Maig - Juny 2014

NOTÍCIES BREUS DEL MÓN AGRARI I DE L’INSTITUT AGRÍCOLA

 

Tot seguit us informem d’algunes de les darreres actuacions dutes a terme per l’Institut Agrícola així com de les principals novetats del nostre sector.

 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta esmenes a l’Avantprojecte de Llei de l’impost sobre habitatges buits

 

Com a associació empresarial agrària, la patronal catalana “Foment del Treball” va requerir el nostre criteri envers l’Avantprojecte de Llei de l’impost sobre habitatges buits. Analitzant la referida normativa, vàrem entendre oportú realitzar les observacions següents:

 

  • Funcionalitat de l’impost. Encara que s’exposen els objectius de l’impost, s’hauria d’especificar el destí dels ingressos que es recapten derivats del tribut. Reconeixent que és un impost de caràcter discrecional i per plena disposició i voluntat del Govern, cal detallar i garantir el destí d’aquest impost, amb l’objectiu de no caure en un mer afany recaptatori. La creació d’un nou impost ha de tenir una clara destinació pressupostària i no pot tenir ni suposar una mera finalitat recaptatòria per a cobrir el pressupost de la Generalitat. L’INSTITUT AGRÍCOLA sempre ha considerat que el sistema impositiu no és la política ni l’enfocament adequat per enfortir la nostra economia.
  • Alternatives adients. S’haurien d’utilitzar altres mesures apropiades per a dinamitzar el mercat immobiliari per a que no entrin en conflicte constant amb el dret de la propietat privada ―article 33 de la Constitució Espanyola―. Mesures com la seguretat jurídica del compliment dels contractes d’arrendament urbà, la celeritat en l’execució dels desnonaments per impagaments de renda, la certesa en el cobrament dels lloguers impagats, la disposició de crèdit hipotecari, o la posada en disposició al mercat dels habitatges de propietat pública, en són clars exemples.
  • Inseguretat Jurídica. En la premsa i els mitjans de comunicació s’ha anunciat que l’impost sobre habitatges buits tant sols pertocava a les entitats bancàries. No obstant, però, l’Avantprojecte de Llei és molt clar al respecte:

 “(...) Són subjectes passius, a títol de contribuents, les persones jurídiques que són propietàries d’habitatges buits sense causa justificada durant més de dos anys.(...)”

Per la qual cosa, creiem oportú aclarir-ne aquest punt de controvèrsia clau per la posada en marxa del tribut. D’altre manera societats patrimonials familiars també en quedaran subjectes.

  • Exempcions de l’impost. Considerem que hi ha exempcions a la subjecció d’aquest impost un tant curioses. No entenem ni està prou justificat l’exempció de l’impost per part de les administracions públiques i de les entitats que en depenen. Si l’objectiu és alliberar habitatges i posar-los al mercat, ja sigui venent-los o llogant-los, també l’Administració, com a titular d’habitatges ―i que no són pocs― ha de sotmetre’s a aquest objectiu. D’altre manera s’estarà permeten que l’estoc d’habitatges de propietat pública quedin al marge de la política que es vol reactivar. Això no és just ni adient. L’Administració és la primera que ha de complir i donar exemple. Tampoc entenem la raó per la que els habitatges d’una superfície útil de més de 120 m2 estan exempts.  Considerem que la imposició d’aquesta exempció és totalment arbitrària, sense seguir uns criteris coherents ni lògics. 

 

 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta un escrit a Hisenda per a que s’esmeni un error geogràfic amb la comarca de “Pallars Jussà” en una Ordre del Ministeri respecte els mòduls de l’IRPF

 

El passat 16 d’abril, es va publicar al “Butlletí Oficial de l'Estat” -BOE-, l'Ordre HAP/596/2014 d'11 d'abril del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques per la qual es redueixen per al període impositiu 2013 els índexs de rendiment net aplicables en el mètode d'estimació objectiva de l'IRPF per a les activitats agrícoles i ramaderes afectades per diverses circumstàncies excepcionals. No obstant, però, L’INSTITUT AGRÍCOLA  va detectar varis errors en el seu contingut. Entre ells, l’Ordre fa referència a la comarca del Pallars Jussà, com a “Terme municipal de Pallars Jussà” com si es tractés d'un municipi. La nostra entitat va considerar oportú presentar una instància amb la finalitat d’esmenar la referida errata. I és que en la situació actual política en què ens trobem, aquesta classe d'errors pot agreujar la tensió territorial i d'unitat estatal.

 

Advertits dels  errors, el Ministeri d’Hisenda va publicar recentment, al “Butlletí Oficial de l’Estat”,  les oportunes rectificacions. Celebrem així haver sigut partícips en aquest tràmit i col·laborar en la cohesió normativa. 

 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta al·legacions a l’Avantprojecte de Llei de la funció inspectora i de control, i del procediment i règim sancionador en matèria d’agricultura i ramaderia.

 

El Departament d’Agricultura ens va fer arribar el text de l’Avantprojecte de Llei de la funció inspectora i de control, i del procediment i règim sancionador en matèria d’agricultura i ramaderia.  Donat el contingut del text, la nostra entitat, com a garant dels interessos dels propietaris i empresaris agraris de Catalunya, va creure oportú presentar al·legacions per tal que quedés constància de l’interès i neguit que desperta l’endegament d’aquest avantprojecte de llei. Heus aquí els principals punts de controvèrsia:

 

  • El personal laboral de l’Administració pot exercir funcions d’inspeccions i de control, tenint la condició d’agent de l’autoritat. La nostra entitat rebutja totalment aquesta proposició normativa  per infringir greument les Lleis bàsiques que regulen les Administracions Públiques. L’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic estableix clarament que tant sols els funcionaris públics poden ser, o poden tenir, condició d’agent d’autoritat. Qualificar al personal laboral com “agent de l’autoritat” és atorgar una potestat pública que és indelegable, pròpia únicament del funcionari públic. Entenem, doncs, que l’avantprojecte de Llei no respecta l’estament del funcionari públic, atorgant a persones externes una potestat pública que és indelegable.
  • S’atorguen unes facultats extralimitades al personal extern de l’Administració, vulnerant el dret a la intimitat, i més especialment, al dret fonamental de la protecció de dades derivat de l'ordenament jurídic vigent —en particular de la Llei Orgànica número 15/1999 de protecció de dades—.
  • El règim sancionador és molt extens i vincula coactivament a les persones que exerceixen l’activitat agrària.

 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta al·legacions a la segona aprovació inicial del Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat

 

Per segon cop ha sortit publicat al “Butlletí Oficial de la Província de Barcelona”  la Revisió del Pla Especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat. L’Institut Agrícola ha tornat a presentar al·legacions, tal i com va fer per a la primera aprovació inicial.  Ens hem reiterat en l’escrit d’al·legacions que ja varem presentar el desembre de 2013 i oposat a algunes de les noves propostes.

 

Tot seguit us avancem els motius pels quals ens oposem a la referida revisió del Pla Especial:

  • Es pretén implantar un sistema autoritari i proteccionista, que destrueix tot equilibri entre preservació i desenvolupament socioeconòmic.
  • Prohibició de la ramaderia intensiva. La referida limitació representa una greu vulneració a la llibertat d’empresa i al lliure exercici de les activitats.
  • Noves limitacions d’usos innecessàries: vivers únicament de planta viva, prohibició de granges porcines i bovines, exigència d’exercir el turisme rural en edificacions incloses en el llistat d’edificacions tradicionals del Pla Especial o catàlegs municipals, ús de lleure exclusivament amb finalitat ambiental, etcètera.
  • Restriccions en les edificacions permeses, sotmeses a una plena discrecionalitat de l’Administració: construcció d’habitatge unifamiliar únicament en masies existents incloses en els corresponents catàlegs municipals, limitació de l’allotjament ramader, prohibició d’ús del subsòl per a qualsevol ús o destinació, etcètera. 
  • Implantació d’horts d’ús lúdic–social de promoció pública, sense permetre’n la privada.
  • Hivernacles: La llicència  s’atorga a precari, amb l’obligació d’haver de retirar la instal·lació en el termini d’un any des d’acabat el seu ús. Estem totalment disconformes amb aquesta proposta per ser arbitrària i impositiva. És possible que per situacions diverses ―herències jacents, canvi d’orientació productiva, etcètera― un hivernacle pugui quedar temporalment sense ús o activitat. Però això no ha de comportar, per aquest sol fet, que hagi de retirar-se, desmuntar-se o enderrocar-se. Fets que comporten un perjudici econòmic i descapitalització molt important.

 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA realitza aportacions a l’esborrany del Marc Nacional  de Desenvolupament Rural 2014-2020

 

Aprofitant l’exposició pública de la referida norma, l’Institut ha considerat adient realitzar les propostes següents:

  • Apostar per les empreses de serveis agropecuaris com a mecanisme d'externalització de part dels costos estructurals de les empreses agropecuàries, facilitant l’ocupació del sector. La inversió d'empreses de serveis en actius com la maquinària, instal·lacions i nous desenvolupaments permet una amortització més ràpida i intensiva.
  • Garantir seguretat jurídica. El document concreta que les ajudes no han de suposar més del 80% dels ingressos agraris, i que per a l'avaluació dels ingressos es tindrà en compte la renda dels últims 3 anys. Per aquest tràmit, és necessari la concreció del procediment per evitar la inseguretat jurídica associada a la indefinició de la figura de "Agricultor actiu" en les diferents figures jurídiques.
  • Adequar la durada dels compromisos agroambientals al termini previst de finançament i durada del Pla de Desenvolupament Rural.
  • Suprimir la consideració “d’explotació prioritària” per estar inclosa en “Xarxa Natura 2000”. Prioritzar l’explotació respecte d’explotacions confrontants no incloses en la Xarxa Natura 2000, sense demostrar una afectació  real sobre el cultiu o cultius comporta una competència deslleial, ja que la priorització implica un millor finançament.