La Nova OCM de la Vinya i el Vi (II)

Nou Real Decret regulador del Potencial de Producció Vitivinícola

 

La nova campanya vitivinícola ha començat amb la publicació del nou Reial Decret que regula el potencial vitivinícola i que substitueix l'anterior de l'any 2008.

Si bé la publicació d'aquesta normativa ja estava prevista i forma part dels canvis legals que s'han de dur a terme per adaptar la norma a la nova OCM vitivinícola, no és menys cert que cal estar amatent a algunes de les novetats del text:

D'entrada, el Real Decret modifica les previsions dels esborranys anteriors en diversos terminis:

  • S'avança de l’1 de desembre a l’1 de novembre l'elaboració d'un informe que justifiqui la limitació de l’augment de vinyes (es podrà limitar però no prohibir).
  • S'estableix l’1 de febrer (abans era l’1 de març) com a data màxima per a que el Ministeri fixi cada any la superfície que es destinarà a noves plantacions.

 

Cal ressenyar que, tal i com vam anunciar en un article anterior, arran de l'aparició de la figura del lliurador de collita, els canvis que es donen en aquest Reial Decret possibiliten que si el contracte no diu el contrari s'interpreti que l'arrendatari té el poder de disposició sobre la parcel·la, de manera que pugui arrencar sense necessitat de l’autorització de la propietat.

Detall de l‘article 13.2 del nou Reial Decret que diu concretament:

2. Cuando el viticultor que pretenda realizar el arranque, no tenga el poder de disposición sobre la parcela, deberá acompañar la documentación acreditativa del consentimiento del arranque del propietario, salvo que justifique debidamente ante la autoridad competente la innecesaridad del mismo.

En aquest sentit, si el contracte d'arrendament no diu res al respecte s'interpreta que l’arrendatari resta autoritzat ja que disposa del "poder de disposición sobre la parcela".

Pel cas de les parceries, això no seria tant automàtic ja que caldria verificar prèviament qüestions com ara el propietari de la vinya (qui va fer la inversió de plantació), a més del fet que en realitat una parceria s'equipara a una empresa entre varis, fet que probablement comporti la sol·licitud de l’autorització de la propietat.

Això no obstant, els canvis introduïts mitjançant la figura del lliurador de collita (que atorga la titularitat de la plantació al parcer en la majoria dels casos) sens dubte crearan confusió al respecte.

Malauradament la solució en ambdues problemàtiques, que podria donar lloc a situacions sobrevingudes de desconfiança i malentesos, passaran necessariament per tenir uns contractes d'arrendament i de parceria formalitzats per escrit i on s'hagin contemplat les diverses casuístiques que la nova OCM pot generar.

Com a punt més evident si el propietari vol garantir que els seus "drets de vinya" no serviran per plantar parcel·les de fora la seva propietat mentre les seves terres es queden sense ceps, haurà de modificar els contractes a fi d'incorporar una clàusula limitativa de l'arrencada de forma que aquesta quedi supeditada a l'acord i autorització de la propietat.

 

La Drecera 152 Juliol - Agost 2015

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya

 

Legislació