LECTURES RECOMANADES

 

TOT S'HA PERDUT

Aquest llibre aplega els articles triats pel mateix Gaziel i comprenen des de 1922 i 1934  exposen amb tot el realisme la visió lúcida i racional  i sobretot, real  que l’autor tenia sobre el país, i intuïa com les propostes que es desenvolupaven generarien conflicte o senzillament serien inaplicables. Gaziel mostra la seva preocupació, el seu neguit sobre el que passava a Catalunya en aquells moments i es preocupa perquè sent una estima profunda pel seu país i en critica a vegades durament el que ell considera “l’anima petita” que té Catalunya. Seria interessant saber com valoraria Gaziel el moment actual, que des de la distància té paral·lelismes notables. Gaziel parla des de l’individualisme que diu que tenen els catalans fins la profunda arrel democràtica de Catalunya. Tot està passat pel tamis del seu liberalisme i el profund respecte als principis democràtics. Enric Juliana en la introducció explica amb la lucidesa que li es pròpia el sentit del llibre:Gaziel ens explica en aquest volum un capítol fonamental de la història catalana contemporània. I jo m’atreviria a dir que retrat, amb veritable honestedat intel·lectual, la gastald catalana: la configuració profunda d’un poble que enlaira la senyera i, anegat pels sentiments i per la densa competició interna d’una societat bàsicament menestral i petitburgesa no aconsegueix la fredor necessària per la política d’estat” .

 


 

EL ASEDIO A LA MODERNIDAD

Juan José Sebreli és un dels pensadors més importants en llengua espanyola. En aquesta obra, ambiciosa i de madura reflexió, Sebreli encara la síntesi dels problemes que l’han obsessionat al llarg de trenta anys i els analitza des d’una perspectiva originalíssima, a la qual contribueixen sens dubte els canvis experimentats des de llavors. El setge a la modernitat és una apassionant i apassionada revisió crítica de les idees predominants en la segona meitat del segle XX. A partir de fils constructors hàbilment detectats, a través de marques i petjades que assenyalen les semblances i les diferències, apareixen unides corrents de pensament tan diferents a primera vista com l’existencialisme heideggerià, Nietzsche, l’estructuralisme, les filosofies crítiques de la història, la antropologia culturalista, el funcionalisme, la psicoanàlisi junguià i lacanià, el postestructuralisme, la reconstrucció o el postmodernisme. Sebreli no te por a desdir, autocriticar, trencar amb el passat; si no és complaent amb ell mateix, tampoc ho és amb el lector, a qui no tracta d’afalagar. “El asedio a l amodernidad” és, per tant, un llibre provocatiu i ineludible, que despertarà en els seus lectors una seriosa curiositat pels nous rumbs que adopta el pensament contemporani.

 

“Un autèntica venjança amb el primitivisme, indigenisme populisme, nacionalisme i tercermundisme d’una intel·lectualitat soi-dissant progressista” Miquel Porta Perales

 

La Drecera 145. Maig - Juny 2014