Juliol - Agost

 

 

Tot seguit us informem d’algunes de les darreres actuacions dutes a terme per l’Institut Agrícola, així com de les principals novetats del nostre sector.

 

 

L’ INSTITUT AGRÍCOLA presenta al·legacions a l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat

 

En vistes a la tramitació i presentació del Pla Director Urbanístic referit, i l’afectació de nombrosos dels nostres socis del Baix Llobregat, i de propietats i empreses agràries de la pròpia comarca, l’INSTITUT AGRÍCOLA va presentar al·legacions al mateix. Al·legacions a les quals s’hi van adherir nombrosos socis, particulars i empreses.

                                                  

Les principals manifestacions presentades foren:

 

  • L’argument principal del Pla és la desclassificació urbanística d’una superfície que actualment ―i des del Pla Territorial Metropolità de Barcelona del 1976― està destinada a la construcció d’equipaments comunitaris. I aquest canvi urbanístic transloca tot un sector d’equipaments a sòl no urbanitzable dins el Parc Agrari del Baix Llobregat. Essent el motiu principal que ja no són necessaris i que les previsions que es varen fer en el seu moment no han estat requerides. Però des de l’INSTITUT AGRÍCOLA creiem que això no és cert. El creixement de la població s’ha mantingut, tot i que segurament no amb el ritme que inicialment es va preveure. Per tant, els equipaments previstos s’han de mantenir.

 

  • L’Autopista C-32 de Barcelona a Sitges és el límit artificial que es va crear per a delimitar les zones urbanes ―al nord― de la zona rústica ―al sud. Aquesta gran infraestructura, que ja estava prevista en el Pla Metropolità de Barcelona de 1976, malgrat la greu afectació que va representar en  el moment de la seva construcció va servir, repetim, per marcar la frontera urbanística dels cascs urbans referits. Per tant, no té cap mena de sentit que sectors urbanístics amb aprofitament urbanístic, situats al nord de l’Autopista C-32, en quedin exclosos.

 

  • Com reconeix el propi Pla molts dels terrenys que actualment estan qualificats d’equipaments, i que es projecta passin a sòl no urbanitzable, porten molt de temps usats per a finalitats que res tenen a veure amb l’aprofitament agrícola: benzineres, aparcament de camions, tallers de reparació, magatzems industrials, zones esportives municipals, habitatges, centres de tractament de residus, etcètera. I aquests terrenys no estan, ni estaran, en condicions per a ser emprades per a ús agrícola. Cal recordar a aquests efectes que l’actual normativa mediambiental exigeix, per exemple, unes actuacions de descontaminació del sòl i subsòl que no són del tot assumibles i no amortitzables per a una activitat agrícola.

 

  • Oposició a l’ampliació del Parc Agrari del Baix Llobregat. Per que creiem que cal motivar i engrescar una agricultura moderna i activa en el nostre territori, però això no es pot aconseguir mitjançant la imposició d’un seguit de normes restrictives i gens activadores de l’activitat agrària. Tot al contrari, la normativa urbanística del Parc Agrari només ha fet que reduir i quasi exterminar l’agricultura al delta del Llobregat. Al llarg dels anys en que porta actiu el Parc la superfície de finques de conreu ermes i abandonades s’han anat incrementant. El número d’explotacions agrícoles a la comarca ha disminuït, només en deu anys, en quasi una tercera part. En igual proporció ho ha estat la superfície cultivada.

 

  • Indemnització dels danys i perjudicis que es causen als propietaris de terrenys als quals se’ls varia la classificació urbanística, de forma totalment unilateralment, d’uns terrenys que estaven destinats a equipaments i que ara passarien a sòl no urbanitzable. En el present cas, donat que la  justificació del canvi no és per motius  urbanístics, suposa una variació dels drets i aprofitaments urbanístics dels seus propietaris. Molts d’ells, fins i tot, durant anys, han estat pagant els tributs corresponents per aquells drets. Per tant, cal indemnitzar-ho.

 

 

L’ INSTITUT AGRÍCOLA presenta al·legacions al Projecte de Reial Decret pel qual es modifica el Reglament de Domini Públic Hidràulic

 

La nostra patronal agrària, en representació dels nostres associats, va creure oportú presentar al·legacions al projecte de Real Decret pel qual es modifica el Reglament del domini públic hidràulic (Reial Decret 849/1986) en matèria de gestió de riscos d’inundació, caudals ecològics, reserves hidrològiques i abocaments d’aigües residuals. A continuació, us transcrivim les principals esmenes presentades:

 

  • Limitacions als usos en la zona de flux preferent. Rebutgem totalment l’autorització de construccions de tant sols de 40 m2. La referida limitació ens sembla del tot arbitrària, i sense cap fonament tècnic o jurídic. Això només provoca una afectació directa a l’activitat agrícola. Tampoc té cap sentit exigir l’anotació registral de l’autorització per construir o rehabilitar edificacions en la zona de flux preferent, com requisit per l’atorgament de la llicencia municipal.  Aquesta institució va recordar que la inscripció de les finques en el Registre de la Propietat es voluntària (articles 1 i 38 de la Llei Hipotecaria de 1946). I es que modificar el caràcter voluntari  i no obligatori de les inscripcions registrals és un abús de dret prohibit pel article 7.2 del  Codi Civil

 

  • Gestió dels episodis d’avingudes e inundacions. El projecte normatiu estableix que les avingudes extraordinàries són sempre causa de força major. Creiem que d'aquesta manera els organismes de conca o els titulars d'un embassament s’estan exonerant de responsabilitats si gestionen malament una avinguda. Els episodis de crescuda que ocorren any rere any, no poden mai considerar-se com causa de força major.

 

  • Manteniment dels cabals ecològics o ambientals. Hem de tenir present  que si a una concessió d'aigües se li pretén reduir el cabal concedit per fer efectiva la implantació del cabal ecològic, s’ha d’exigir que la reducció només pugui estar destinada a aquesta utilitat. Sota cap circumstància, i així ha de constar en el precepte normatiu, la porció de cabal retirada es podrà destinar a altre ús o aprofitament, ni que sigui per abastament de poblacions. En cas contrari, s’haurà de preveure un dret de reversió del cabal a favor del  titular de la concessió i la percepció de la indemnització corresponent.

 

  • Control  dels cabals ecològics. L'exigència de col·locar mecanismes de control del cabal ecològic per part dels concessionaris d'aigües, ha de venir paral·lela per l'assumpció de l'Administració pública del seu cost econòmic. En molts casos ens trobarem que la instal·lació del sistema de control pot representar una despesa econòmica considerable per a comunitats de regants o usuaris de petites dimensions. Per tant, s'ha d'incloure aquesta previsió de suport econòmic públic per a la instal·lació dels mecanismes de control quan l'entitat de l'obligat sigui petita i li suposi un dispendi econòmic considerable.

 

  • Criteris en l’atorgament de concessions. Atès que la concessió atorga un dret real d'ús exclusiu, el primer que es requereix és que l'Administració tingui la lliure disponibilitat d'aquest ús exclusiu. I especialment no es pot prescindir dels drets preexistents, per la qual cosa no es pot atorgar un cabal del qual no disposa.

 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA fa esmenes  al Programa Estatal Marc de Residus

 

A requeriment de FOMENT, i com a entitat col·laboradora amb aquesta patronal, vàrem estudiar el contingut del projecte normatiu. Tot seguit, destaquem les nostres observacions al respecte:

 

  • Producció d'aliments i la indústria agroalimentària. No pot considerar-se un recurs extret tot allò que produeix l'agricultura, i sigui vist com quelcom negatiu. Cal pensar que els aliments són necessaris per a la pròpia vida i subsistència de les persones. Per tant, cal tenir ben present que el sector agroalimentari és, juntament amb l'agricultura, del tot estratègic. I no han de ser tinguts com a malgastadors de recursos ni com a generadors de residus.

 

  • Aplicació dels fangs de depuradora. Malgrat en alguns casos s'ha provat que l'ús de fangs de depuradora serveixen per a fertilitzar el sòl, en molts d'altres s'ha demostrat que la composició dels mateixos no és gens acceptable ni compleix la normativa de producció agrícola. Especialment és el cas dels metalls pesants, que no són extrets en les estacions depuradores i que no poden abocar-se als camps. Cas idèntic al de les aigües depurades, que no poden emprar-se per als cultius hortícoles. Per tant, cal fer esment en el Programa que la valoració dels fangs ha de complir escrupolosament la normativa existent, o recomanacions tècniques pertinents, quan es tracti d'abocar-ho als camps, per evitar contaminacions i perjudicis econòmics greus als empresaris agraris.

 

  • Vies de gestió de residus a Catalunya –Operacions de Valorització.  Considerem que entre les operacions de valorització, l’opció “Tractament de sòls que produeixi un benefici en l’agricultura o una millora ecològica d’aquests sòls”, hauria de subdividir-se en dues operacions diferents, atès que no sempre que es produeix una millora ecològica de sols ―factible si es tracta d’un procés de descontaminació―, hi ha d’haver intervenció de l’agricultura. Per la qual cosa varem proposar que les operacions de valorització es subdividissin, per una banda, en “Tractament de sòls que produeixi un benefici en l’agricultura” i, per l’altre, en “Tractament de sòls que produeixi una millora ecològica d’aquests sòls”.

 

 

L’INSTITUT  AGRÍCOLA fa al·legacions al projecte normatiu “PIMA Empresa” per a la reducció de gasos efecte hivernacle en les instal·lacions empresarials

 

Envers aquesta norma, L’INSTITUT AGRÍCOLA va creure oportú al·legar que es distingís entre biocarburant i biomassa. El biocarburant és el biocombustible que es destina el seu ús com a carburant en el sector transport del sector. En canvi la biomassa és el que es destina a altres usos, com ara la generació de calor. Es tracta, per tant, de dos tipus de biocombustibles amb usos i tecnologies diferents. Aquest fet influeix directament en el període de retorn de la inversió, sent major el de la biomassa. És necessari, doncs, distingir aquestes diferències per no crear confusions.

 

Així mateix, s’han de diferenciar les xifres del període de retorn de les inversions de cadascú. La biomassa requereix d’un temps superior al dels biocarburants que, a més, disposen de la possibilitat de recórrer a la importació de producte de forma més consolidada.

L’objectiu de l’INSTITUT no és altre que aconseguir millorar la distinció de cadascuna de les tipologies de biocombustibles i la inversió tecnològica pròpia de cada una.

 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA realitza varies propostes per millorar la competitivitat energètica

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA, com a patronal agrària i com a membre integrat de CEOE, ha presentat varies aportacions per millorar la competitivitat energètica. Propostes que han estat lliurades al Govern estatal. Tot seguit us resumim les nostres principals aportacions:

 

  • En l'àmbit dels acords internacionals, és exigible que les reduccions d'emissions de la Unió Europea siguin compensades amb aranzels d'entrada per competència deslleial en el proveïment energètic. O bé amb nivells equivalents de reducció d'emissions per als països competidors que permetin equiparar les regles de competència (exemple clar Xina – Unió Europea).

 

  • Establir polítiques de suport a les empreses per a la millora de l'eficiència energètica de la maquinària associada als processos de producció i la implantació de les millors pràctiques tècniques.

 

Apostar per l'ús de la biomassa com a energia renovable i neta en aquelles empreses situades especialment en zones rurals.

 

  • Aconseguir una total autosuficiència energètica comunitària. Dependre el mínim del subministrament de l'exterior. Per tant, davant la deficiència de recursos energètics comunitaris derivats del petroli o gas, ha de promocionar-se per energies disponibles, com són les renovables (solar, eòlica, biomassa, etcètera) o la nuclear.

 

  • Reduir el creixement de la demanda i dependència de l'energia fòssil, i incrementar la diversitat geogràfica i els diferents tipus de fonts energètiques per mitigar les emissions desestabilitzadores del canvi climàtic.

 

  • Recolzar al sector econòmic primari (agricultura) i secundari (indústria), i no fer prevaler al terciari (serveis i, especialment turisme). El PIB comunitari s'ha de basar en els dos primers, els quals serveixen per activar l'economia interior i exportar. Especialment el turisme pot ser molt variable en funció de condicions climàtiques o de modes.

 

 

S’aconsegueix excloure les organitzacions empresarials de l’obligació d’inscriure’s en el Registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic

 

Tal i com vàrem informar a la Drecera anterior, les patronals “Foment del Treball” i la “Federació d’Empresaris de la Petita i Mitjana Empresa” (FEPIME) varen presentar un escrit d’al·legacions al projecte normatiu inicial, i al qual l’INSTITUT AGRÍCOLA s’hi va adherir completament.

 

El referit projecte de Decret obligava a les associacions i organitzacions empresarials a inscriure’s en un Registre d’interès públic per poder exercir els seus drets representatius i les seves finalitats. Però les referides patronals varem al·legar que ja tenim legítimament reconeguts els nostres drets per la Constitució i per lleis desenvolupadores de drets constitucionals. L’INSTITUT AGRÍCOLA va recordar a l’Administració que les associacions empresarials ja estan plenament legitimades per participar en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques, així com dur a terme activitats susceptibles d’influir en l’elaboració de lleis, normes amb rang de llei o disposicions generals.

 

Certament l’Administració ha tingut en compte les al·legacions presentades i dins el Decret 17/2015, de 28 de juliol, sobre el Registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, ha exclòs expressament a les associacions empresarials en defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis.

 

Per la qual cosa hem aconseguit que les associacions empresarials no tinguin l’obligació d’inscriure’s en el Registre de grups d’interès per exercir els seus drets representatius, per tenir ja plenament reconeguts per llei els seus drets de participació i de representació.