El fenomen de El Niño i els mercats agrícoles

 

El Niño és un fenomen meteorològic què té lloc a l’immens oceà pacífic i que provoca estralls a escala mundial, afectant sobre tot Amèrica del Sud, Indonèsia i Austràlia.  És tracta d’un fenomen amb més de quaranta mil·lennis d'història climàtica, però que amb la urbanització i la utilització de moltes de les àrees afectades per aquest fenomen per l’agricultura té conseqüències socials i econòmiques a nivell global i que convé aproximar amb solvència.

Bàsicament, durant el Niño els vents alisis es debiliten o deixen de bufar, la màxima temperatura marina es desplaça cap al sistema de corrents Xilè-Peruà, que és relativament freda, i la mínima temperatura marina es desplaça cap a l'Àsia Sud-oriental. Això provoca l'augment de la pressió atmosfèrica a l'Àsia Sud-oriental i la disminució a Amèrica del Sud. Tot aquest canvi passa en un interval de sis mesos que, aproximadament, va des de juny a novembre; és molt fort amb alteracions en el clima (veure il·lustracions). Algunes vegades el fenomen ha estat especialment intens i pot entendre’s més enllà dels sis mesos, malgrat no és habitual. La primera vegada que es té registre d’aquest fenomen va ser al segle XIX i quan pescadors peruans observen caigudes inexplicables en la pesca de certes especies, el fenomen climàtic recurrent se sap que afecta Australàsia i Amèrica del Sud. Els seus efectes climàtics poden arribar tan lluny com l'oest d'Àfrica.

 

Condicions de El Niño en relació a un any normal

El Niño és rellevant en l’agricultura perquè quan té lloc afecta de gran manera la climatologia d’América del Sud, principalment augmentant les pluges i amb un període molt humit al mateix temps que algunes espècies de peix disminueixen i, fins i tot desapareixen durant el període; i, també, al sud-est asiàtic en la seva part més oriental, amb un efecte més aviat al contrari, pluges escasses, refredament de l’aigua de l’oceà, i període, en general, molt sec que sol arruïnar molts cultius d’aquestes zones. Val a dir que el Niño té també un efecte global sobre el conjunt del planeta que es resumeix principalment en un efecte més aviat negatiu sobre el rendiment global dels cultius per canvis en la climatologia local que té un efecte sobre els cultius. És per això que el Niño té un efecte especialment intens sobre alguns dels preus de les matèries primeres agrícoles.

Típicament, quan el fenomen de El Niño ha estat especialment intens, com l’any 1997-98, gran part del sud-est asiàtic ho pateix en forma de grans pèrdues en els cultius d’arròs i oli de palma. D’altra banda, a l’Amèrica del sud, i fins la part més al sud dels Estats Units, el Niño agreuja la temporada de pluges i huracans a la zona de l’Atlàntic. Tot això és rellevant perquè darrerament els organismes meteorològics globals estan advertint que s’estan detectant anomalies càlides al Pacífic tropical juntament amb mostres de la pressió d'aire, vents i nuvolositat que vindrien a confirmar el patró clàssic d’aquest fenomen. L'Oficina Australiana de Meteorologia (BOM)va advertir a principis d'aquest mes que l’esdeveniment probablement sigui substancial i amb conseqüències per la climatologia i economia global el que ha disparat totes les alarmes dins del sector agrícola global.

 

Els preus dels aliments

De confirmar-se, com sol passar, els preus dels aliments serien un dels primers en notar aquesta variabilitat sobtada en el clima. Segons el cap del Fons Monetari a Filipines, és d’esperar un ràpid augment en els preus dels aliments a nivell global, va dir en un comunicat des de Manila difós a finals de maig. Països com Filipines hauran de fer front al subministrament d’aliments mitjançant un augment considerable de les importacions.

Un punt de referència per estimar els efectes d’aquests fenomen el tenim en l’episodi històric dels anys 97 i 98. Si la intensitat és semblant com llavors, i com adverteix Franki Anthony Dass, vicepresident executiu de les plantacions en el SimeDarby BHD, les sequeres prolongades tindran un efecte ineluctable sobre la producció, la pujada de preus serà ràpida i cal estar preparats. Entre 1997 i 1998, la producció d'oli de palma a Indonèsia, per exemple, es va reduir 7,1%; a Malàisia la reducció va ser d’un 5,5% segons les dades disponibles.  Tots dos països tenen un paper molt rellevant en la producció global d’aliments i qualsevol davallada en la seves respectives produccions tindria un impacte en els preus globals molt importants.

Feia cinc anys que els mercats agrícoles no s’enfrontaven a un escenari semblant. L'última vegada que l'esdeveniment climàtic va tindre lloc durant el període 2009-10. En aquella ocasió, i, igual que altres vegades, els cultius en el sud-est asiàtic i Austràlia van ser severament afectats per les sequeres amb la conseqüent pujada global en els preus dels principals productes agrícoles. És difícil d’estimar quin pot ser l’impacte aquest cop. Si bé sabem que el quadre meteorològic fa pensar que El Niño podria ser especialment intens aquest any, el cert és que el fenomen pot durar tant poc com sis mesos o fins dos anys, com adverteixen alguns climatòlegs experts en la matèria.

L’escenari bàsic és que, com sol passar, els grans afectats siguin els cultius dels principals països del sud-est asiàtic. Tailàndia pot veure afectats els seus cultius d’arròs i sucre, Vietnam les seves plantacions d’arròs i també de cafè, i el fenomen també afegiria tensions importants al mercat del cautxú i l’oli de palma al afectar aquests cultius de Indonesia i Malàisia que juguen un paper molt important en els mercats d’aquests productes. Els afectes també afecten en gran mesura la massa continental d’Austràlia. Per últim, els escenaris que es projecten també provoquen alguns afectes a les regions de l'Àfrica Occidental on es pot ressentir la producció de cacau per els efectes de major sequera que El Niño comporta també en aquestes latituds.

 

Conseqüències globals dels canvis climàtics derivats del fenomen El Niño

No és estrany, doncs, que els grans inversors i empreses del sector agrari global estiguin en ple procés d’adjuntar els seus perfils de risc modificant, en molts casos de manera substancial, les posicions en inversions en matèries primeres i en l’ajust de les cobertures corresponents. D’altres, no obstant, poden ser reticents a reaccionar, després de la falsa alarma de 2014, quan els meteoròlegs van advertir d'un possible desenvolupament de El Niño que després no va ser amb els corresponents costos de finançament i cobertures. I és que el fenomen de El Niño no és una ciència exacte el que sempre fa disparar les especulacions cap a tots dos costats. Al març de l'any passat, per exemple, els meteoròlegs van assenyalar un ràpid escalfament del Pacífic tropical, la senyal clau per a El Niño, però després les condicions es van tornar a temperar. Amb la temperatura del mar a pujar de nou des de finals de 2014, els EUA Federal Nacional dels Oceans i l'Atmosfera van anunciar que El Niño s'havia desenvolupat, al febrer d'aquest any.

Així doncs és difícil preveure que podem esperar. Si sabem que, per exemple, els agricultors d'Austràlia es troben en una posició molt sensible per l’enduriment de les sequeres ja que el país acumula una menor precipitació en el període 2012-13 i 2013-14. Gran part d’aquest impacte l’ha sofert la collita de blat. Incitec Pivot, un grup de fertilitzants d'Austràlia, a finals de maig advertia que "les condicions de creixement d'Austràlia en l'actualitat es veuen molt difícils" per a la collita de blat segons reportava un article recent al FinancialTimes. Els mercats de la llet i la carn també es podrien veure greument afectats per la possible reducció en la producció de pastura de farratge durant l'hivern, diu Tracey Allen, analista de Rabobank a Londres. La canya de sucre a la part nord del país també es veurà afectada.

El Niño també guarda una relació especial amb el monsó indi i té els seus afectes a l’Índia que, literalment, quasi tot el país és un immens terreny de cultiu. El monsó anual és crític per a l'agricultura del país, així doncs, una precipitació per sota els nivells que són habituals podrien afectar cultius com l'arròs, el blat, el cotó i el sucre posant en risc el superàvit agroalimentari que la Índia té amb la resta del món en la seva balança de pagaments. Tanmateix, al ser els agricultors de l'Índia grans compradors d'or, alguns analistes assenyalen que un monsó feble degut a El Niño podria colpejar al mateix temps les compres del metall preciós. Aplica la teoria del caos pròpia de sistemes globals i complexos: una papallona batega les ales a Pequín,i a Nova York plou en comptes de fer sol.

Mentrestant, les captures d'anxova del Perú, on primer es noten aquests efectes, ja comencen a notar una caiguda rellevant en les captures. Pescadors del país ja han sentint l'impacte de l'escalfament de les aigües, com l'any passat una forta caiguda en les poblacions de peixos va portar a les autoritats pesqueres del país per tancar la seva temporada de pesca d'anxoves       -l'ingredient principal de la farina de peix-.  És per això, que el preu de la farina de peix va assolir un rècord al novembre passat, i tot i que les poblacions de la costa peruana s'han recuperat des de llavors, la indústria pesquera del país es manté en alerta màxima. En altres parts d'Amèrica Llatina, com al Brasil, El Niño fa augmentar la humitat i les pluges el que podrien dificultar les collites de canya de sucre com ja ha passat altres vegades.

Cal estar preparats. Per Europa, com ha passat altres vegades, aquest fenomen és positiu, això sí, per tots aquells amb la visió global necessària i l’empenta per transformar les oportunitats en resultats.

 

Article publicat a La Drecera 151 maig-juny 2015

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya