Temps convulsos, temps d’incerteses i inseguretats

 

“Els països més cultivats no són el més fèrtils sino els més lliures” Montesquieu

 

Una de les condicions vitals més angoixants per a l’ésser humà és la incertesa. Les persones precisen de creences, d’horitzons, de fonaments vitals, de saber on estan i cap on van. La inseguretat tan en el camp jurídic com en el humà és la millor recepta per al desassossec  i la conseqüent paralització de plans i projectes.

Fins les recents eleccions autonòmiques i municipals, les coses eren bastant previsibles per causa del bipartidisme. Ara, al 2015, tot és nou i, en certa manera, imprevisible perquè els mateixos missatges de bona part dels que han arribat al poder són genèrics, difusos i plens de conceptes que tenen o poden tenir significats dispars.

Així doncs, el que avui impera és la incertesa, el veure i esperar. Els “nous governants” per “uns nous temps” han de recordar que no tot el socialment desitjable és econòmicament possible. S’ha d’aconseguir un equilibri profund entre l’eficiència social i l’eficiència econòmica.

Res és més perniciós que la demagògia  de qui ofereix solucions impossibles, i que els igualitarismes extrems que condueixen al “borreguisme” i aquest a l’aparició de pastors messiànics.

No tot es pot justificar en nom de més crisis, ja siguin econòmiques o socials, que tot i ser certes, tots i tenim responsabilitats. Però el que més ha ajudat a arribar a aquests temps convulsos és la crisi de l’educació, doncs educar és convertir-se en persona, aconseguir que un ésser humà tingui criteri. Aquestes condicions s’han menystingut, no s’ha potenciat la educació en els tres àmbits més importants com són la formació sentimental (sentir), la educació de la intel·ligència (pensar), i la formació de la voluntat (fe).

Una política eficaç és la que té en compte que en l avida econòmica i social regeix la teoria dels vasos comunicants. Han de conjugar interessos generals amb els empresarials i laborals. Els governs, com a garants imparcials i eficaços de bé comú, hauran d’arbitrar i moderar els interessos d’uns i d’altres per aconseguir una convivència ordenada i lliure amb horitzons de millora.

Les eleccions autonòmiques de 27S no aporten criteris que serveixin per esvair incerteses i inseguretats. És imprescindible posar en valor la educació i tenir criteri a l’hora d’escollir el vot.    

 

La Drecera 152 Juliol - Agost 2015

 

 

 

 

Editoriales anteriores