Juliol - Agost 2014

NOTÍCIES BREUS DEL MÓN AGRARI I DE L’INSTITUT AGRÍCOLA

 

Tot seguit us informem d’algunes de les darreres actuacions dutes a terme per l’Institut Agrícola, així com de les principals novetats del nostre sector.

  

L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta observacions a l’Avantprojecte del Llibre Sisè del Codi Civil de Catalunya

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA, com a patronal agrària, i plenament legitimada per a defensar els interessos de propietaris i titulars d’explotacions agràries, ha presentat en vàries ocasions, davant el Departament de Justícia, diverses propostes normatives per a que siguin incloses en el procés de la codificació civil catalana. Dins d’aquests treballs, fa pocs dies aquest Departament ens va fer arribar còpia de l’esperat Avantprojecte de Llei del Llibre Sisè del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, per a que diguéssim la nostra. Així, varem considerar oportú realitzar les següents observacions:

 
  1. Modificació del règim jurídic dels contractes de conreu. El Codi Civil de Catalunya ha de ser l’adient per a fomentar els contractes de conreu. Cal donar lliure disponibilitat a les parts ―propietat i conreador― per a que pactin tot allò que vulguin, sempre que es respectin una mínimes condicions de justícia i moral. Conseqüentment, varem proposar que es reguli en aquest Codi que els contractes de conreu es regeixin per la voluntat de les parts, sempre que no siguin contraris a l’ordre públic i a la moral. En tot cas, les previsions incloses al Codi sobre qualsevol obligació o deure serien voluntàries i no impositives.
 
  1. Derogació dels Contractes de custòdia del territori. La derogació és necessària donat que els referits contractes no respecten els principis bàsics de les relacions contractuals, basats en un conjunt de drets i obligacions per ambdues parts, ni garanteixen suficientment el principi de seguretat jurídica.
 
  1. Incloure els contractes de compravenda de farratges amb destinació a la seva transformació (deshidratació). A Catalunya n’hi ha una quantitat important d’ells ─a les terres de Lleida n’hi ha milers─, essent un tracte que queda fora de l’aplicació de la normativa civil i es regeix per una normativa administrativa estatal. Per tant, la lògica imposa que aquest contracte agrari també formi part del Codi Civil de Catalunya.
 
  1. Pel que fa a la regulació dels contractes privats dins el món agrari, la nostra entitat considera que han d’estar tots en un sol cos legal. Així mateix, en la seva regulació, cal que es prioritzi la llibertat de les parts a l’hora d’establir els seus drets i deures. La Llei només ha d’actuar quan les parts no hagin previst res al tema que es plantegi.
  

L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta al·legacions al projecte d’Acord del Govern pel qual es declaren les zones especials de conservació (Xarxa Natura 2000) de la Regió Biogeogràfica Mediterrània  a Catalunya

 

Tal i com us vàrem  informar a la Drecera anterior (maig - juny 2014), el passat 9 de maig, es va  publicar l’anunci d’informació pública al “DOGC” del Projecte d’Acord del Govern pel qual es declaren les zones especials de conservació de la regió biogeogràfica mediterrània, integrants de la Xarxa Natura 2000, i s’aprova l’instrument de gestió. El termini concedit per formular les al·legacions escaients ha estat de dos mesos. Seguidament, us mostrem els nostres principals arguments per oposar-nos fermament a aquest despropòsit normatiu.

 
  • Es preveuen centenars de mesures protectores que impliquen iniciar accions innecessàries, basades en millorar la disponibilitat d’hàbitats i en la reducció dels factors d’amenaça, per a cada espècie.
  • Es preveuen accions d’un alt cost econòmic, sense cap pla econòmic viable que avali el cost de la proposta. Enlloc, trobem el cost de les principals mesures orientades a la conservació dels elements als espais protegits, ni un estudi de viabilitat econòmica.
  • En el propi document penjat a la web del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat, fitxa ZEC de la regió mediterrània, es parla i es reconeix ja de “Les implicacions de la declaració d’un espai com a ZEC”. Per tant, és evident l’afectació patrimonial i econòmica .
  • Inseguretat jurídica envers la naturalesa normativa de les fitxes. Resulta del tot incert l’aplicació d’aquestes mesures. Entenem, i exigim, que la present normativa ha d’especificar les condicions per les quals s’aplicaran les mesures de conservació. I es que és imprescindible que es prevegi com i quan es preveu la necessitat d’aquestes mesures.
  • El sòl no urbanitzable ja no està “catalogat” com a mancat de rendibilitat i sense possibilitat de desenvolupar-hi projectes. La realitat imposa que en aquest sòl hi són possible, i la societat ho demana, certes activitats. Per tant, ens sembla insòlit la mesura de conservació, per exemple, de l’espai ZEC anomenat “ ES- 0000146 Delta de Llobregat” que demostren sense se cap mena de dubte les limitacions imposades, de caràcter genèric i indeterminat: “(....)   - Ubicació de les zones d'oci allunyades de l'hàbitat. (..)”
  • Quasi obligatorietat de mantenir les característiques estructurals de les construccions que permetin la nidificació d’aus protegides. Mesura desproporcionada, primer per que aquesta construcció, si ha de comptar amb aquestes estructures, pot ser que sigui inviable constructiva o econòmicament el projecte de rehabilitació o restauració. En segon lloc, caldria analitzar cas per cas si l’existència de les aus és verídica o no. I en tercer lloc, el manteniment d’aquestes construccions pot comportar la creació d’inseguretat ―entrada d’animals perillosos, infecciosos o problemes d’humitats o fred. 
  • La directriu de promoure l’agricultura de secà ens sembla del tot inversemblant. Especialment vista la alta dependència de l’exterior que tenim en el nostre país de molts productes agrícoles. És evident que no aconseguirem un total auto abastament, però és evident que sense una agricultura de regadiu, potent i competitiva, difícilment hi arribarem.
  • Manca de consideració i respecte envers els propietaris. El fet que la gestió es deixi en mans de sols les Administracions o d’entitats “socials” no ens sembla gens lògic, just ni coherent. Ha de quedar clar que dins l’Òrgan Gestor dels espais ha d’haver-hi una participació i representació del sector empresarial agrari i dels propietaris agraris, en la mateixa proporció a la seva participació i “aportació” com a titulars dels terrenys de l’àmbit del propi espai.
  

L’INSTITUT AGRÍCOLA proposa que s’incloguin els contractes agroalimentaris en l’Avantprojecte de Llei del Codi Mercantil

 

El passat 30 de maig, el Consell de Ministres va aprovar l’Avantprojecte de Llei del Codi Mercantil. A fi d’elaborar l’informe pertinent, la patronal a la que estem inscrits –CEOE― va demanar-nos aportacions amb caràcter general i comú, a l’activitat empresarial.

 

Així, vam aprofitar la ben entesa per a demanar la inclusió del contractes agroalimentaris en el Codi Mercantil a fi d’assegurar la seguretat jurídica i transparència en el mercat. De fet, el propi Avantprojecte de Llei preveu què hi hagi un únic compendi de tots els tipus de contractes que existeixen en la actualitat dins de les activitats mercantils i comercials de les empreses. Per la qual cosa, considerem necessari i d’obligat compliment que es reconeguin i s’admetin els contractes agroalimentaris com una activitat sectorial més. Especialment per la seguretat comercial i transaccional que impliquen.

  

L’INSTITUT AGRICOLA presenta al·legacions a l’Avantprojecte de Llei de les organitzacions Interprofessionals agràries

 

Fa uns dies, vàrem rebre  dues notificacions, tant del Departament d’Agricultura com de Foment del Treball, conforme s’obria el període d’exposició publica per presentar els suggeriment i propostes que creguéssim oportunes.

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA, com a garant dels interessos dels propietaris i empresaris agraris de Catalunya, va presentar les al·legacions pertinents per tal que quedés constància de l’ interès i neguit que ens va despertar l’endegament d’aquest avantprojecte de llei.  A continuació, us fem un breu resum de totes elles:

 

a)    És una norma que no ve a innovar o establir una nova normativa, sinó que el que pretén dur a terme és reproduir pràcticament la norma estatal per a crear organitzacions interprofessionals agroalimentàries catalanes. L’INSTITUT AGRÍCOLA  considera que una vegada més el govern català recau en l’error d’una excessiva regulació normativa. En lloc de crear una norma pel mer objectiu de tenir una regulació pròpia, caldria valorar i calibrar l’impacte de la mesura.

b)    La creació d’unes interprofessionals catalanes redueix molt l’àmbit d’actuació pels operadors agraris. I habilita que el sector privat agroalimentari pugui adoptar mesures i acords diferents a la resta de l’Estat. La duplicitat d’acords crea inseguretat i confusió, augmenta la incertesa en els mercats, creant un efecte contrari del pretès. En tot cas, no queden garantides les aplicacions de les recents Llei estatal 20/2013, de 9 de desembre de garantía de la unitat de mercat i la Llei catalana de 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa.

c)    L’Avantprojecte de Llei no contempla les situacions jurídiques que poden derivar de la creació d’unes organitzacions interprofessionals catalanes. Considerem necessari preveure la compatibilitat normativa amb les organitzacions interprofessionals espanyoles. Així com contemplar que succeirà amb la seva regulació i els seus acords. Ja no s’aplicaran en  l’àmbit de Catalunya?

d)    Aquesta Llei impulsa un excés de regulació que genera una total inseguretat jurídica al sector agrari. Sens dubte, aquest esperit d’incert provoca la creació d’obstacles i dificulta la llibertat de mercat i de circulació dels productes en el sector agrari.

  

L’INSTITUT AGRÍCOLA proposa varies accions per a la versió preliminar del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2014-2020

 

La nostra entitat ha aprofitat el període d’exposició pública de la versió preliminar del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya per al període de programació 2014-2020, i del seu informe de sostenibilitat ambiental, per a fer vàries propostes. Tot seguit exposem una breu ressenya dels aspectes més importants en assolir i per a incloure.

  • Foment de les empreses de serveis agraris.
  • Promocionar activitats com els itineraris de motos de muntanya previstes en el Decret de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.
  • Arranjament i senyalització de camins forestals per facilitar l’establiment d’itineraris de motos de muntanya.
  • Suport econòmic específic, o compensació corresponent, per als espais designats com a “Xarxa Natura 2000”.
  • La durada dels compromisos agroambientals no han de superar la vigència del Pla de Desenvolupament Rural , i de les pròrrogues aplicades.
  • Participació dels representants d’organitzacions empresarials agràries en el Comitè de Seguiment del Programa.
  

L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta esmenes al projecte de Decret sobre els productors i operadors de mitjans de defensa fitosanitària de Catalunya

 

Fa poc dies, varem rebre del Departament d’Agricultura el text del projecte de Decret sobre els productors i operadors de mitjans de defensa fitosanitària de Catalunya.  La nostra entitat va considerar necessari fer algunes aportacions.

 

Especialment esmenar que es definís clarament quins  són els mitjans de defensa fitosanitària professionals, donat que en l’articulat de les definicions, no es distingeix entre mitjans “professionals” i “no professionals”. Això causa inseguretat jurídica, donat que segons ho siguin o no, la seva manipulació i utilització suposarà l’aplicació del Decret a la persona interessada, o no.

 

Tanmateix, el projecte de norma presenta altres obligacions en funció de la professionalitat o no, com ara haver d’estar inscrit al Registre oficial de productors i operadors, o disposar d’una formació concreta. Conseqüentment, vàrem demanar que es determinés i concretés quins mitjans són professionals i quins no són, a fi d’evitar qualsevol incertesa o inseguretat jurídica.