amb la mateixa freqüència que els vehicles d’ús privat dedicats al transport de persones ―exclosos els ciclomotors, motocicletes i assimilats― amb capacitat fins a nou places, inclús el conductor, autocaravanes i vehicles vivenda.

 

Per la qual cosa als vehicles mixtes, en funció d’aquesta Resolució, se’ls atorga la freqüència següent:

“(..) Fins a quatre anys:exempt

      Més de quatre anys: bienal

      Més de deu anys:anual(...)”.

 

Recordar que els vehicles mixtes són aquells automòbils especialment disposats per al transport mixt, simultani o no, de mercaderies i persones fins a un màxim de 9 inclòs el conductor, i en el qual es pot substituir eventualment la càrrega, parcialment o totalment, per persones mitjançant l'addició de seients.

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta al·legacions al Projecte de Decret del règim jurídic de la utilització confinada, l’alliberament voluntari i la comercialització dels organismes modificats genèticament

 

Recentment, vàrem rebre el text de la referida norma amb l’objectiu de dur-hi a terme les consideracions que creguéssim oportunes. Tanmateix, el projecte de Decret es va publicar al  “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya”.

 

Dit  Decret modifica les funcions de la Comissió Catalana de Bioseguretat  per tal de reforçar l’organisme i agilitzar el procediment per autoritzar o denegar les activitats d’utilització confinada i dels alliberaments voluntaris amb finalitat diferent de la comercial, siguin de caràcter biològic, biomèdic, industrial, agronòmic, o de qualsevol altra tipologia o finalitat. Tanmateix, es crea  un Registre d’organismes modificats genèticament  per  incorporar la inscripció de les instal·lacions i de les activitats d’utilització confinada amb OMG de Catalunya. L’objectiu no és altre que coordinar la vigilància i el control d’aquelles activitats.

 

D’altra banda, es fa una nova redacció de la definició d'organisme genèticament modificat existent en el Decret 152/2003, en el sentit de fer referència a qualsevol ésser viu, a excepció dels éssers humans, el material genètic del qual ha estat transformat de manera artificial per l'home amb unes finalitats específiques.

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA, va presentar les al·legacions pertinents en base als següents punts:    

  • Reflectir amb més transparència i claredat la composició de la Comissió Catalana de Bioseguretat.
  • La manca de resolució expressa de la petició d’autorització ha de produir efectes estimatoris.
  • Preservar la privacitat en certes dades facilitades al Registre d’organismes modificats genèticament. Així doncs, considerem que la localització de l’activitat és una dada que ha de mantenir la seva privacitat a fi d’evitar possibles danys en l’activitat.
  • No qualificar en els procediments d’inspecció el personal al servei de l’Administració pública ―no funcionariat― com agents de l’autoritat.
 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA conforme, en general, amb al Projecte de Decret de desarrelament d’arbres i arbustos

 

La nova regulació del desarrelament d’arbres i arbustos s’efectua per incorporar l’eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per facilitar l’activitat econòmica. Així doncs, amb la nova norma les persones titulars i/o responsables de la realització dels treballs disposaran l’assenyalament in situ dels exemplars objecte de l’extracció, i posteriorment l’Administració efectuarà les corresponents comprovacions.

 

Tanmateix, es reconeix que en cas de manca de resolució expressa en un termini màxim de 3 mesos, pels supòsits sotmesos a autorització, en concret les persones titulars de finques forestals que no disposin d’instrument d’ordenació forestal aprovat i vigent, la sol·licitud  s’entendrà estimada. Amb aquestes previsions s’aconsegueix agilitzar i facilitar els tràmits

 

No obstant però, l’INSTITUT va presentar esmenes al projecte de Decret per tal d’incloure que les actuacions de desarrelament sempre es realitzin amb la prèvia autorització del propietari de la finca, en cas que la sol·licitud es tramités per una altre persona ―inclòs el titular de l’explotació forestal.