Geopolítica de l’agricultura: Austràlia

 

Dins del mercat global agrícola Austràlia, com Estats Units, Brasil, Argentina o Canada, juga un paper molt important. Leconomia australiana representa una part relativament molt petita del PIB global, no arriba al 2%, però per les seves condicions geogràfiques i climatologia, així com la fortalesa de les seves institucions, ha aconseguit consolidar un sector agrícola vigorós, dinàmic i altament competitiu com ho demostra les seves exportacions a l’exterior.

El sector primari agrícola representa un 3% del PIB, però s’hi sumem el conjunt d’activitats i processos d’alt valor afegit de processament i d’activitats de serveis. El PIB puja fins el 12% de l’activitat econòmica del país, uns 150.000 milions de dòlars l’any. Aproximadament un 60% d’aquesta producció es destina a lexportació. En els darrers anys, l’agricultura ha estat el segon sector de més creixement en l’economia només per darrera del potent sector miner australià, que ara esta patint les conseqüències en la volatilitat i davallada en els preus de les principals matèries primeres. En total el sector genera més de 325.000 llocs de treball, amb un total de 135.000 granges i explotacions agrícoles que sestima cobreixen pràcticament un 61% del territori.

 

Austràlia té dins les seves fronteres pràcticament tot tipus de climes el que li permet tenir diferents cultius

 

Podem identificar tres grans zones de cultiu dins del gran continent australià. La zona més al sud, més plujosa que cobreix Tasmania i la costa sud oriental del país hi predomina les activitats ramaderes i la producció de llet i lactis i és també on es concentra bona part del potent sector vinícola del país que mereixeria un article a part; la part més central i est del país és on hi predomina el blat i l’oví; i finalment la zona nord, més àrida, que es utilitzada sobretot com a camps de pastura amb totes les activitats que es deriven. Així doncs, una de les grans característiques del sector agrícola australià és el seu equilibri entre varietats, el que li permet ser més resistent, en el seu conjunt, davant canvis en els preus per la seva estratègica diversificació.

Cereals, oleaginoses i lleguminoses de gra es produeixen a gran escala a Austràlia per al consum humà i l'alimentació del bestiar. El blat és el cereal de major producció en termes d'àrea i valor a l'economia australiana. La canya de sucre, que es conrea a Austràlia tropical, és també un cultiu important.

Amb tot, la indústria de la carn és l'empresa agrícola més gran d'Austràlia, i és el segon major exportador de carn de vaquí, només per darrere del Brasil –país amb importants vincles econòmics amb la Xina en el capítol agrícola, com també li passa a Austràlia. Tots els estats i territoris d'Austràlia donen suport a la cria de bestiar en una àmplia gamma de climes. La producció ramadera és una indústria potent que cobreix una àrea de més de 200 milions d'hectàrees. El sector australià de carn depèn dels mercats d'exportació, amb més del 60 % de la producció per els mercats internacionals, principalment als Estats Units, Corea i Japó, i darrerament de manera creixent cap a la Xina a mesura que aquest país està en un ple procés de canvis generals en la dieta alimentaria. La indústria va obtenir un avantatge després del descobriment de l'encefalopatia espongiforme bovina (també coneguda com a malaltia de les vaques boges) a Canadà , el Japó i els Estats Units, i amb especial virulència al Regne Unit, ja que Austràlia està lliure de la malaltia.

En contrast amb els sistemes de cria en altres parts del món, el bestiar australià es cria en grans pastures –degut al seu avantatge competitiu en termes de terreny- com la principal font d'alimentació.  Al sud d'Austràlia, a les regions de Nova Gal·les del Sud, Victòria, Tasmània, Austràlia del Sud i Austràlia Occidental sud-occidentals, bestiar de carn sovint són criats en petites propietats com a part d'una operació de l'agricultura o el pasturatge mixt, però algunes propietats s'especialitzen en la producció de bestiar. Els vedells del sud solen ser criats a les pastures i es venen com garrins deslletats, vedells o com vedells en uns dos anys d'edat o més. A part de vedells, Austràlia té un sector molt dinàmic en el segment del porc i l’oví.

 

Exportacions de carn d’Austràlia cap a la resta del món (en Milions de AU$)

La potència del sector ramader deriva en una importància del segment de la llet on Austràlia en els darrers anys ha anat guanyant posicions en el mercat global, sobretot d’ençà la força que ha agafat la demanda al conjunt del continent asiàtic.

Aquesta força del sector no sempre ha estat així. Els mercats interns de la llet estaven fortament regulats fins la dècada de 1980, en particular per la llet utilitzada per a les vendes nacionals de llet fresca. A mitjans dels anys vuitanta es va començar un lent procés de desregulació, que es completarà finalment l’any 2000 quan el sector tindrà un règim de preus de lliure mercat. Aquesta dinàmica i disciplina de mercat ha permès al sector modernitzar-se, i ser altament competitiu el que alhora li ha permès anar guanyant quota en els mercats internacionals.

En els propers anys, el creixement de la indústria lletera australiana, així com del conjunt de la industria, dependrà encara més de l’expansió dels mercats d'exportació. S'espera que les exportacions continuaran creixent amb el temps, sobretot a Àsia i l' Orient .

Aquestes pinzellades sobre el sector agrícola australià són rellevants per la importància creixent que han tingut els productes agrícoles australians en tota la regió asiàtica. Per tots és sabut el ràpid augment de la renda disponible de la major part de països del gegantí continent asiàtic que Nacions Unides estima, concentrarà ¾ parts de la població global abans de 2050. Aquesta millora en la renda disponible ha anat acompanyada d’un no menys ràpid augment en la demanda d’aliments en part impulsada per canvis en la dieta que passa de tenir una base de cereal (arròs), a tenir una base de proteïna càrnica.  Alimentar el continent asiàtic, i per extensió el conjunt de la població mundial, implica doblar la producció agrícola a nivell mundial sense pràcticament poder augmentar els recursos disponibles. Es tracta d’un repte majúscul, i al mateix temps un nou mar d’oportunitats per al sector.

En aquest sentit Austràlia es dibuixa com un model interesant pel que ha aconseguit en els darrers anys i per la forta consciència que a nivell de país té respecte aquest repte global amb importants conseqüències per a la economia del país si les coses es fan bé. El règim de propietat i el conjunt del sistema legal de tall anglosaxó, fortament caracteritzat per la protecció de la propietat, imperi de la llei i una relativament baixa pressió fiscal, ha permès que un país amb la meitat de la població que Espanya (uns 23 milions d’habitants) tingui unes exportacions agrícoles, en valor, molt superiors. 

 

Article publicat a La Drecera 152. Juliol - Agost 2015

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya