Març - Abril 2014

NOTÍCIES BREUS DEL MÓN AGRARI I DE L’ INSTITUT AGRÍCOLA

 

Tot seguit us informem d’algunes de les darreres actuacions dutes a terme per l’Institut Agrícola així com les principals novetats del nostre sector.

 

 

Anul·lació de la previsió d’aplicació del cànon de l’aigua a les explotacions ramaderes

 

A la “Drecera” anterior vàrem alertar sobre la possible aplicació del cànon de l’aigua a les explotacions ramaderes, prevista pel Projecte de Llei d’acompanyament dels Pressupostos del 2014. L’INSTITUT AGRÍCOLA va rebutjar totalment aquesta proposta, i va mostrar la seva disconformitat a través de les patronals empresarials més representatives, com són Foment del Treball i CEOE.

 

Per sort, cal destacar que la Llei 2/2014 no ha modificat l’exempció del cànon de l’aigua, vigent fins avui, per a les explotacions ramaderes. La Generalitat tenia previst l’aplicació d’aquest cànon, però, finalment i degut a la forta oposició del sector, s’ha aconseguit aturar.

  

L’INSTITUT AGRÍCOLA elabora una proposta unitària sobre la gestió dels espais i  parcs naturals

 

L’auge actual de regular i legislar els espais naturals, per part de l’Administració, amb tot un seguit de figures de protecció ha portat a l’Institut Agrícola a elaborar un model i proposta de gestió dels parcs naturals per a millorar la funcionalitat del territori i la viabilitat de les explotacions forestals. Tenint en compte que més del 80% de la superfície forestal de Catalunya és de propietat privada, creiem convenient difondre una proposta de criteris mínims de gestió pels parcs i espais naturals dins el territori de Catalunya.

 

Per això, com entitat representativa de la propietat i de l’empresa forestal demanem, com a mínim:

  1. La representació dels propietaris als òrgans gestors dels espais protegits en una proporció mínima del 50%.
  2. El requeriment que, per a redactar un Pla Especial o planejament similar, es compti amb una representació mínima del 50% de la propietat privada forestal.
  3. La retirada del dret de tempteig i retracte de l’Administració en les transmissions de finques.
 

L’INSTITUT AGRÍCOLA, juntament  amb altres entitats representatives del sector,  redacten i signen un manifest de suport per a l’Associació de Propietaris del Montseny

 

Amb motiu de la tramitació d’un nou projecte de Decret del Parc Natural del Montseny, i a petició de socis de l’Institut Agrícola, es va creure oportú reunir a les principals  organitzacions professionals agràries i forestals, com son el Consorci Forestal de Catalunya, l’Associació de Joves Agricultors de Catalunya, i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, a fi de professar un total recolzament a l’Associació de Propietaris del Montseny.

 

En aquest sentit, arran de la declinació per part dels òrgans gestors del Parc Natural i de les Diputacions Provincials de Barcelona i Girona d'implicar i incloure la veu del territori del Montseny a la redacció de la proposta de modificació del Decret del Parc, vàrem acordar demanar a les administracions, per a l'Associació de Propietaris del Montseny les peticions següents:

  • Formar part de la comissió redactora de la proposta de modificació del Decret 105/1987, de 20 de febrer, pel qual pel qual es declara Parc Natural el massís del Montseny.
  • Estar representada en un 50% als òrgans gestors i de govern, ja siguin d'administració i/o direcció, del Parc Natural del Montseny.
  • Tenir un pes específic a l'hora de prendre decisions en aspectes que regulen i afecten als habitants del territori del Parc i la seva activitat.
  • Descartar la previsió d'un dret de tempteig i retracte a favor de l’Administració Pública sobre les transaccions entre vius, oneroses o gratuïtes, de les finques particulars incloses al Parc Natural del Montseny, més enllà del que ja preveu la Llei d'Espais Naturals.
 

L’INSTITUT AGRÍCOLA es reuneix amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona per parlar sobre la revisió del Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat 

 

A requeriment de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l‘Institut Agrícola es reuní amb els responsables de la revisió del Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat. Especialment es tractà i discutí la nostra opinió envers el Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat que estan revisant, derivada especialment per que el mes de desembre passat vàrem presentar al·legacions a l’aprovació inicial. Així, vàrem expressar el nostre rebuig al referit Pla degut a l’excessiu control i proteccionisme que representa. Especialment per:

  • La prohibició de l’exercici de la ramaderia intensiva, que entenem no té cap justificació.
  • La prohibició del tancament dels laterals de les finques, cosa que deixa sense protecció a les plantacions, collites i instal·lacions.
  • La impossibilitat de la iniciativa privada per als horts lúdics, deixant-ho només permès per als Ajuntaments. Creiem que aquesta nova activitat també ha de poder ser exercida pels particulars.
  • La limitació que no es puguin arrendar camps de superfície inferior a la mínima de cultiu, o en vàries peces. Restricció que no té fonament legal.
  

Malgrat que els nostres dirigents encara no encerten en les seves decisions, l’INSTITUT AGRÍCOLA fidel a les seves idees, es fa sentir i escoltar pels més incrèduls que tard o d’hora ens donen la raó. Evidentment, durant tot el procés de revisió seguirem lluitant i defensant els interessos agraris més adients per a defensar la propietat privada i el lliure exercici de la llibertat d’empresa.

 

Tramitació del projecte de modificació de la Llei  de Responsabilitat mediambiental

 

A petició de la CEOE, L’INSTITUT AGRÍCOLA va aportar les seves observacions al referit projecte de Llei. Considerem que el referit Projecte de Llei comporta una simplificació i millora en la tramitació del procés de responsabilitat mediambiental. Entenem, per tant, un encert les següents modificacions normatives:

 
  • L'operador, i no l'autoritat competent, determina la quantia de la garantia financera.
  • S'amplien els subjectes garantits per la garantia financera, incloent-hi els titulars de les instal·lacions on es realitza l'activitat que pot ocasionar danys mediambientals.
  • Possibilitat d'eximir a certs operadors de la constitució de garantia financera. Especialment els vinculats a l’aplicació de fitosanitaris en el sector agrari.
  • La quantia de la garantia financera es determinarà a partir de la realització de l'anàlisi de riscos mediambientals de l'activitat.
  • Es precisa que la garantia financera obligatòria ha d'estar vigent durant tot el període d'activitat de la data en que la seva constitució sigui obligatòria i fins al seu cessament efectiu.
  • S'especifiquen i concreten els tràmits d'iniciació en el procediment d'exigència de responsabilitat mediambiental a fi de millorar el seu funcionament.
 

Nova regulació dels danys en terrenys forestals per fauna cinegètica o no protegida

 

L’Institut Agrícola considera oportú remarcar la novetat normativa en qüestió cinegètica, establerta per la Llei 2/2014 de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, en una de les seves disposicions addicionals ―vint-i-tresena. Així, es regula un nou i important concepte o  situació jurídica anomenada la “Declaració d’Emergència Cinegètica”, la definició de la qual transcrivim:

 

 “1. Si en una determinada comarca o àmbit territorial es produeix una abundància d’individus d’una espècie cinegètica o no protegida de manera que resulti perillosa o nociva per a les persones o perjudicial per a l’agricultura, la ramaderia, els terrenys forestals, les espècies protegides o la caça, sempre que se superin els llindars establerts per la resolució anual de vedes, els directors dels serveis territorials del departament competent en matèria de caça han de declarar l’emergència cinegètica per a la comarca o l’àmbit territorial afectats. Aquesta declaració habilita l’Administració per a acordar l’execució subsidiària de mesures excepcionals de gestió cinegètica en cas de manca d’actuació de les persones que, segons la legislació en matèria de caça, són responsables dels danys causats per les espècies cinegètiques.

2. En les zones de seguretat són responsables dels danys causats per les espècies cinegètiques les persones o les entitats promotores de la declaració a què fa referència l’apartat 1.

3. En les reserves nacionals de caça i en les zones de caça controlada, el preu obtingut de l’adjudicació del 15% dels permisos de trofeu i de modalitat de caça major selectiva s’ha de destinar a la prevenció i la compensació dels danys causats per les espècies cinegètiques.”

 

Per fi el nou articulat comença a reconèixer els danys en terrenys forestals per fauna cinegètica o no protegida. Alhora s’estableix, per primer cop, l’obligació, per part de l’Administració, de prendre mesures i controlar les poblacions en cas que la fauna cinegètica o no protegida causi danys. L’omissió d’aquest deure pot comportar clarament  l’inici d’un procediment de responsabilitat patrimonial contra les autoritats competents.

 

En aquest sentit, L’INSTITUT AGRÍCOLA celebra  aquest avanç normatiu, per una creixent vinculació amb el sector i el necessari bé comú. I especialment per situacions de creació de danys que es donen en cultius a resultes d’espècies no protegides que viuen en espais protegits veïns.

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta al·legacions al Projecte de Decret de mesures per evitar la introducció i propagació d’organismes nocius especialment perillosos per als vegetals

 

Recentment hem fet esmenes a la referida proposta mostrant la nostra disconformitat en varis aspectes normatius. I  és que les mesures previstes per evitar la introducció i la propagació d’organismes nocius especialment perillosos per als vegetals no són suficientment adequades, especialment pels titulars d’explotacions agràries o de vivers que pateixen plagues en els seus cultius. De fet, considerem que l’Administració s’aprofita de la seva discrecionalitat per dissenyar un projecte que no beneficia als titulars dels conreus o plantes, amenaçats per les plagues.

 

Per la qual cosa, varem creure oportú presentar les següents al·legacions.

  • Responsabilitat de l’Administració quan l'obligació d’aplicar les mesures obligatòries per part del Departament competent pugui comportar danys majors o perjudicis immediats a tercers
  • Incloure un procediment d’urgència i de termini curt en el qual l’afectat pugui actuar, amb les mesures voluntàries que entengui oportunes si l’Administració, degudament notificada, no s’hagués pronunciat al respecte.
  • Preveure ajuts econòmics i indemnitzacions pel material vegetal arrencat o destruït, immobilització dels vivers, enderroc d’estructures, collites afectades o perjudicis equivalents.
  • Modificar la definició de plantació abandonada. El redactat proposat estableix que quan una plantació pugui constituir un risc fitosanitari greu ―amb independència que la malaltia li acabi d'arribar i el camp o medi estigui gestionat― tindrà la consideració d'abandonat, fet que en la majoria dels casos resulta incert. Tanmateix s’utilitza el mateix concepte pels conreus abandonats durant dos anys pel cas de determinades plantacions fructícoles i dels ametllers, a més dels cítrics i la vinya. Considerem aquest criteri totalment improcedent i arbitrari, doncs el veritable i únic criteri a prioritzar és que hi hagi presència i/o absència de plaga.
  • Limitar l’obligació d’arrencada i destrucció dels cultius. És totalment desproporcionat imposar l’obligació d’arrencar i destruir els cultius en funció d'una suposada situació d'abandonament, encara que no estigui afectada per un organisme nociu.