L’agricultura a la Xina

 

Noves reformes en el món rural xinés

El procés de renaixença econòmica i social en el que esta immers la Xina en l’actualitat no té precedents en la historia i segueix el seu avenç imparable. El món agrícola no és cap excepció. En les darreres setmanes hem anat coneixent les noves directrius aprovades pel Consell d’Estat que fan intuir una progressiva liberalització del sòl rural a la Xina en els propers anys. En aquesta liberalització, hi ha una de les idees clau de la nova reforma, les empreses de capital estranger previsiblement tindran un major protagonisme. Darrerament, el govern que presideix Xi Jinping ha posat les bases perquè es pugui establir, en el mitja termini, un mercat de sòl rural.

Cal recordar que la Xina fa tot just una generació tenia un sistema econòmic del tipus soviètic on tota la terra, i demés factors de producció, eren propietat en exclusiva de l’Estat en un règim no gaire diferent al que existeix avui a Corea del Nord. Part de l’herència de l’antic règim és la manera de classificació del país on hi conviuen, de facto, dos sistemes: el sistema urbà i el rural, amb diferents drets i obligacions. Durant els anys 90, el sòl urbà, principalment a les zones costaneres, va ser objecte de diverses i continuades reformes que van permetre –amb totes les salvaguardes que vulguem posar– desenvolupar un mercat que ha permès, entre d’altres, el gran desenvolupament del sector immobiliari en aquestes àrees. Per contra, les zones agràries, que van quedar més a l’ombra del focus reformista, el sòl rural va continuar en règim de propietat col·lectiva supervisada estretament pels diferents quadres locals de l’omnipresent Partit Comunista de Xina.

Aquest estret control i supervisió de la terra ha impedit que els agricultors i pagesos poguessin comprar, vendre o arrendar la terra que treballaven o les cases en les que vivien amb el conseqüent enrederiment en termes de creixement econòmic i social que això ha suposat i que, en gran mesura, explica les importants diferencies de renda que encara existeixen entre les ciutats i el món rural xinés.

És per permetre la convergència entre les zones rurals i les urbanes que el Consell d’Estat ha establert aquestes noves directrius pro-liberalitzacions per tal que, de manera descentralitzada i adaptant la norma a les singularitats de cada província, el món rural poc a poc vagi gaudint de més llibertats, ús lliure de la terra i graus de llibertat per competir en un entorn de mercat també en el sectors agrícoles.

 

La Xina avança en una nova llei de Seguretat Alimentaria

Xina té prop del 20% de la població mundial del planeta i tant sols un 7% de la superfície cultivable. Aquest fet condiciona, i molt, la política de Xina tant en l’àmbit domèstic com en la seva relació amb d’altres potències on el gegant asiàtic, fort precisament per el seu potent sector exportador, acumula forts dèficits en la balança comercial de productes agrícoles i alimentaris. El passat 10 de febrer, una delegació de la Unió Europea es va reunir a Xina amb membres de l’Assemblea Nacional del Poble, l’òrgan on descansa la sobirania xina, amb el propòsit de presentar comentaris i suggeriments per la nova i propera nova llei de Seguretat Alimentaria de la República Popular per la qual els xinesos han dut a terme diferents rondes de consultes amb diferents països. En l’ordre del dia constava l’ús general dels pesticides, suplements alimentaris i reclamacions mèdiques.

La delegació de la Unió Europea va plantejar qüestions que afecten a les empreses agrícoles europees, bàsicament respecte al compliment de normes internacionals en el sector agrícola i alguns impediments tècnics als comerç (aspecte especialment rellevant en qüestions d’alimentació preparada per a la infància), que poden tenir incidència a l’hora de que el xinesos redactin la seva llei.

Segons s’ha pogut saber, Xina ha quedat molt satisfeta de la col·laboració amb la UE on l’interès per totes dues parts ha dut a la conclusió de mantenir contactes periòdics per coordinar les regulacions en el sector agrícola amb incidència internacional.

La seguretat alimentaria a la Xina ha dut de cap en diverses ocasions el govern de Beijing que s’ha vist desbordat en diverses ocasions per les irregularitats constants en aquest sector que han desembocat en un escenari de gran preocupació entre la població on la desconfiança en vers el sistema alimentari en el seu conjunt és cada cop més gran. Això, entre d’altres coses, ha fet que productes com la llet per nadons en pols es vengui a preu d’or (els xinesos es decanten per marques conegudes europees i americanes) a les grans ciutats. Darrerament, una de les capçaleres de referència a la premsa de Hong Kong, el South China Morning Post, denúncia com, de les prop de 7.000 auditories alimentaries realitzades per l’empresa especialista AsiaInspection, només un 48,1% complia amb els estàndards de qualitat.

Aquest fet, indubtablement, suposa una gran oportunitat per al sector agroalimentari espanyol en el seu conjunt. No només és una oportunitat per a les nostres empreses exportadores de productes agraris, sinó també per a les empreses de serveis, tecnologia, maquinària i serveis de processament que tenen terreny per créixer a la Xina on els estàndards estan lluny dels d’Espanya i on nosaltres tenim molta experiència i “know-how” que cal posar en valor.

 

Les exportacions de productes agroalimentaris a la Xina creixen un 18% al 2014

Aquest darrer exercici ha estat el primer en sis que l’economia espanyola registra un creixement en l’activitat econòmica i creació neta d’ocupació. Aquest esperançador comportament de l’economia en el seu conjunt, té capítols on l’avenç ha estat certament notable.

Les estadístiques corresponents al comerç exterior de la nostra economia senyalen un gran avenç de les exportacions de productes agroalimentaris a la Xina que arriben als 506,6 milions d’euros el que representa un creixement del 18 % respecte el 2013. El comportament ha estat positiu durant tot l’any, on les exportacions agroalimentàries a la Xina han crescut a doble dígit. Dins d’aquesta tendència, és cert que durant els primers mesos de l’any, és va patir un cert refredament en el sector del vi i alcohols degut al nou any xinès i a les mesures d’austeritat i anti corrupció del govern de Xi Jinping que incloïa expressament la prohibició de fer regals a càrrecs institucionals.

Dins del sector agrícola tres productes destaquen de forma clara davant dels altres: la carn i en especial el porc, el vi i l’oli d’oliva, amb un volum respectiu a l’exportació de 233,7, 83,5 i 71,4 milions d’euros respectivament. Entre els tres, un 77% de les exportacions totals d’Espanya a la Xina en el capítol agroalimentari i de begudes.

El bon comportament del sector exterior espanyol en el seu conjunt, i molt especialment del sector agrícola, posa de relleu els guanys en competitivitat duts a terme aquests darrers anys d’ajust econòmic fort però que ha retornat l’equilibri a la balança de pagaments i ha fet que tinguem una demanda exterior netament positiva. A part dels productes estrella, durant el 2013 moltes altres categories de productes agroalimentaris han vist com les exportacions creixent a ritme de doble dígit: cítrics, làctics per a l’alimentació infantil, pernil curat, sucs de fruita, oli de girasol, olives, iogurts o mel, entre d’altres.

 

Article publicat a La Drecera 149 Gener - Febrer 2015

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya