Gener - Febrer 2014

NOTÍCIES BREUS

 

 

Tot seguit, us informem de les darreres actuacions dutes a terme per l’Institut Agrícola així com les principals novetats del nostre sector.

 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA APORTA PROPOSTES PER A MILLORAR ELS ASPECTES NORMATIUS DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA.

 

A resultes del nostre seguiment a les actuacions del Govern de Catalunya, vàrem tenir coneixement de la tramitació de la primera llei del Llibre Sisè del Codi Civil de Catalunya relatiu a les obligacions i als contractes. Donat que aquest Llibre Sisè ha d’incorporar, entre d’altres aspectes,  la legislació referida als contractes de conreu i altres contractes agraris, ens vàrem reunir  amb el Conseller de Justícia per tal de conèixer de primera mà l’estat actual dels treballs d’elaboració del seu contingut, i poder fer arribar les nostres impressions.

 

Els punts més importants i bàsics que, des de l’INSTITUT AGRÍCOLA, entenem que s’han d’incloure en aquesta normativa són els següents:

  • Principi de la llibertat contractual de pactes en els contractes, especialment en els de conreu (arrendament rústic, parceria, masoveria) i exclusió dels retractes.
  • Inclusió dels Contractes d’Integració, dels Contractes de compravenda de farratges amb destinació a la seva transformació (deshidratació), dels Contractes agroalimentaris ―obligatoris entre proveïdor i indústria― i dels Contractes d’arrendament de serveis agraris.
  • Desaparició dels Contractes de conservació i custòdia del patrimoni natural.
  • Representativitat de l’INSTITUT AGRÍCOLA a la Junta d’Arbitratge dels Contractes de Conreu, a la dels Contractes d’Integració i a totes aquelles que comportin la presència d’un propietari o empresari agrari.
 

Alhora, això ha coincidit amb que al Parlament de Catalunya es tramita el Projecte de llei de modificació dels llibres Primer, Segon, Quart i Cinquè del Codi Civil de Catalunya. L’INSTITUT AGRÍCOLA, en representació del sector empresarial agrari de Catalunya, va creure oportú aportar les nostres propostes  a la Comissió de Justícia i Drets Humans del Parlament de Catalunya amb l’objectiu de millorar els aspectes normatius del Codi Civil.

 

En concret, es feren les següents propostes pel llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya ―referit als drets reals:  

  • Definició àmplia i no restrictiva del concepte de dret de propietat.
  • Responsabilitat de l’Administració dels animals “res nullius” ―que no es poden caçar ni estan protegits.
  • Presumpció del tancament de les finques encara que no hi hagi tanques.
  • Descripció de les finques al Registre de la Propietat incorporant les coordenades  geodèsiques de les fites i la qualificació jurídica de tancades.
  • Desaparició dels censos. Establiment d’un règim transitori pels existents.
 

Conseqüentment, esperem que les nostres aportacions siguin considerades i incorporades al text final de la Llei, de cara a millorar la contractació en el món agrari i una protecció de la propietat privada.

  

 

LA COMISSIÓ EUROPEA RESPON AMB EVASIVES RESPECTE DE LA IMPORTACIÓ D’AVELLANA TURCA

 

Tal i com us vàrem explicar en la DRECERA anterior (novembre-desembre 2013), l’INSTITUT AGRÍCOLA va demanar a la Comissió, a traves de vàries preguntes parlamentàries, que ens informés respecte l’ajuda directa que reben els productors turcs del seu Govern i la seva incidència en el mercat turc.

 

La contesta és que Turquia continua aplicant una política de suport a les avellanes durant el període 2012-2014, i ho fa a través de dos instruments principals: el «Sistema d'ajuda a la renda basada en la superfície» i els «Pagaments compensatoris per producció alternativa». Aquests s'han aplicat des de 2009 en substitució de la política d'ajuda als preus de la avellana. Però ens va sorprendre que la Comissió Europea afirmés que l'import de l'ajut per hectàrea proporcionada pel govern turc el 2013 va ser de 160 lires turques ―és a dir, 57 euros―.I és que de les darreres informacions que disposem els ajuts als productors turcs estaven al voltant dels 600 euros per hectàrea.

 

Demés, la Comissió reitera que no es disposa d'informació sobre l'impacte que ha tingut l'ajuda nacional en els preus interns i d'exportació de Turquia. Resta palès, doncs, que la Comissió Europea no vol, ni pretén, remoure molta informació respecte aquest tema. L’INSTITUT AGRÍCOLA seguirem preguntant i insistint per la claredat de la informació i per a què es compleixin les regles de joc d’aquest sector econòmic.

  

L’INSTITUT AGRÍCOLA PRESENTA ESMENES A L’APROVACIÓ INICIAL DE LA REVISIÓ DEL PLA ESPECIAL DEL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT

 

El  passat 30 d’octubre de 2013 es va publicar al “Butlletí Oficial de la Província de Barcelona”, l’anunci referent al Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona pel qual es sotmet a informació pública l’aprovació inicial de la Revisió del Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat.

 

Aquesta patronal rebutja integrament la revisió d’aquest Pla Especial, per voler implantar un sistema molt més autoritari i proteccionista, que destrueix tot equilibri entre preservació i desenvolupament socioeconòmic. Creiem que és totalment incoherent i desproporcionat fiscalitzar i limitar tant les activitats agràries que es poden dur a terme en el territori.   Considerem que la possibilitat d’activitat és molt restrictiva, coaccionant la lliure autonomia per realitzar activitats que són compatibles en aquest tipus de sòl. Així, entenem que no s’està tractant la realitat del territori, desobeint a totes les regles econòmiques existents.

 

Des que es va implementar el Parc Agrari del Baix Llobregat s’han incrementat els terrenys que han deixat de ser productius a resultes de les restriccions existents per a exercir l’activitat agrària: més informes preceptius, usos no permesos, controls administratius exagerats, prohibició de construcció de magatzems o hivernacles si no es disposa d’una superfície de finca considerable, etcètera. Ara, per comptes de suavitzar la reglamentació, encara es restringeix més.

 

A continuació, reflectim els motius pels quals ens vàrem oposar a la referida revisió del Pla Especial:

  • Manca de motivació i arbitrarietat
  • Noves limitacions d’usos: vivers únicament de planta viva, prohibició de granges porcines i bovines, exigència d’exercir el turisme rural en edificacions incloses en el llistat d’edificacions tradicionals del Pla Especial o catàlegs municipals, ús de lleure exclusivament amb finalitat ambiental, etcètera.
  • Restriccions en les edificacions permeses, sotmeses a una plena discrecionalitat de l’Administració: construcció d’habitatge unifamiliar  únicament en masies existents incloses en els corresponents catàlegs municipals, limitació a l’allotjament ramader, prohibició d’ús del subsòl per a qualsevol ús o destinació, etcètera. 
  • Prohibició de la ramaderia intensiva.
  • Implantació d’horts d’ús lúdic–social de promoció pública, sense permetre la privada.
 

L’INSTITUT AGRÍCOLA com portem fent des del mateix moment en que el Parc Agrari era només un projecte, ens oposem a la seva permanència, i més quan tot plegat només fa que posar traves al lliure exercici de l’activitat agrària i a la lliure tinença i ús de la propietat.

  

L’INSTITUT AGRÍCOLA PROPOSA VARIES MODIFICACIONS NORMATIVES PER A LA REFORMA FISCAL EN EL NOSTRE SECTOR

 

A requeriment  de les patronals empresarials de les que formem part ―FOMENT DEL TREBALL i CEOE―, l’INSTITUT ha presentat varies propostes en l’àmbit agrari envers una esperada i necessària reforma fiscal, tant a nivell català com estatal.

 

Destaquem les següents peticions:

  • Anul·lar el cànon de l’aigua a les explotacions ramaderes.
  • Eliminar els impostos mediambientals que tant sols tenen un esperit recaptatori.
  • Aplicar el tipus reduït de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) per a les activitats agràries.  Considerem que és necessari, equitatiu  i just incloure la venda de flors i plantes ornamentals, i la realització de treballs forestals d’obertura de camins i pistes forestals, dins el tipus reduït de l’Impost sobre el Valor Afegit. Actualment, aquestes activitats estan subjectes al tipus general del 21%, fet que comporta una discriminació impositiva respecte de productes i activitats molt similars que es troben subjectes al tipus reduït (10%) com ho són la venda de llavors  o la tala i/o neteja de boscos.
  • Aplicar el tipus reduït de l’IVA al subministrament elèctric pel servei agrícola ―reg principalment― com succeeix en altres països comunitaris.
  • Incloure l’exercici i contractació de les empreses de serveis agraris dins una activitat econòmica pròpia del sector agrari, podent essent realitzades pels mateixos empresaris agraris sense una limitació percentual en el volum de facturació ―com passa ara―, amb el tipus reduït de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) i la possibilitat d’emprar combustible gasoil amb baixa càrrega impositiva ―agrícola.
 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA REBUTJA LA CREACIÓ D’IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS

 

Recentment,     la nostra associació va presentar esmenes a l’Avantprojecte de llei de creació de l’impost sobre les emissions contaminants d’òxids de nitrogen a l’atmosfera que produeix l’aviació comercial, de l’impost sobre la producció termonuclear d’energia elèctrica per la seva incidència en el medi ambient i de l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera. En termes generals, considerem que aquest impostos tenen un finalitat purament recaptatòria. Més que creats per estimular i incentivar la reducció de la contaminació, sembla que el que es persegueixi sigui generar uns ingressos anuals per a l’Administració, via impostos, derivats de les activitats que poden generar fàcilment danys en el medi ambient. Certament,  es generen substàncies contaminants, però aquest argument no pot servir d’excusa per implantar unes figures impositives que causen un greu perjudici en les empreses que duen a terme aquest tipus d’ activitats. I més quan aquestes compleixen la normativa estrictament i apliquen les mesures correctores pertinents.

 

Per la qual cosa, defensarem on calgui que els impostos mediambientals han de tenir com a primera i única prioritat buscar l’eficiència i la consciència ambiental, però no l’obtenció d’uns ingressos tributaris addicionals.

 

  

L’INSTITUT AGRÍCOLA ASSISTEIX OM A CONVIDAT A L’ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA DELS PROPIETARIS DEL MONTSENY.

 

Fa pocs dies, l’INSTITUT va ser convidat a anar, a l’Assemblea Extraordinària de l’Associació de Propietaris del Montseny. En la mateixa, l’únic punt del dia tractat fou el projecte del nou Decret del Parc del Montseny. La referida norma, apart d’incloure una ampliació de la superfície protegida, és molt més extensa, encapçalant una gestió molt més aguda i acurada de l’Administració envers els usos i activitats permesos. Tanmateix, del text es desprèn un proteccionisme excessiu amb abusiva participació dels ens públics. Els assistents mostraren la seva oposició a la major part del nou redactat. Especialment a la poca representació dels propietaris forestals en l’òrgan de gestió del Parc ―amb una representació que no arriba al 10% quan són el 85% de la propietat del Parc―, així com en l’oposició al dret de tempteig i retracte de l’Administració davant les transmissions de finques.

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA va comprometre’s a donar suport a l’oposició en la continuïtat del projecte de Decret, si no es modificava el text d’acord amb les peticions fetes. Seguirem informant-vos de les nostres actuacions al respecte.