CARGOL POMA

Crònica d'un desastre anunciat

Vagi per endavant que el desig de l'Institut Agrícola ha estat, és i serà mirar de contribuir en tot moment per afavorir l'eradicació d'una plaga que, d'instaurar-se a casa nostra, se'ns dubte canviarà la fisonomia del territori i causarà greus perjudicis a les empreses i activitats econòmiques que depenen del conreu de l'arròs.

Ja al 2012 l'Institut Agrícola  advertí formalment al Departament d'Agricultura dels efectes negatius d'algunes de les  mesures que es van determinar avalades per la Taula de Concertació. Concretament la mesura de salinitzar els camps i les infraestructures de reg, tot i la existència d'estudis del IRTA que desaconsellaven la mesura.

El temps, malauradament, ens ha donat la raó, un fet que alguns dels nostres associats han constatat amb auditories externes oficials sobre la salinització dels camps, la pèrdua de producció, la reducció de la vida útil dels formigons (que es redueix a un 10% de la que tenien) i, malauradament, la pervivència de molts individus adults de la plaga.

Ara queden lluny les propostes que foren rebutjades al seu dia i ara tothom resta disposat a adoptar en un corre-cuita sabedors que la plaga, fins i tot, ha començat la seva expansió a la zona arrossera de Pals a l’Empordà.

L'Institut Agrícola sol·licità el passat mes de juliol una reunió urgent amb la Conselleria per mirar de tractar de nou aquest tema, fet que es concretà a primers d'agost, i la qual de nou varem traslladar les recomanacions publiques d'experts mundials que han visitat la zona i els resultats de les males praxis dutes a terme fins ara. L'objectiu per descomptat ha estat sempre mirar que no es tornin a produir els errors del passat i que es rescabali als afectat que van sofrir l'experiment de l'aigua salada.

Ara, a fi que en quedi constància i sabedors que el període pre-electoral en que ens trobem, incrementa exponencialment les promeses per part de l'Administració (en particular l’impuls d'un Pla per eradicar el cargol poma supervisat per la Comissió Europea, amb una promesa de despesa de varis milions d'euros que ningú no té massa clar d’on sortiran o en detriment de què s'obtindran) indiquem les mesures que se'ls ha traslladat. 

 

Propostes fetes al DAAM:

  1. Eradicar la pràctica d'inundar amb aigua marina i habilitar mesures per posar remei a la contaminació de sòls produïda de comú acord amb els propietaris i productors afectats.
  2. Indemnitzar les pèrdues de producció a les empreses que han patit una reducció significativa de la producció d'arròs com a conseqüència de la inundació d’aigua de mar sense que s'hagi resolt la infestació per cargol poma.
  3. Facilitar saponines i atraients per a la captura del cargol als productors afectats de forma gratuïta.
  4. Procedir al formigonat de tots els desguassos dels camps i canals, mesura molt efectiva ja que sobre la terra el cargol s'amaga i no es pot controlar.
  5. Facilitar la possibilitat d'assecar els camps i desguassos a partir de determinada cota, de manera que això sigui compatible amb els plans de desenvolupament rural, i ajuts agroambientals.
  6. Habilitar partides per sufragar les pèrdues de renda associada quan sigui necessari deixar el camp sense cultivar per motius de lluita contra el cargol poma.
  7. Assumpció de les responsabilitats derivades de la manca de controls efectius a l’empresa que origina la introducció del Cargol Poma, fet que implica que les mesures de control han de ser finançades per l'Administració.
  8. Establir un pla d'assegurances de rendiments per l'afectació de Cargol Poma.
  9. Establir un pla de refinançament i aval per a les empreses del sector amb davallades brusques de producció per causa directa de la plaga o indirecta, si és per causa de les mesures a adoptar per la seva desaparició.
  10. Establir un pla de controls i mobilitat al Delta (sobre embarcacions i d'altres) a fi d'evitar-ne la propagació.
  11. Incentivar i compatibilitzar els ajuts agroambientals i el Pla de Desenvolupament Rural amb les pràctiques de llaurada de la terra abans de plantar i, sobretot després de la sega per afavorir una alta mortalitat de l'espècie.

Aquestes mesures no són fruit de la improvisació, ni de la necessitat urgent de presentar un pla davant l'opinió pública i la gent del Delta davant el fracàs de les anteriors mesures.

Són fruit de l'avaluació sobre el terreny de les mesures adoptades, de copsar l'opinió dels directament afectats amb anàlisis de costos-beneficis sobre les mesures fins ara proposades, i de tenir en compte l’opinió d'experts científics avalats per dades empíriques, o de reconegut prestigi internacional.

A títol indicatiu recordem les mesures fins ara adoptades:

Mesures adoptades i previstes fins a dia d'avui:

  • Resolució AAM/1455/2012, de 16 de juliol:
  • s'obliga l’agricultor a prendre mesures, com són:

-          posar barreres físiques a les entrades i les sortides de les parcel·les d’arròs.

-          netejar la maquinària que ha estat en contacte amb alguna parcel·la d’arròs.

Les mesures i actuacions que s’han de prendre a les parcel·les d’arròs són les següents:

o   Posar doble malla a les entrades i sortides d’aigua a les parcel·les per evitar l’entrada d’adults.

o   Cal netejar les possibles postes que s’acumulin a les malles i destruir-les.

o   Als punts de sortida d’aigua de les parcel·les, evitar el flux continu i provocar salts d’aigua,

o   Netejar tota la maquinària que ha estat en contacte amb una parcel·la afectada pel cargol poma.

  • Resolució AAM/2529/2014, de 7 de novembre,
  • Es fixen unes noves mesures obligatòries per dur a terme el control del cargol poma.:

o   La contenció del cargol poma als camps.

o   La garantia de l’efectivitat dels tractaments i el manteniments de les mesures implementades.

o   El tractament dels camps amb aigua de mar.

o   L’assecament d’arrossars durant l’hivern.

o   També hi ha unes mesures culturals i de maneig del sòl, així com també estan contemplats tractaments fitosanitaris preventius amb saponines, per als quals cal complir una sèrie de requisits.

 

Els resultats sobre els terreny d'aquestes mesures fou en molts casos dubtós i en alguns clarament desaconsellable. En aquest sentit és de destacar un estudi que l’agrònom Josep Maria Roselló-Figueras Fontcuberta ha fet públic sobre la seva experiència i resultats obtinguts de les mesures fins ara impulsades a diverses finques del Delta de l'Ebre les conclusions del qual mirem d'extractar tot seguit:

 

Resultats de les mesures adoptades fins ara per la Generalitat de Catalunya.

  • El sobrecost econòmic en temps i personal d'algunes mesures impliquen que no hi hagi seguretat en l'aplicació sense suport econòmic. En particular l'obligació del manteniment continu dels filats i xarxes de totes les entrades i sortides d’aigua per evitar que s’embrutin i s’embussin amb treta manual de les postes, cargols i posterior.
  • No hi ha criteri clar de selecció de finques per l'aplicació de productes (saponines), ni queda clar perquè no es facilita productes suficients per a totes les que ho volen aplicar. Fa un temps, el Departament d’Agricultura subvencionava l’adquisició de saponines per tal de ser aplicades en algunes parcel·les afectades pel cargol, però no a totes, la qual cosa representava un greuge comparatiu entre les diferents explotacions arrossaires que conviuen al Delta. El fet que no han estat a l’abast de tots els productors, restringint-ne l'accés i finançament a part dels afectats ha aconseguit fer inoperant la mesura.

-          Vers l'aplicació, en algunes finques s’ha aplicat productes fitosanitaris per a la lluita contra el cargol poma. Dels resultats se'n extreu que aquests productes anomenats “saponines” i blocs d’atraient amb metaldehid, els quals són considerats com d’ús excepcional. També s’ha estudiat l’eficàcia de l’ús com adob de fons de la cianamida càlcica per part de l’IRTA i només ha resultat ser eficaç contra el cargol a dosis força elevades (400 kg/ha). Aquests productes agroquímics i fitosanitaris tenen un elevat preu i han d’anar a càrrec de l’empresari en la seva totalitat, fet que en dificulta molt la seva aplicació real.

  • L'assecatge no sempre es pot dur a terme per culpa de les limitacions lligades als ajuts agroambientals i les espècies protegides, (un fet xocant si es té en compte que des del punt de vista d'impacte ambiental la desaparició del conreus suposaria un perjudici major).
  • La inundació dels camps amb aigua de mar ha comportat perjudicis molt superiors a la pròpia plaga, tot i que alguns (danys a infraestructures) encara no són visibles, en destaquen aquests:

-          Contaminació dels camps tot i el rentat d’aigua dolça, assolint nivells de salinitat finals superiors en 4 cops als previs a la inundació.

-          Reduccions mínimes del 33% de la producció fins i tot emprant la varietat d'arròs més resistent a la salinitat (Guarà).

-          Reducció en un 90% de la vida útil de les infraestructures de reg de formigó emprades per a la irrigació amb aigua de mar.

-          No s'elimina la plaga tot i la reducció parcial d’espècimens. La quantitat d'individus adults que resisteix el període d’inundació amb aigua de mar és molt rellevant (milers) fet que facilita l'atac de la plaga a un cultiu debilitat per la salinitat i l'extensió de la mateixa.  

Article publicat a La Drecera 152. Juliol - Agost

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya

 

Economia