Maig - Juny 2015

 

NOTÍCIES BREUS DEL MÓN AGRARI I DE L’INSTITUT AGRÍCOLA

 

Tot seguit us informem d’algunes de les darreres actuacions dutes a terme per l’Institut Agrícola, així com de les principals novetats del nostre sector.

 

L’ INSTITUT AGRÍCOLA fa esmenes a l’Avantprojecte de Llei estatal de Carreteres

 

Fa uns dies, aquesta patronal agrària en representació del sector, i en col·laboració amb FOMENT i CEOE, va creure oportú presentar esmenes a l’Avantprojecte de Llei estatal de Carreteres. A continuació, us resumim les principals esmenes presentades:

 

  • Aprovació d'estudis i projectes. S’ha d'incorporar específicament que les modificacions dels Projectes de traçat i de construcció, ja aprovats, s'han de sotmetre també a informació prèvia abans de la seva aprovació. Al llarg de l'aplicació de la vigent Llei de Carreteres s'ha instaurat el mal costum de no exposar al públic les modificacions dels projectes, la qual cosa només comporta una pèrdua dels drets d'informació i defensa dels afectats que, sense cap previ coneixement, veuen ampliada la seva afectació per un projecte de carreteres.

 

  • Informe preceptiu i vinculant del Ministeri de Foment davant instruments d'ordenació territorial i urbanística. Per millorar la seguretat jurídica entenem que s'ha de fixar el termini per a l'emissió de l'informe del Ministeri de Foment davant la tramitació d'instruments d'ordenació territorial i urbanística que puguin afectar estudis o projectes de carreteres. Per això entenem que s'ha d'indicar que el termini d'emissió de l'informe és de tres mesos, i que el seu silenci serà positiu. D'aquesta manera s'eviten dubtes i s'unifica el mecanisme.

 

  • Expropiació d'aprofitaments urbanístics. En aquest precepte es fixa una opció que a la pràctica s'ha fet servir habitualment. Però per a que es dugui a terme amb total seguretat jurídica cal que el Ministeri de Foment es comprometi a respectar les limitacions que imposen les zones de protecció legalment establertes, sense incrementar-les per raó de l'expedient expropiatori. De qualsevol manera s'ha de garantir a l'expropiat que podrà aprofitar urbanísticament el terreny expropiat, a canvi de percebre una indemnització inferior que només contempla el valor del sòl com a rural.

 

  • Dret de tempteig i retracte del Ministeri de Foment davant transmissions entre vius. Estem totalment en desacord amb la implantació d'un dret de tempteig i retracte davant les transmissions de finques que limiten amb una carretera estatal. En el moment de l'aprovació d'un projecte de carretera estatal, i després de la seva execució, han quedat clars quins són els terrenys necessaris per a l'entrada en funcionament de la mateixa. No pot, després, instaurar-se, a part de les zones de protecció, una altra, sense límit de distància, que afecta de manera intemporal als terrenys. Com a mínim s'haurien d'establir unes limitacions a aquest dret, per no esdevenir un llast o impediment per a les transaccions de terrenys. Per això, a semblança del tanteig en els arrendaments rústics —article 22.2 de la Llei 49/2003 d'arrendaments rústics—, el termini d'exercici hauria de ser, com a màxim, de dos mesos, i no de tres mesos com consta. Igual termini de dos mesos —com l'article 22.3 de la Llei 49/2003— hauria de regir per al retracte, i no el d'un any, que considerem del tot excessiu.

 

Igualment entenem que, tot i estar en contra de la seva existència, si prossegueix la seva incorporació en el text definitiu de la Llei, s'han de fixar també excepcions per a la seva aplicació. Limitacions com les que s'apliquen per als arrendaments rústics (article 22.5 de la Llei 49/2003): no aplicable a la transmissió a títol gratuït per a familiars, o en supòsits de permutes de finques, o quan la finca tingui unes dimensions concretes.

 

  • Modificació del mètode de valoració del sòl rural del text refós de la Llei del sòl de 2008. Ens sembla del tot desmesurat fixar, com a tipus de capitalització per establir el valor del sòl rural —article 23.3 de la Llei del sòl— el de les Obligacions de l'Estat a 30 anys. Actualment, d'acord amb la Disposició Addicional Setena de la Llei, el tipus de capitalització és la del Deute públic en mercats secundaris entre dos i sis anys. El canvi que es planteja no està de cap manera motivat, ni en la pròpia Exposició de Motius, ni de forma doctrinal o jurisprudencial. Per la qual cosa, vàrem demanar que s’anul·lés la referent modificació. A més, el termini de trenta anys és un termini que no consta aplicat en cap sistema de valoració del sòl rural, especialment en l'actualitat, quan els cultius o els aprofitaments agraris tenen un horitzó d'inversió i de generació de beneficis molt més curt que els referits 30 anys.

 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta al·legacions a l’Avantprojecte de llei estatal de contractes del servei públic

 

Recentment, i com a membre integrat amb la CEOE, la nostra institució ha fet aportacions a l’esborrany d’Avantprojecte de llei estatal de contractes del servei públic. A continuació, us resumim les nostres observacions.  

 

  • Aplicació de la Llei a les organitzacions sindicals i empresarials. Entenem que hauria d’aclarir-se i quantificar-se el terme “majoritàriament públic” que fa que la Llei s’apliqui o no en el cas d’una contractació per part d’una organització sindical o empresarial. Donat que l’aplicació de la nova Llei a les organitzacions sindicals i empresarials és un canvi notori en l’actual normativa, regides normalment pel dret privat, cal evitar una inseguretat jurídica al respecte. Per la qual cosa és necessari determinar objectivament aquella expressió. Determinació que hauria de ser, almenys, rebre més del 50% de finançament públic o més del 50% del control de la gestió i del nomenament dels càrrecs per part de l’Administració.

 

  • Incorporació d’un mecanisme d’arbitratge. S’hauria d’incloure un sistema de solució dels conflictes derivats dels contractes públics a través de l’arbitratge. La seva adscripció, que hauria de ser voluntària, pot reduir la conflictivitat judicial entre les parts contractants.

 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA rebutja l’Impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i els cabals de manteniment

 

Recentment ha sortit a exposició pública l’Avantprojecte de la llei catalana de canvi climàtic. Del conjunt de mesures que es preveuen, s’hi incorpora una nova figura impositiva com és l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica. Aquest impost grava les emissions de CO2 dels vehicles aptes per circular per les vies públiques i inclosos dins les categories següents:

  • Turismes de la categoria M1: vehicles com a mínim de 4 rodes dissenyats i fabricats per al transport de persones i fins a un màxim de vuit seients
  • Comercials lleugers de la categoria N1: vehicles destinats al transport de mercaderies amb una massa màxima admissible no superior o igual a 3,5 tones. 

 

L’Institut Agrícola s’ha oposat totalment a la creació d’aquest impost que grava la tinença, que no circulació, de vehicles turismes particulars. Especialment per que afecta directament a la majoria de la població, sense incloure vehicles de mig o gran tonatge, que són els que realitzen major número de desplaçaments i quilometratge.

 

Les mesures dissuasives per a reduir la circulació de vehicles o la inversió en vehicles menys contaminants no tenen ni poden venir mitjançant la imposició de nous impostos o sancions, sinó per la conscienciació en l’eficiència dels desplaçaments i ús del transport privat, la millora dels transports públics i estímuls econòmics no impositius.

 

Una altre punt en el que vam incidir és el de la implantació dels cabals ambientals. Aquí vàrem argumentar la més que reconeguda estacionalitat de les pluges en el nostre clima mediterrani, així com les nombroses infraestructures de regulació, captació i aprofitaments de l’aigua. Tot plegat fa que el recurs de l’aigua que passi o pugui passar per un riu en depèn particularment de tot plegat. Per tant, l’aplicació dels cabals ambientals, sense tenir-ho en compte, comportarà una afectació directa als aprofitaments de regadiu. I tots aquests disposen de les seves respectives concessions, legalment atorgades. Voler mantenir un cabal mínim en tots els rius és una quimera que només portarà perjudicis d’una magnitud econòmica i social incomptable, demés de ser del tot inviable i contra natura. Conseqüentment, cal que es replantegin els cabals de manteniment que en la majoria dels casos i trams fluvials són del tot lesius per a les activitats econòmiques que hi ha establertes. Especialment si comporten una limitació en els cabals de concessions per a reg agrícola.

 

 

L’INSTITUT AGRICOLA s’oposa a la creació d’un nou Registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic

 

Recentment vàrem tenir coneixement, per les patronals “Foment del Treball” i la “Federació d’Empresaris de la Petita i Mitjana Empresa” (FEPIME), de la consulta pública del referit projecte normatiu. De bon principi expressem la nostra disconformitat i total rebuig envers aquesta normativa per obligar a les associacions i organitzacions empresarials a inscriure’s en un Registre d’interès públic per poder exercir les seves finalitats, quan ja tenim legítimament reconeguts els nostres drets per la Constitució i per lleis desenvolupadores de drets constitucionals.

 

Les referides patronals van presentar un escrit d’al·legacions i al qual l’INSTITUT AGRÍCOLA s’hi va adherir completament. Alhora, vàrem recordar a l’Administració que les associacions empresarials ja estan plenament legitimades per participar en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques, així com dur a terme activitats susceptibles d’influir en l’elaboració de lleis, normes amb rang de llei o disposicions generals. Per la qual cosa, en cap cas es poden incloure a les associacions empresarials com entitats obligades a inscriure’s en el Registre de grups d’interès per exercir els seus drets representatius, per tenir ja plenament reconeguts per llei els seus drets de participació i de representació.

 

 

L’INSTITUT  AGRÍCOLA participa en una enquesta de la Unió Europea respecte la posició competitiva de la indústria europea d’aliments i begudes

 

En un moment clau pel desenvolupament de l’agroindústria, l’INSTITUT AGRÍCOLA veu necessari participar en tot procés públic europeu que ens permeti donar veu als nostres pensaments i opinar envers les actuacions requerides per a la competitivitat i millora de les nostres empreses. Així, aprofitant l’enquesta comunitària, us mostrem els punts claus que més ens preocupen envers la competitivitat. Aquests són els següents:

 

  • La càrrega administrativa cada vegada més gran i les exigències legislatives, com la regulació de l'etiquetatge dels aliments i l'aplicació progressiva de les normes d'higiene.
  • La manca de finançament per a les inversions en el negoci.
  • La cadena de subministrament s'ha tornat més especialitzada i més competitiva a causa de les exigències de la legislació i l'economia. A més, s'ha adaptat a les demandes del consumidor i la importància de la compra dels consumidors ha augmentat.
  • L'establiment de la traçabilitat i el control de la comercialització.
  • La prevenció o reducció de la generació de residus i minimització.
  • Millora de la protecció de la competència i impedir tàctiques encobertes d'alteració de preus.

 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta vàries propostes d’actuacions dins el Pla RISC3CAT d’impuls de la indústria agroalimentària

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA, com a organització empresarial agrària, participa al Programa d’Impuls de la Indústria Agroalimentària, un dels set sectors econòmics inclosos dins el Pla RIS3CAT. Per tant, a resultes de la crida de dit Pla per a que els interessats aportéssim projectes o línies d’actuacions a incloure, vàrem presentar una llista d’aquells que els nostres socis ens vàreu manifestar.

 

RISC3CAT són les estratègies d’investigació i innovació nacionals i regionals per a la especialització intel·ligent. Neixen d’un programa de la Comissió Europea, aprovat el desembre de 2013, per tal de cercar i establir les prioritats en les inversions i necessitats claus d’un país o regió per al desenvolupament del coneixement. Especialment es basa en la innovació tecnològica, la participació de tots els interessats —Administració, centres tecnològics, universitats, empreses, etcètera— i l’estímul de la inversió privada.

 

A Catalunya està previst que fins al 2020 es puguin rebre fins a quasi dos milions d’euros de fons europeus per aquest programa. Per la qual cosa l’INSTITUT AGRÍCOLA, en ares a la millora dels processos d’eficiència i innovació tecnològica de les empreses del sector, hem volgut ser part activa del mateix.

 

Els projectes presentats per nosaltres encaixen bàsicament dins dues línies que es pretenen treballar: la millora de les pràctiques en eficiència energètica i l’expansió a mercats internacionals. Actualment el Comitè encarregat analitza les propostes i decidirà quines d’aquelles opten per a ser treballades i posades en marxa.

 

 

L’ INSTITUT AGRÍCOLA presenta observacions al projecte de decret de la inspecció de consum i control de mercat, el procediment de presa de mostres, les mesures i altres actuacions inspectores

 

A requeriment de FEPIME, i com a entitat col·laboradora amb aquesta patronal, vàrem analitzar el contingut del projecte normatiu. D’aquest en destaquem el supòsit que en cas que la inspecció acabi en un expedient que determini que no hi ha cap incompliment ni sanció, l’afectat —no responsable— no es veu rescabalat de les despeses derivades de les mesures de restricció de comercialització adoptades. Cal considerar que aquestes mesures poden tenir una durada considerable —mínim de 15 dies per a les cautelars i 6 mesos de durada del procediment— i que poden representar uns perjudicis econòmics importants. Especialment en petites empreses. Per la qual cosa, ens hem oposat totalment a aquesta mesura i, en ares al principi de la presumpció d’innocència hem exigit  que quan el procediment acabi amb una resolució determinant la inexistència d’infracció, l’Administració es faci càrrec de les despeses ocasionades.

 

Tanmateix, respecte de la designació de personal especialitzat d’inspecció i control propi vàrem creure oportú reivindicar que l’Administració tant sols pugui designar pèrits a proposta del Col·legi professional oficial corresponent per a realitzar proves pericials i elaborar informes sobre béns objecte d’actuació inspectora,  a fi i efecte de salvaguardar i garantir la independència, imparcialitat i la integritat del procés.

 

 

La Junta Directiva de l’INSTITUT AGRÍCOLA aprova el Codi ètic i l’Assemblea General el ratifica

 

Com a patronal agrària, l’INSTITUT AGRÍCOLA ja disposa del seu propi Codi Ètic. Aquest Codi és un element essencial de les actuacions i activitats externes i internes d’aquesta institució, per a garantir que totes les seves activitats es desenvolupin amb la màxima integritat, transparència i seguretat. Aquest Codi afecta el conjunt de la nostra activitat, la qual han d’esta basada en el respecte dels valors i  drets fonamentals, i la dignitat personal i professional.

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA, sent un profund orgull de tenir aquest Codi per que d’una manera clara reflexa la transparència i una gran dosi de confiança en el nostre projecte, respecte les nostres conviccions i actuacions en representació dels nostres associats.