Aplicació del "Greening" o Pagament Verd

Com ja vam anunciar en l'anterior article sobre l'aplicació de la nova Política Agrària Comuna, caldrà a partir d'ara el compliment de les pràctiques agrícoles beneficioses per al clima i el medi ambient (també conegudes com a pagament verd o greening), a fi de percebre el "pagament verd" o "greening" per cada hectàrea admissible vinculada a un dret de pagament bàsic.

Donat que es posarà en marxa a la sol·licitud d'ajuts (DUN) de l'any 2015, cal que els cultius que es sembrin a la tardor de 2014 ja tinguin en compte, si s'escau, les noves obligacions.

Tots els agricultors que optin al pagament han de respectar, quan sigui pertinent, les següents 3 pràctiques mediambientals en totes les seves hectàrees admissibles:

  • Diversificació de cultius
  • Comptar amb superfícies d'interès ecològic (SIE's) en les explotacions.
  • Manteniment de les pastures permanents existents
 

Tindran dret automàtic al pagament aquells agricultors (amb drets de pagament base) que:

  • Es dediquen a l'agricultura ecològica, (únicament en aquelles unitats de l'explotació que consisteixin en una superfície i que s'utilitzin per producció ecològica).
  • Estan acollits al règim de petits agricultors que s'establirà al 2015 per als que cobrin menys de 1.250 € de pagaments directes.
  • Tenen superfícies de cultius permanents (vinya, olivera, cítrics...). Per aquestes superfícies.

Tindran dret al pagament les explotacions (amb drets de pagament base) que:

  • Més del 75% de les terres de conreu (terra ocupada per conreus herbacis, en secà o regadiu, que normalment es cullen amb caràcter anual, o deixada en guaret) s'utilitzi per produir herba o altres farratges herbacis, o es deixi en guaret, o es faci una combinació de tots 2, sempre que el 25% restant no excedeixi les 30 ha.
  • Més del 75% de la superfície agrícola admissible (la dedicada a terres de conreu, pastures permanents o cultius permanents) sigui utilitzada com a pastura permanent, o per a la producció d'herba o altres farratges herbacis o de cultius sota aigua durant una part significativa de l'any o del cicle de cultiu (arròs), o es dediquin a una combinació d'aquests usos, sempre que la terra de cultiu restant (l'altre 25%) no excedeixi les 30 ha.

Estaran exemptes de la pràctica de diversificació de cultius les explotacions que:    

  • En les que la terra de cultiu estigui completament dedicada a cultius sota aigua (arròs) durant una part significativa de l'any o del cicle de cultiu;
  • En les que més del 50% de la terra de cultiu no hagués estat declarada l'any anterior i totes les terres de cultiu s'utilitzin per a cultius diferents als de l'any anterior. Aquesta circumstància es comprovarà sobre la base d'imatges geoespacials de què disposa l'Administració corresponents a les sol·licituds d'ajut de 2 anys.
  • Els llindars màxims (75% per al cultiu principal i del 95% per als 2 cultius principals) no s'aplicaran quan més del 75% de les terres de cultiu estigui cobert per herba o altres farratges herbacis o per terres en guaret. En aquest cas, el cultiu principal de la terra de cultiu restant (l'altre 25%) no ha de cobrir més de 75% d'aquesta terra de cultiu restant, excepte si la està coberta per herba o altres farratges herbacis o per terres en guaret.
 

Normes per als que estan obligats a la DIVERSIFICACIÓ de cultius

Consisteix en sembrar diversos cultius diferents en la terra de cultiu de la explotació (es la  terra de conreu ocupada per cultius herbacis, en secà o regadiu, que normalment es cullen amb caràcter anual, o deixada en guaret), seguint les normes següents:

  • Si la terra de cultiu de l'explotació està entre 10 i 30 ha (ambdós inclosos), s'han conrear, almenys, 2 tipus de cultius diferents sense que el principal suposi més del 75% d'aquesta terra de cultiu. (compte que a partir de 15 ha també cal respectar la SIE).
  • Si la terra de cultiu de l'explotació cobreix més de 30 ha, ha d’haver, 3 cultius diferents, sense que el principal suposi més el 75% d'aquesta terra de cultiu i els 2 cultius majoritaris junts no podran ocupar més del 95% de la mateixa.

Es considera que es tracta de cultius diferents en els següents casos:

  • La terra en guaret (retirada de producció) es considera com si fos un cultiu.
  • Els diferents gèneres botànics (per exemple, els cereals com l’ordi, el blat, el blat de moro, la civada ... que pertanyen a diferents gèneres botànics es consideren cultius diferents).
  • Les diferents espècies en el cas de Brassicaceae (coliflor, col i bròquil), Solanaceae (el tomàquet i la patata) i Cucurbitaceae (meló i la síndria).
  • L'herba o altres farratges herbacis.
  • Els cultius d'hivern i primavera es consideren diferents (per exemple, el blat d'hivern és diferent del blat de primavera).
  • En el cas de cultius mixtes en filera, cada cultiu es considera com diferent si representa almenys el 25% de la superfície. En aquest cas, amb independència de la proporció de cada cultiu, la superfície dedicada a cada cultiu es calcula com el quocient: Superfície total dedicada al cultiu mixt/Nombre de cultius presents
  • Les superfícies cobertes per un cultiu principal intercalat amb un cultiu secundari es consideren cobertes únicament pel cultiu principal a efectes de la diversificació.
  • Les superfícies que es sembrin amb una barreja de llavors es consideren cobertes per un sol cultiu anomenat "cultiu mixt".

Per al càlcul dels percentatges dels diferents cultius, es tindran en compte els cultius declarats que es trobin en el terreny durant el període principal del cultiu. Aquest anirà de desembre a març per als cultius d'hivern i de maig a agost per als cultius de primavera. En qualsevol cas, cada recinte SIGPAC declarat es comptabilitzarà una sola vegada per any de sol·licitud a l'efecte del càlcul dels percentatges dels diferents cultius.

 

Normes per al compliment de les SUPERFÍCIES D'INTERÈS ECOLÒGIC  -  ( SIE )

Quan l'explotació tingui més de 15 ha de terra de cultiu,  almenys, el 5% d’aquesta terra de cultiu (i de les superfícies que hagin estat repoblades en el marc de programes de desenvolupament rural, si les hagués), estarà dedicada a alguna de les 4 categories de SIE  (lletres a, b, c, i d). Amb excepció de les superfícies forestades, les SIEs han d'estar situades en les terres de cultiu de l'explotació, per tant no es comptabilitzen SIEs en  superfícies declarades com a pastures permanents o com a cultius permanents.

Categories de Superficies d'Interès Ecològic (SIE):

a)     Les terres en guaret que no es dediquin a la producció durant, almenys, 9 mesos consecutius des de la collita anterior i en el període comprès entre el mes d'octubre de l'any previ al de la sol·licitud i el mes d'agost de l'any de la sol·licitud.

b)    Les superfícies amb conreus fixadors de nitrogen acceptats tenint en compte el factor de ponderació de 0,7 per a la superfície. (Important: no totes les lleguminoses valen).

c)     Les superfícies forestades en el marc dels Programes de Desenvolupament Rural.

d)    Les superfícies dedicades a agrosilvicultura que rebin, o hagin rebut, ajudes en el marc dels programes de desenvolupament rural.

Per al càlcul de les hectàrees computables com a SIE, s'han establert factors de ponderació segons el benefici mediambiental que reporta cadascuna de les categories.

  • Per a les superfícies dels tipus a), c) i d) la superfície es compta al 100%.
  • Per a les superfícies del tipus b) la superfície es compt al 70%  (factor de 0,7)

1,43 ha amb lleguminosa  X 0,7 (factor de ponderació)  = 1 ha vàlida per S.I.E

Lleguminoses que es consideren CULTIUS FIXADORS DE NITROGEN:

  • Les lleguminoses en gra per a consum humà o animal (mongeta, cigró, llentia, pèsol, faves i favons, tramús o llobí, guixes, guixons, veça, erbs, fenigrec, moreu);
  • Les lleguminoses farratgeres (alfals, veça farratgera, trepadella i enclova o clòver).

Aquestes lleguminoses, han d’anar seguides en la rotació de conreus, per cultius que aprofitin aquest nitrogen, no està permès deixar a continuació, les terres en guaret.

- (La norma ha d'establir encara la durada de les rotacions, per tant compte amb l'Alfals) -

 

Normes per al compromís de MANTENIMENT DE PASTURES PERMANENTS

El seu compliment es comprovarà comptabilitzant la superfície de pastures a nivell nacional i no individual. Per això, cada any el MAGRAMA calcularà la proporció entre:

Superfície declarada dedicada a pastures permanent/Superfície agrària declarada total

 

Si la proporció disminueix més d'un 5% respecte a l'any 2015, es prendran mesures per restaurar el nivell de referència de pastures permanents, que afectaran als agricultors o ramaders a títol individual (moment que es revisarà si a nivell individual s'ha incomplert). Així, quan hagin tingut lloc conversions de pastures permanents a altres usos (terra de cultiu), els agricultors que tinguin a la seva disposició les superfícies que hagin estat convertides, tindran l'obligació de restaurar aquestes superfícies novament com a pastures.

Les pastures permanents situades en zones de la Xarxa Natura 2000, que es designin com a "mediambientalment sensibles" no podran convertir-se a altres usos, ni llaurar, ni efectuar-hi tasques més enllà de les necessàries per al seu manteniment.

 

EXEMPLES PRÀCTICS PER A LES EXPLOTACIONS AMB DIFERENTS SUPERFÍCIES

Article publicat a La Drecera 147. Setembre - Octubre 2014

Revista d ela Patronal Agrària de Catalunya