ELS ESTATS UNITS,

POTÈNCIA AGRÍCOLA

  

En aquest últim mes hem vist com els Estats Units firmava un històric acord comercial amb unes implicacions molt importants per el sector agrícola nord-americà i, per extensió, pel sector agrícola global. D’altra banda, i per la seva excepcionalitat al comptar amb una doble vocació Atlàntica i Pacífica, els Estats Units també estan en procés de negociació d’un tractat d’una voluntat similar amb els seus socis Europeus i on el sector agrícola jugarà també un paper clau. És per això un moment perfecte per fer una bona radiografia d’alguns aspectes que caracteritzen el potent sector agrícola americà. A més, cal remarcar que els Estats Units, des de la seva fundació, sempre li ha donat una importància estratègica al tema agrícola que sempre s’ha vist com un sector clau en l’economia ja per molts dels pares fundadors com George Washington o Thomas Jefferson.

 

Mapa del 1922, fet a Chicago (centre neuràlgic del sector agrícola), amb la distribució de l’agricultura als Estats Units

Font: Armour& Co

 

L’últim cens que es va fer del sector agrícola als EUA, per part del Departament d’Agricultura (USDA), va ser l’any 2012 i un resum d’aquest dóna una visió general a l’estructura general del sector. En resum, el 2012, el valor de les vendes del sector agrícola va ser el més alt mai registrat, amb les vendes tant de cultius com de bestiar amb nivells rècord. Segons l’USDA, la renda agrària va ser més gran que al 2007, però també ho eren les despeses de producció. Els augments en els ingressos no beneficien a tots els sectors per igual, i la producció i les vendes es van concentrar sovint geogràficament o per categoria finca o indústria. Les vendes de cultius van superar les vendes de bestiar per segona vegada en la història del cens.

Ventes del sector agrícola dels EUA: cultius i bestiar (1974-2012)

Font: USDA, 2012 Census of Agriculture.

 

Les granges americanes van vendre gairebé 395 mil milions de dòlars en productes agrícoles. Comparat amb els 297 mil milions del cens de 2007, representa un augment del 33%. Dins d’aquest increment, la part important del creixement és per els cultius que sumen 69 milions més en el període per 29 mil milions per part del segment de la ramaderia, amb un augment del 48% i del 19% respectivament pel període 2007-12 (veure Taula 1). L’agricultura va representar el 54% de les vendes agrícoles en 2012, una mica més del que representava fa 5 anys.

Taula 1: Estructura de les vendes del conjunt del sector (2007 vs. 2008)

Font: USDA, 2012 Census of Agriculture.

 

A nivell de distribució, els Estats Units és un país de dimensió continental on hi conviuen diferents tipus de climes i entorns diferents i per tant una gran varietat i extensió de cultius repartits de manera força heterogènia depenent de l’Estat en qüestió. Tretze estats (del total de 50) produeixen més de 10 mil milions en productes agrícoles en 2012, el que representa un 62% de les vendes totals del sector que com s’observa estan relativament molt concentrades (veure Taula 2). 

 

 

Taula 2: Distribució de l’activitat agrícola (vendes totals) per Estat

Font: USDA, 2012 Census of Agriculture. Nota: La taula utilitza bilió anglosaxó (10^9). Només s’han inclòs aquells Estats amb més de 10 mil milions en vendes. Les vendes totals a 2012 van se de 394 mil milions de dòlars.

És cert que pràcticament tots els comtats del país tenen una petita part de producció agrícola però la intensitat varia molt segons les zones, com s’observa en el mapa de la distribució de vendes del sector agrícola per comtat. Aquesta concentració es fa evident en estats com Califòrnia que concentra 9 dels 10 comtats amb més vendes agrícoles –sobretot per la incidència de productes d’alt valor afegit, com el vi- que representen el 7% del total de vendes de productes agrícoles. Només el comtat de Fresno, va tenir vendes per 5 mil milions de dòlars, una xifra superior a la de 23 Estats (veure Taula 3 i mapa). A part de l’Estat de Califòrnia, l’activitat agrícola als Estats Units es concentra a les vores dels dos grans rius –Mississipí i el Missouri- que creuen el país de nord a sud, concentrant l’activitat agrícola i ramadera en Estats com Iowa, Texas, Minnesota, Nebraska o les dues Dakotes.

 

Taula 3: Estructura de les explotacions agràries per volum de vendes (2012)

Font: USDA, 2012 Census of Agriculture. 

 

Respecte a la mida i a l’organització general del sector, la majoria de les explotacions són petites, però el valor de la producció agrícola es concentra en un nombre relativament reduït de grans granges i explotacions que marca el ritme i les grans dinàmiques en cadascun dels subsectors. Amb dades de l’últim cens de 2012, el 75% de totes les explotacions van tenir una facturació de menys de 50.000 dòlars però juntes aquestes granges produeixen només el 3% del valor total dels productes agrícoles. Això és, en part, pel gran nombre de petites explotacions i cultius. En contrast, només un 0,5% de les explotacions agrícoles van tenir vendes de més de 5 milions de dòlars (grans explotacions), però aquestes poques granges produeixen el 32% del valor total de tots els productes agrícoles venuts. Granges amb vendes d’1 milió de dòlars (el 4% sobre el total d’explotacions) que sumen el 66% del valor total de la producció (veure Taula 3). Tanmateix, la distribució de les grans explotacions no es distribueixen de manera homogènia per tot el territori: Estats a la costa de Nova Anglaterra o del sud-est tenen una major proporció de granges amb vendes inferiors a 50.000 dòlars; per contra, els Estats del mig oest, a la part alta del Mississipí-Missouri, prop de la meitat de les explotacions tenen vendes de 50.000 dòlars o més.

Per últim, la naturalesa i l’evolució en els diferents cultius i sub-segments no han estat iguals en tot el sector. Encara que tant les vendes de cultius i bestiar van augmentar en 2007-2012, no tots els sectors de matèries primeres se’n van beneficiar. Entre els productes bàsics, la categoria de cereals i oleaginoses va tenir el major augment (+70%), però fins i tot dins d'aquesta categoria, els cultius varien àmpliament, amb soja augmentant un 91%, 69% del blat de moro i el blat un 48%. Altres matèries primeres van tenir augments molt més petits, i el valor dels productes de viver/hivernacle van disminuir. En el sector ramader, les vendes de bestiar i vedells (25%) i porcins (25%) van tenir els majors increments percentuals.

 

Article publicat a La Drecera 153 setembre - octubre 2015

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya