PER UNS NOUS TEMPS

“Aquests són temps dolents, els fills han deixat d’obeir als pares i tothom escriu llibres”

(Marc Tuli Ciceró)

En la Grècia clàssica el LOGOS s’imposa al MITE. Logos i ciència parafrasejant als clàssics poden traslladar a l’home a la seva edat adulta i la Il·lustració, torxa que il·lumina una nova època de la història de la humanitat, preten instaurar a la terra l’esperit de les llums –raó, ciència, democràcia, progrés- en detriment de la superstició i la intolerància. Això que sembla indiscutible no s’ha produït exactament així.

Què està passant avui? Estem assistint a l’enfrontament entre el coneixement i el contraconeixement. Per dir-ho a la manera del sociòleg Damián Thompson en el seu llibre “Los nuevos charlatanes” estem davant d’una pandèmia de credulitat.

Aquesta pandèmia afecta a l’economia i a la política, parlem de la crisi econòmica, del concepte democràcia o del procés de transició nacional, contra tota evidència,  alguns (populisme de manual en mà) pretenen superar la recessió i sortir de la crisi sense una reforma laboral, sense augmentar la competitivitat, sense reduir el dèficit, sense estabilitat pressupostària sense recapitalitzar la banca i sobretot amb la predica antiliberal. El MITE s’imposa al LOGOS.

I com s’ha arribat fins aquí?, Doncs els hereus de la Il·lustració i la raó han generat falses percepcions de la realitat i s’han produït en primer lloc per l’hegemonia de la subjectivitat en detriment de l’objectivitat, en segon lloc la persistència d’una concepció màgica de la realitat i en tercer lloc per la institucionalització i comercialització d’un pensament “LOW COST”.

Aquestes tres hipòtesis que estarien avalant el contraconeixement se li han d’afegir les que explicarien l’extensió de la pandèmia, al camp de l’economia i del concepte democràcia, com la difusió de l’antiliberalisme en la seva versió populista que demonitza l’economia de mercat i la democràcia formal, així com també la tornada del romanticisme filosòfic, del narcisisme primari i l’emergència del localisme egoista.

A tot això li hem d’afegir una concepció grollera de la tolerància que ens porta al relativisme i a la falta de sentit del límit, resumint, un bonisme populista amb vocació de substituir la vida política democràtica en política de masses.

Contraconeixement, alternatius i nacionalistes estan posseïts per les seves creences i aquestes es tornen en pandèmia de la credulitat que qualla en part de la societat, la fe cega, l’integrisme i la intolerància estan servides.

Just en el precís moment en que la revolució francesa es presentava en societat, Edmund Burke (Reflexiones sobre la revolución en Francia. 1790) escrivia “que la gran brecha por la que se introdujo en el mundo la excusa de la opresión es la pretensión de un hombre para decidir sobre la felicidad de otro” en paraules de l’escriptor i polític irlandès substisteix.

Per acabar de superar la difícil situació econòmica avui és precís un lideratge sòlid, allunyat d’afalagaments al poble i de la incapacitat per resistir-se a l’opinió pública, vicis democràtics propis d’actituds febles en polítics, periodistes, escriptors...avui per avui necessitem lideratges per produir nous líders i no pas seguidors.

Per uns nous temps precisem de lideratges sòlids, que respectin les lleis, amb vocació de servei i com deia CICERÓ “Som servidors de les lleis per poder ser lliures” i hem de tenir clar que, com deia Arnold J. Toymber “les civilitzacions moren per suïcidi i no pas per assassinat”.

 

La Drecera 151 - Maig - Juny 2015

 

 

Editoriales anteriores