Novembre - Desembre 2014

 

NOTÍCIES BREUS DEL MÓN AGRARI I DE L’INSTITUT AGRÍCOLA

 

Tot seguit us informem d’algunes de les darreres actuacions dutes a terme per l’Institut Agrícola, així com de les principals novetats del nostre sector.

  

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta al·legacions a l’Avantprojecte de Llei de mesures fiscals, financeres i administratives pel 2015

 

Fa pocs dies el Govern de la Generalitat va enviar a les principals institucions catalanes l’Avantprojecte de Llei de mesures fiscals, financeres i administratives per a l’any 2015. Com a patronal agrària, i membres de Foment del Treball, se’ns va requerir per a que diguéssim la nostra.

 

En primer lloc vàrem mostrar el nostre rebuig a aquesta “tècnica legislativa” incorrecte en que s’està convertint l’actualització de les normes fiscals i financeres per a reformar i modificar altres normes que res tenen a veure amb dites matèries. És un mecanisme del tot irregular, poc clar i gens objectiu. Considerem que tot l’articulat que no es refereix a aspectes financers o fiscals hauria de ser objecte del seu propi projecte normatiu, tramitat i debatut específicament, sense veure’s immers i incorporat en una macro norma que recull infinitat d’aspectes del tot variats.

 

D’altra banda, de l’extens articulat destaquem les principals novetats a les quals vàrem fer observacions, amb l’objectiu de què fossin considerades en el text final.

 
  • Respecte el tipus de gravamen aplicable als usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders per al cànon de l’aigua, s’afegeix un recàrrec del 20% quan la captació s’efectuï directament d’una massa d’aigua subterrània declarada en mal estat quantitatiu d’acord amb el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya vigent o, en el seu cas, amb els Plans Hidrològics de la Conca de l’Ebre o del Xúquer.

L’INSTITUT AGRÍCOLA considera del tot injust el contingut d’aquesta addició i penalització. Cal deixar ben clar que els Districtes de conca fluvial que han estat declarats "sobreexplotats" sovint ho han estat per negligència de la pròpia Administració que ha atorgat més concessions d'aprofitaments d’aigua dels rius que dels que podia disposar. Conseqüentment, no és lícit que ara es castigui als usuaris d’aprofitaments d’aigua ―principalment pous― que ho tenen des de fa molts anys, seguint un procediment reglamentat i ajustat als cabals disponibles.

  • El tipus de gravamen específic aplicable als usos industrials i assimilables del cànon de l’aigua, s’incrementa, respecte de l’actual ―0,5702 €/m3― en un 12% quedant el valor aplicable en 0,6390 euros per metre cúbic. Estem en ple desacord ja que aquest increment suposarà una pujada notable dels costos productius de les empreses i activitats econòmiques. Fet que, demés, comportarà la pèrdua de competitivitat de les mateixes.
  • En l’impost sobre les estades en establiments turístics, s’amplia l’exempció de l’impost per a totes aquelles persones menors d’edat. Considerem del tot adient aquesta mesura. No obstant, entenem que el que seria idoni és la supressió total d’aquest impost amb l’objectiu de no fiscalitzar més el sector.
  • Es modifica la Llei 7/1999 del Centre de la Propietat Forestal. L’INSTITUT AGRÍCOLA  s’oposa  a alguns dels canvis que es preveuen. Especialment el que fa referència al sistema d’elecció dels representants de la propietat privada de l’article 7.4 de la Llei 7/1999 ―composició del Consell Rector. I es que l’ús de la frase “organitzacions de propietaris forestals” comporta l’establiment d’una greu inseguretat jurídica. Aquest concepte no està jurídicament determinat, ni en la pròpia Llei que es vol modificar, ni en d’altres del sector forestal o del món agrari. Per tant, donat que és bàsic que les normes reguladores dels ens administratius siguin clares i transparents, vàrem demanar que es canviés dita menció per la de “organitzacions agràries representatives de propietaris forestals, amb àmbit d’actuació a arreu de Catalunya”. Aquest terme ―organitzacions agràries― sí està definit legalment i a la pràctica s’empra en la normativa agrària quan es tracta de representativitat. D’altre manera s’estaria vulnerant la forma de fixació de les entitats que exerceixen la representació dels propietaris i empresaris forestals, al permetre la incorporació, dins el procés electoral i al Consell Rector, d’altres formes associatives que no tenen per objecte els interessos econòmics i empresarials forestals.

Alhora, i donat que l’àmbit d’actuació del Centre de la Propietat Forestal és el de tot Catalunya, vàrem demanar incorporar la menció que l’àmbit d’actuació de l’organització agrària sigues el de tot Catalunya. D’aquesta manera s’evita l’atomització de la representació en multitud de possibles organitzacions agràries d’àmbit comarcal o local, que la faria inviable.

 

Per altre banda, tal i com va demanar l’INSTITUT AGRÍCOLA fa uns mesos, s’inclou, en la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, com a infracció greu “Circular, sense causa justificada, per vials no aptes per a la circulació motoritzada, o per les pistes i els camins delimitats en xarxes i itineraris sense disposar d’autorització específica.

 

Modificació normativa que celebrem perquè certament millorarà la seguretat i la tranquil·litat dels usuaris i dels promotors d’aquests itineraris, entre d’ells, l’INSTITUT AGRÍCOLA. Aspecte que trobareu més desenvolupat en un altre article d’aquesta revista.

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta al·legacions a l’Avantprojecte de Llei pel qual es modifica la Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat

 

Recentment, el Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient va sotmetre a període d’exposició pública l’esborrany del referit avantprojecte de Llei. Així doncs, us exposem les principals modificacions:

 
  • S’introdueix com a objectiu i nou principi inspirador de la Llei, “la prevenció dels problemes a conseqüència del canvi climàtic, la mitigació i adaptació a aquest, així com la lluita contra els seus efectes adversos”.
  • S’inclou una estratègia estatal d'infraestructura verda i de la connectivitat i restauració ecològiques.
  • Es proposa que es puguin declarar d'interès públic les obres necessàries per a la conservació i restauració dels espais protegits i conservació dels hàbitats i les espècies amenaçades. L’INSTITUT AGRÍCOLA rebutja totalment aquesta proposta per ser desproporcionada. La funció social i el interès públic d'un projecte han de ser motivats per al desenvolupament d'una activitat econòmica o per al progrés social de la ciutadania. No és de rebut que els espais naturals i les espècies tinguin el mateix interès i drets que les persones.
  • S'elimina la consulta a la Comissió Europea per a la realització o execució de qualsevol pla, programa o projecte que pugui afectar negativament determinades espècies d'interès comunitari.
  • S’atribueix a l’Administració de l’Estat noves competències per elaborar, juntament amb les Comunitats Autònomes, els Llocs d’Interès Comunitari així com declarar les Zones d’Especial Conservació.
  • Es determina que la informació ambiental referida a les diferents figures de protecció d'espais s'incorporarà en el Registre de la Propietat. Certament, aquesta novetat permet tenir accés a la informació ambiental. No obstant, convertir els registres en oficines mediambientals, amb la finalitat de determinar quin tipus de protecció té la finca, comporta directament el reconeixement d'una càrrega i/o gravamen sobre la finca i una limitació sobre el domini privat. Perjudici que en cap cas serà rescabalat ni compensat. Per la qual cosa, L’INSTITUT AGRÍCOLA  va considerar que s'ha de preveure algun tipus de menció i mecanisme que impedeixi la pèrdua del valor de la finca o indicar si s'ha percebut compensació econòmica per aquesta inscripció de la càrrega. I en cas negatiu, s'indiqui que s’està pendent d'aquesta indemnització.
  • S’estableix que amb caràcter general, i sense perjudici dels pagaments compensatoris que en el seu cas puguin establir per raons de conservació, les Administracions públiques no són responsables dels danys ocasionats per les espècies de fauna silvestre, excepte en els supòsits que estableix la normativa sectorial específica. No creiem que sigui molt coherent habilitar tot un sistema per garantir la supervivència i reproducció de les espècies i els hàbitats per part de l’Administració, i no responsabilitzar-se dels possibles danys que puguin causar. Per la qual cosa, L’INSTITUT AGRÍCOLA va demanar la supressió d’aquest nou precepte normatiu.
  

S’assoleix la rebaixa del 10% de l’Impost sobre el Valor Afegit de les flors i plantes ornamentals que L'INSTITUT AGRÍCOLA ha reclamat

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA, que ha demanat en reiterades ocasions aquest canvi legislatiu, celebra molt positivament la modificació fiscal. La reducció del impost suposarà un estímul important per a la producció i la demanda de flors i plantes, essent tot un impuls per mantenir l’activitat i, amb ella, els llocs de treball.

 

S’ha aconseguit una modificació normativa que el sector de les flors, (també des de la CHOC de la que l'Institut Agrícola n'és membre s'havia reiterat aquesta petició), demanava amb insistència: la rebaixa del 21% al 10% en el Impost sobre el Valor Afegit de les flors i plantes ornamentals. publicada el passat 28 de novembre de 2014 al “Butlletí Oficial de l’Estat” dins la Llei 28/2014 per la qual es modifica la Llei del Impost sobre el Valor Afegit.

 

En concret la reducció del IVA anirà destinada a “les flors, les plantes vives de caràcter ornamental, així com les llavors, bulbs, esqueixos i altres productes d’origen exclusivament vegetal susceptibles de ser utilitzats en la seva obtenció"La norma entrarà en vigor  a partir  de l’1 de gener de 2015.

  

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA participa a la Comissió de Treball de Polítiques Sectorials del  Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) respecte a l’avantprojecte de Llei de representativitat de les organitzacions professionals agràries

 

Donat l’elevat interès que aquest avantprojecte de Llei tenia per a nosaltres, mitjançant les patronals FOMENT DEL TREBALL i FEPIME, l’INSTITUT AGRÍCOLA va participar activament en el debat i preparació del Dictamen que el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya va dur a terme davant el text proposat pel Departament d’Agricultura. En la sessió corresponent varem manifestar i reiterar els nostres arguments i observacions fetes durant el període d’exposició pública de l’avantprojecte de Llei ―i que trobareu resumits a la Drecera anterior.

 

Fonamentalment es va insistir amb que la representació de les organitzacions empresarials agràries els ve donada directament per la pròpia normativa de llibertat d’associació sindical i patronal. Per la qual cosa, el procés electoral que determina aquest avantprojecte de Llei només es refereix a les organitzacions sindicals agràries, no a les empresarials, com ho és l’INSTITUT AGRÍCOLA. Així passa en la resta de sectors econòmics, on les eleccions sempre són sindicals, no patronals. Per tant, la nostra presència, dins els ens i organismes on hi ha representació de les organitzacions agràries, és preceptiva i directa, sense requerir obtenir un paràmetre en base a unes eleccions/consulta.

     

L’INSTITUT AGRÍCOLA participa en una consulta pública sobre les opcions polítiques per optimitzar la reutilització de l’aigua en la Unió Europea

 

Fa uns dies, L’INSTITUT AGRÍCOLA va creure oportú participar –via electrònica ― en una consulta sobre aigua regenerada duta a terme per la Unió Europea. L’objectiu bàsic era preguntar a les entitats i als ciutadans quin plantejament normatiu i/o polític s’ha de dur a terme, a nivell comunitari, respecte de l’aigua regenerada ―aigua obtinguda desprès de la depuració d’aigües residuals, però que no és apte per al consum humà. Per tant, en les nostres aportacions vam deixar constància de la importància de l’aigua regenerada en el sector de l’agricultura, però amb matisos. A continuació, destaquem els principals punts que es varen tractar/recalcar:

 
  • S’han de fomentar i són adequats, entre altres, els següents usos de l’aigua tractada: reg de zones verdes urbanes, lluita contra incendis, reg de cultius no alimentaris, plantacions d'arbres, refrigeració (a la producció/indústria d'energia), reg de camps de golf i altres camps d'esport, recàrrega de aqüífers.
  • S’ha d’usar l'aigua regenerada per a tot allò que sigui possible, com més millor. Però actualment hi ha alguns usos per als quals obtenir els requisits òptims que exigeixen la normativa, especialment sanitària, són inassolibles econòmicament, i, en casos, impossible tècnicament. És el cas de l'agricultura o la indústria alimentària de fruites o hortalisses que vagin a consumir-se crues.
  • És evident que s'han d'emprendre mesures per fomentar i incrementar l'ús de l'aigua regenerada, per reduir, en tot el que sigui possible l'ús i consum d'aigua. Per tant, seria un desavantatge que la Unió Europea no adopti cap mesura, reglamentària o no.
  • Prèviament a la imposició de normes que obliguin a l'ús de aigua regenerada per a algun o tots els usos ―mesura reglamentària legalment aplicable― és preferible que es promoguin criteris orientadors o voluntaris. D'aquesta manera, si no s'imposa el seu ús, és més que probable que s'estengui. Evidentment, aquestes normes han de basar-se en coneixements i estudis tècnics adequats, i la seva aplicació han de comportar un cost econòmic i tècnic assumible. En tot cas, i si cal, s’han de promoure ajudes econòmiques per a la seva implantació.
  • Entenem molt important conèixer els problemes que es poden plantejar amb l'ús de l'aigua regenerada. Especialment en el sector agrari. Tant perquè pot ser un gran usuari de la mateixa, donada la necessitat d'aigua per a la seva productivitat i ser un recurs d'alt cost econòmic, com per les normes de seguretat alimentària que han de complir. Així mateix es plantegen, actualment encara, dubtes respecte de l'ús d'aigua regenerada i les seves conseqüències en la qualitat i qualitat del sòl que es regui ―presència de metalls pesants, salinitat, etcètera― i cal resoldre’ls amb transparència.
 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta esmenes al Projecte de Decret d’Artesania

 

A petició de la patronal FEPIME, vam analitzar el contingut de la norma. Així, amb la nova redacció, ja no s’estableix com a obligació per als artesans la necessitat d’obtenir el Carnet d’Artesà. Canvi establert amb l’objectiu de respectar la Directiva 2006/123/CE relativa als serveis en mercat interior. Aquesta determina, amb caràcter general, que les normes dels Estats membres no poden contenir disposicions que limitin l’accés a la prestació dels serveis dels operadors de qualsevol dels Estats membres de la Unió Europea i la necessitat de simplificar els tràmits establerts.

 

Pràcticament conformes amb la redacció del projecte, vàrem considerar oportú, però, recalcar que malgrat l’exclusió sobre artesania alimentària del Projecte ―donat que es compta amb una norma específica―, trobàvem a faltar oficis artesanals relacionats amb herbes remeieres o salut natural, com ara: ungüents, pomades, cremes, olis, sabons naturals, perfumeria o cosmètica natural, infusions, etcètera. Essent uns oficis artesanals que es troben força arrelats al nostre territori, reconeguts per la ciutadania i inclosos al repertori d’oficis artesans del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, entenem que haurien de tenir-se present en aquest Decret.

  

El MINISTERI D’AGRICULTURA fixa la renda de referència per a les explotacions agràries per a  l’any 2015

 

Al “Butlletí Oficial de l’Estat” de 21 de novembre de 2014, es va publicar l’Ordre AAA/2168/2014 per la qual es fixa, per a l’any 2015, la renta de referència, conforme la Llei de Modernització de les Explotacions Agràries.  La renta de referència resta fixada en 28.051,20 euros per a l’any 2015.