AL SEGLE XXI HEM DE SALVAR EL CAPITALISME

 

L’edat daurada americana va tenir lloc les tres últimes dècades del segle XIX. Va ésser una època en que es va produir una extraordinària expansió econòmica i tecnològica i també una època en que les influències plutocràtiques es varen manifestar amb especial intensitat i es va accelerar el procés de desigualtat econòmica.

 

El capitalisme clientelista o amiguista, és a dir un capitalisme en el que a través “d’amistats” s’obtenen avantatges decisives per l’èxit econòmic, va ésser la base d’aquesta edat daurada americana.

 

En una editorial del The Economist, s’afirma que de la mateixa manera que va succeir a Amèrica a començament del segle XX, les classes mitjanes estan preparant la seva musculatura ara a escala global. La ciutadania busca polítics que no pretenguin només omplir-se les butxaques i empreses que competeixin sense buscar favors. Està en marxa una “revolució per salvar el capitalisme dels capitalistes”.

 

En l’àmbit purament empresarial, la lluita contra l’excessiva concentració de poder i en defensa de la lliure competència, és fonamental que les lleis “antitrust” funcionin i és que, en definitiva, per protegir l’economia de mercat el primer que s’ha de fer és evitar que deixi de ser-ho.

 

Al capitalisme li passa igual que al sistema democràtic, que no és el sistema perfecte ni l’ideal però si menys dolent que tots els demés, sempre i quan s’apliquin amb rigor els seus principis bàsics. Sense justícia social, sense igualtat real d’oportunitats, sense llibertat natural per totes les iniciatives, el capitalisme es converteix fàcilment en un sistema pervers i radicalment injust.

En aquest procés de regeneració s’hauran de superar resistències considerables, ens enfrontarem a moments difícils i situacions de perill.

En el clima sociològic actual, mantenir un capitalisme clientelar pot acabar destruint-se i això ni pot, ni succeirà. Ens hi juguem molt, la propietat i en conseqüència la llibertat.

Thomas Jefferson deia que el preu de la llibertat és l’eterna vigilància i enfront de plantejaments populistes i de l’aparició de redemptors, convé recordar el seu missatge: “Defensar la llibertat, defensar la democràcia, amb la política si, però també amb les idees. Són les idees les que guien l’acció de l’home i determinen els objectius a assolir i els medis a utilitzar. No es pot perdre la batalla de les idees. La democràcia no pot perdre la batalla de les idees.”

 

 

Editorial La Drecera 150 . 

 

Editoriales anteriores