La nostra pàtria és la persona

 

“La persona, en el seu misteri i singularitat, únic pilar sòlid d’una societat lliure i solidària”

 

Davant la interpretació cobdiciosa del capitalisme o d’una visió políticament ideologitzada i extremista, Jacques Maritain afirma : “Els règims que combaten a la vegada la llibertat i la propietat personal, ja sigui perquè propugnen l’abolició de la propietat privada o bé perquè pretenen restringir-la fins el punt que no pugui sustentar la llibertat, testifiquen a la seva manera, l’existència d’una connexió necessària entre llibertat i propietat , binomi inseparable de les societats avançades, fonament de les classes mitjanes, ideal inajornable d’un exemplar lideratge empresarial.”

Per tendir ponts amb els altres, les paraules crucials associades al lideratge són paciència, sinceritat, humilitat, bellesa, companyonia i optimisme.

No és temps, doncs, per gestors d’imatge, per cabdills messiànics, per demagogs populistes, per ambaixadors de la violència, per dispensadors de receptes miraculoses, per revolucionaris col·lectivistes ni per admiradors de la burocràcia.

És temps per el millor de cadascú de nosaltres i, si tenim el coratge d’arribar a la nostra medul·la moral, per la pau, la justícia i la llibertat.

El bon lideratge aspira i treballa per un ecosistema sa, per crear un ambient propici al talent i a l’ingeni humà. Aquest treball, fi d’arquitectura institucional, és propi d’una cultura que fa gala de professionalitat i discreció.

Professionalitat, o el que és el mateix: el saber, la confiança, la seguretat, la humilitat, l’afany d’aprendre, davant la mediocritat que equival a l’amiguisme i el nepotisme.

Discreció, o el que equival a amistat, lleialtat, confiança, front “la chachara” que diu el Papa Francesc, que perjudica la qualitat de les persones, del treball i de l’ambient.

A la professionalitat i la discreció hi hem d’afegir la transparència, amb professionals competents, sobris, discrets, capaços d’utilitzar el ritme i la oportunitat de les seves paraules i dels seus silencis.

Front a líders amb fervor fanàtic, mentalitat rígida, una supèrbia displicent, una aura messiànica, una personalitat dogmàtica, ingredients tòxics per un món global i interconnectat, el lema alternatiu és “la nostra pàtria és la persona”. Ni la gent ni el partit ni la massa. La persona en el seu misteri i singularitat, únic pilar sòlid d’una societat lliure oi solidària.

 

Editorial La Drecera 148  Novembre - Desembre 2014

 

Editoriales anteriores