Març - Abril 2015

 

NOTÍCIES BREUS DEL MÓN AGRARI I DE L’INSTITUT AGRÍCOLA

 

Tot seguit us informem d’algunes de les darreres actuacions dutes a terme per l’Institut Agrícola, així com de les principals novetats del nostre sector.

 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA es reuneix amb el Conseller de Justícia i alguns grups parlamentaris respecte del projecte de Llei del Llibre Sisè del Codi Civil de Catalunya (obligacions i contractes)

 

Actualment el projecte de Llei del Llibre Sisè del Codi Civil de Catalunya, en el que s’hi inclouen especialment les obligacions i els contractes, està en fase parlamentària. Aquest projecte de Llei va entrar al Parlament de Catalunya el mes de febrer i a hores d’ara s’estan duent a terme les ponències i debats corresponents. La voluntat del Govern és aprovar-ho abans de l’acabament de la present legislatura —que, cas que es convoquin eleccions autonòmiques a finals de setembre, acabaria a principis d’agost.

 

D’aquest projecte de Llei ja us hem anat parlant abastament. Especialment per que el Llibre Sisè incorpora la normativa referent als contractes de conreu i altres contractes relacionats amb el món agrari. Us adrecem a anteriors articles publicats per a informar-vos de les nostres propostes. Les presents ratlles són solament per indicar-vos que hem tingut vàries reunions amb alguns dels grups parlamentaris per a tractar i exposar la nostra posició al contingut del projecte de Llei.

 

Com sempre fem, actuarem fins al darrer moment per tal que les nostres propostes siguin incorporades al text definitiu. Per que entenem que les mateixes han de servir per a dinamitzar l’arrendament de finques, donar seguretat jurídica a unes relacions contractuals que s’han adaptat a una situació social i econòmica dinàmica, i els contractes han de basar-se en la llibertat de pactes i en la confiança mútua, no compel·lits per una normativa estricta i constrictora.

 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta vàries propostes d’actuacions dins el Pla RISC3CAT d’impuls de la indústria agroalimentària

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA, com a organització empresarial agrària, participa al Programa d’Impuls de la Indústria Agroalimentària, un dels set sectors econòmics inclosos dins el Pla RIS3CAT. Per tant, a resultes de la crida de dit Pla per a que els interessats aportéssim projectes o línies d’actuacions a incloure, vàrem presentar una llista d’aquells que els nostres socis ens vàreu manifestar.

 

RISC3CAT són les estratègies d’investigació i innovació nacionals i regionals per a la especialització intel·ligent. Neixen d’un programa de la Comissió Europea, aprovat el desembre de 2013, per tal de cercar i establir les prioritats en les inversions i necessitats claus d’un país o regió per al desenvolupament del coneixement. Especialment es basa en la innovació tecnològica, la participació de tots els interessats —Administració, centres tecnològics, universitats, empreses, etcètera— i l’estímul de la inversió privada.

 

A Catalunya està previst que fins al 2020 es puguin rebre fins a quasi dos milions d’euros de fons europeus per aquest programa. Per la qual cosa l’INSTITUT AGRÍCOLA, en ares a la millora dels processos d’eficiència i innovació tecnològica de les empreses del sector, hem volgut ser part activa del mateix.

 

Els projectes presentats per nosaltres encaixen bàsicament dins dues línies que es pretenen treballar: la millora de les pràctiques en eficiència energètica i l’expansió a mercats internacionals. Actualment el Comitè encarregat analitza les propostes i decidirà quines d’aquelles opten per a ser treballades i posades en marxa.

 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA participa en l’elaboració d’un document sobre les polítiques energètiques per a Europa

 

Recentment, i com a membre col·laborador amb la CEOE, la nostra institució ha realitzat certes consideracions envers quines són les politiques adequades per a millorar la competitivitat i sostenibilitat en matèria energètica. A continuació, us resumim les nostres propostes:

 

  • En relació a la seguretat de subministrament a la Unió Europea i infraestructures necessàries: Cal millorar la interconnexió de xarxes facilitant el subministrament de gas i petroli des de la Península Ibèrica al centre d'Europa, evitant els riscos geopolítics de l'est d'Europa.

 

  • En relació al Mercat interior de la Unió Europea: Cal millorar la interconnexió de xarxes elèctriques, particularment la de la Península Ibèrica amb la del centre d'Europa. I així permetre que les energies renovables aquí generades puguin ser consumides al centre d'Europa facilitant el compliment dels acords internacionals en matèria de reducció d’emissió de CO2.

 

  • Eficiència energètica: Cal estendre el Programa d'eficiència energètica, no només pels edificis sinó també en els processos i durabilitat dels productes industrials de consum europeu.

 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA fa observacions a la proposta de Reglament relatiu a la creació del Fons Europeu d’Inversions Estratègiques

 

A requeriment de la Comissió Europea, vàrem participar en el posicionament d’aquest projecte normatiu. Certament la inversió ha de ser una de les vies principals per impulsar el creixement de l'economia, no només europea, sinó també espanyola. Per a això, es necessita crear un entorn favorable que atregui al nostre continent l'interès dels inversors estrangers i animi els inversors europeus a finançar projectes empresarials d'interès.

 

Respecte l'adequada selecció dels projectes per a invertir l’INSTITUT AGRÍCOLA va recalcar la necessitat d’invertir en els sectors estratègics a la Unió Europea. Fent especial referència a la Resolució del Parlament Europeu P7_PA (2011)0006, de 18 de gener de 2011, sobre el reconeixement de l'agricultura com a sector estratègic en el context de la seguretat alimentària.

 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA realitza observacions a l’esborrany de línies prioritàries per al Programa Nacional de reformes de 2015 

 

Fa uns dies vàrem rebre l’esborrany de línies prioritàries de CEOE i CEPYME per al Programa Nacional de reformes de 2015. L’INSTITUT AGRÍCOLA, com a patronal agrària, va creure oportú realitzar les següents aportacions:

 

  • En el sector agrari s’ha de reduir la càrrega impositiva del cost de l'energia elèctrica dedicada al reg. Una excessiva tributació comporta uns rendiments econòmics molt reduïts per a un sector primari que és la base de la indústria agroalimentària i que s'ha de promoure no pressionar fiscalment.

 

  • L'aposta per les energies renovables ha de centrar-se en el suport continuat al desenvolupament de R+D+I nacional que possibiliti crear un teixit industrial nacional. S'han de centrar els esforços en aquelles tecnologies que aportin al nostre país un avantatge competitiu real. És el cas de la producció de biogàs mitjançant el tractament dels purins del sector ramader, o la producció d'energia elèctrica mitjançant biomassa. Dues energies que valoritzen els residus de les explotacions agràries i que, a més, comporten una solució mediambientalment positiva.

 

  • Envers la potenciació industrial s’han d'extremar els controls de les mercaderies que entren de l'exterior comunitari, exigint que compleixin els estàndards interns. Si no, es produeix una competència deslleial encoberta que perjudica greument els nostres sectors econòmics productius.

 

  •  Per aconseguir augmentar l’eficiència de les Administracions públiques, és necessari en el nostre sector afavorir la implementació dels contractes agroalimentaris per aconseguir una plena garantia dels drets i obligacions en tota la cadena alimentària.

 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta esmenes al projecte de Llei d’hidrocarburs

 

La nostra institució, en representació dels nostres associats, va creure oportú presentar esmenes al Projecte de Llei pel qual es modifica la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs pel qual es regulen determinades mesures tributàries i no tributàries en relació amb l’exploració, investigació i explotació  d’hidrocarburs. A continuació, us resumim les principals esmenes presentades:

 

  • En particular, i per qüestions de seguretat i uniformitat, entenem que per a les instal·lacions dels oleoductes i gasoductes, la prohibició d'efectuar treballs de llaurada o similars ha d'arribar a una profunditat màxima de 70 centímetres. D'aquesta manera s'obliga a les empreses constructores a respectar, com a mínim, una profunditat lliure d'instal·lacions i conduccions d'un metre. Actualment la maquinària i eines agrícoles de les explotacions agrícoles, especialment en tasques de conreu del sòl, poden arribar folgadament als seixanta o setanta centímetres de profunditat. Establir una zona lliure de 50 centímetres perjudica ostensiblement el normal cultiu de les finques, limitant l'aprofitament i es crea una situació de perill que pot evitar al mínim possible.

 

  • També ha de compel·lir a les empreses constructores a iniciar els treballs d'ocupació de les finques després de la collita dels camps de conreu. És un costum massa estesa que a falta de pocs dies per a la recol·lecció s'inicien les obres, destruint els fruits que, en la majoria dels casos, no seran degudament indemnitzats malgrat els treballs i inversions efectuades.

 

  • S'ha d'establir un termini de garantia de l'execució de les obres, especialment a la zona de servitud i en la d'ocupació temporal. Termini que, a semblança de l'obra pública, hauria de ser de 2 anys. A la pràctica són molts els casos en els quals els terrenys, després d’acabades les obres, i quan la maquinària de les empreses constructores ja no hi és, surten a la llum danys i perjudicis. És el cas d'assentaments dels materials de les rases, pèrdua de matèria orgànica i sòl per una mala restitució de la xarxa de recollida i conducció d'aigües pluvials, flonjalls en camins o pistes d'accessos, etcètera.

 

  • Respecte el deure d’indemnització dels titulars de concessions de jaciments d’hidrocarburs als propietaris d’explotacions afectades, entenem que els propietaris adjacents han de ser considerats com directament interessats en l'expedient d'atorgament d'explotació de la concessió. Tant per conèixer la situació d'aquest, com els possibles perjudicis que se'ls pugui causar. És una congruència amb el dret a ser interessat de l'article 31 de la Llei 30/1992, el respecte a la propietat privada (article 33 de la Constitució) i al lliure exercici de l'activitat empresarial (article 38 de la Constitució).