EL GOVERN PROMOU UNA LLEI CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC

 

Des de fa temps s’està plantejant l’elaboració d’una Llei sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. Com sempre ha passat, i especialment en temes mediambientals, aquí volem ser pioners en establir normes. Actualment són molts pocs els països que tenen una llei específica del canvi climàtic. En són exemples Escòcia, Quebec, França, Regne Unit i Suècia. A Espanya hi ha una proposició no de llei presentada però no tramitada, i al país Basc hi ha també un projecte de llei, però cap d’elles ha acabat la seva tramitació.

 

No ens oposem a que es vulgui fer aquesta Llei, però sí que vagi per endavant la crítica a aquesta fal·lera i innovació legislativa, doncs a vegades no s’ha de voler córrer més del que toca. Especialment per que un cop envalentint costa de frenar o, fins i tot, ens podem passar de llarg, deixant un reguitzell de problemes o complicacions més costoses d’esmenar que el que volíem guarir.

 

És evident que cal dur a terme totes les polítiques i gestions adients per tal de reduir al màxim tot allò que pugui resultar nociu per al medi ambient. Però des de l’INSTITUT AGRÍCOLA sempre hem demanat calma, serenor i seny en allò que es refereix al canvi climàtic. Especialment per que a vegades els extremismes i els alarmismes poden portar a prendre decisions socials, polítiques i econòmiques que signifiquen pitjors efectes que el que suposadament es vol combatre. No hem de deixar de recordar que els cicles climàtics són episodis que duren segles o mil·lennis, mentre que les dades climàtiques de les que disposen abasten, com a molt llarg, un parell de segles. Per tant, treure conclusions precipitades no és gens bo. I més quan un canvi climàtic és el resultat de moltes intervencions, tant causades per la pròpia activitat humana com per la pròpia naturalesa de forma autònoma.

 

Des de bon començament hem assistit als actes explicatius d’aquest projecte de Llei, així com hem dut a terme les nostres aportacions, tant en els documents base que s’han presentat per a la redacció d’aquesta Llei, com a l’avantprojecte de Llei.

 

És evident que ja s’ha fet molta feina. Així ho demostra el gràfic adjunt, on es pot veure que, a nivell de Catalunya, les emissions de CO2 han passat d’una tendència alcista fins al 2005 (55,9 Mt), a una tendència baixista. I actualment —les darreres dades són del 2012— estem a un nivell un 18% superior al 1990 —any que es pren de referència—, quan havíem estat fins a un 53% per sobre —any 2005. Per tant, les coses es van fent bé, amb la col·laboració de tots. Especialment també es corrobora que les actuacions i decisions preses des del 2005, a partir del Primer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, han donat els seus fruits.

Tendència d'emissions totals a Catalunya en milers de tones equivalents de CO2.

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat - Secretaria de Medi Ambient

 

Objectius de la Llei

 

Els documents presentats públicament manifesten que el principal objectiu és assolir una societat competitiva, innovadora i sostenible, amb baixes emissions de carboni i millor adaptada als impactes del canvi climàtic. Per a arribar-hi es preveuen uns objectius específics concrets:

  • Reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle (mitigació). Especialment vinculats als compromisos adoptats per la Unió Europea, que van en el sentit de reduir —respecte de la base de l’any 1990— en un 25% les emissions pel 2020, i entre un 80 i un 95% pel 2050.
  • Disminució de la vulnerabilitat de la població, dels sectors socioeconòmics i dels ecosistemes davant els impactes del canvi climàtic (adaptació). Tot i que ara per ara no es disposen de models o formes per a quantificar el seu assoliment.
  • Integració del canvi climàtic en les polítiques sectorials (agricultura i ramaderia, aigua, biodiversitat, boscos, energia, indústria, serveis i comerç, infraestructures, residus, salut, transport i mobilitat, turisme, urbanisme i habitatge). La Llei pretén marcar els aspectes climàtics que han d’incorporar cadascuna de les diferents polítiques sectorials.
  • Foment de la investigació i difusió del coneixement.
  • Provisió d’informació objectiva i avaluable que faciliti els canals de participació ciutadana amb l’Administració. Incloent-hi un procediment de rendició de comptes periòdic —es proposa cada tres anys— davant del Parlament i de la societat, incorporant-hi una avaluació feta per experts independents.

 Evidentment tot plegat comportarà l’establiment de mesures incentivadores —fiscals, econòmiques, programes voluntaris, etcètera— i d’altres de desmotivadores —sancions, taxes, restriccions, etcètera. Però es mirarà de defugir en l’externalització dels costos ambientals, i en canvi es cercarà la competitivitat basada en l’eficiència i la innovació.

  

El cas de l’agricultura i la ramaderia

 

En el sector agrícola i ramader la tendència darrerament no ha estat igual que el global de sectors. Sí que fins al 2002 va ser ascendent l’emissió, però arribada aquella data es produeix un punt d’inflexió per començar a davallar —abans que la resta. Però la davallada va durar poc temps. 

 

Per això, i per aconseguir un nou canvi de tendència, es plantegen incentivar mesures, unes que ja estan en funcionament, i d’altres de noves. D’entre les vigents es destaquem:

  • La millora en l’eficiència dels vehicles agrícoles. Actualment hi ha ajuts per la compra de tractors que consumeixen menys combustible i emeten menys gasos perjudicials.
  • El foment de l’agricultura de proximitat.
  • Afavorir la racionalitat en el consum de l’aigua mitjançant mecanismes tarifaris incentivadors o ajuts per a la millora tècnica dels sistemes de reg.
  • Impuls del reg de suport en els cultius tradicionals de secà.
  • Recuperar els mosaics agroforestals.
  • Valorització d’espècies i/o varietats pròpies o foranies millor adaptades.
  • Progressiva utilització de fertilitzants d’origen bio-orgànic per comptes dels fertilitzants químics.
  • Minimització de les emissions derivades de les dejeccions ramaderes a través dels diferents tipus de gestió.
  

Els boscos

 

En aquest cas les mesures previstes són:

  • Definir i promocionar una gestió forestal que augmenti la resistència i resiliència de les masses boscoses als impactes del canvi climàtic.
  • Avaluació dels riscos del canvi climàtic i la seva gestió.
  • Afavoriment d’una gestió forestal que permeti la reducció del risc d’incendis i la recuperació dels mosaics agroforestals i de pastures.
  • Execució de mesures de gestió forestal: conservació de la biodiversitat, optimització de la demanda d’aigua i l’increment de generació d’escolament cap als rius.
 

Essent, doncs, tant el canvi climàtic com el propi contingut de la Llei mencionada quelcom que afecta directament a les activitats i empreses agràries, l’INSTITUT AGRÍCOLA incidirà i vetllarà per a que tot el procés, i especialment la seva aplicació, es faci de forma assenyada i que tots els interessos, ja siguin econòmics, socials i ambientals, siguin respectats. Us anirem informant al respecte.

 

Article publicat a La Drecera 147. Setembre - Octubre 2014

Revista d ela Patronal Agrària de Catalunya

 

Legislació