ACORD TRANSATLÀNTIC DE LLIURE COMERÇ I INVERSIÓ (TTIP)

 

L’Acord Transatlàntic és més conegut arreu pel seu acrònim en anglès TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership). I tot ser un Acord que està en boca de tothom des dels darrers mesos, el cert és que ja s’està tractant, a nivell institucional, des de fa ben bé vuit anys. El 2007, la Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica ja van posar en marxa el Consell Econòmic Transatlàntic per a fer front a les prioritats identificades en el marc per a la integració econòmica transatlàntica. Des de llavors s’han dut a terme un seguit de reunions. Certament, però, no fou fins a mitjans del 2013 quan es van iniciar les rondes de negociacions d’aquest Acord, de les quals se’n porten fetes una desena, i, és de suposar, es seguiran duent a terme.

 

La relació econòmica entre la Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica belluga al voltant de la meitat del Producte Interior Brut mundial. Diàriament, segons les estadístiques, al voltant de 2.500 milions d'euros es mouen dins aquest comerç transatlàntic de béns i serveis. Pel que respecte a Espanya, les exportacions als Estats Units varen suposar ―el 2013― 8.700 M€, representant la sisena destinació de l’exportació espanyola. Respecte de les importacions varen suposar 10.200 M€, essent el cinquè lloc dels proveïdors.

 

“Comerç de béns de la UE 28 amb Estats Units, Xina, Rússia, Japó i Canadà (milers de milions d’euros, 2012)”

Font: Eurostat, novembre 2013.

 

L’objectiu principal de l’Acord és millorar i fer més transparent el comerç entre les dues parts, així com beneficiar la inversió transatlàntica. Es presenta com una oportunitat extraordinària per associar aquests dos territoris i poblacions, a nivell econòmic i comercial. Fet que generarà creixement econòmic i llocs de treball. Alhora, es volen flexibilitzar i clarificar els estàndards de protecció de la salut, la seguretat i protecció ambiental pels ciutadans d’ambdós costats de l’Atlàntic. El conjunt de propostes van més o menys encaminades al següents punts bàsics:

 

Eliminació de barreres aranzelàries i no aranzelàries ―especificacions tècniques, normes i procediments d’avaluació. Aquestes suposen un sobrecost del producte que fa inviable la seva exportació competitiva.

Homogeneïtzació d’estàndards i de regulacions sectorials, sense que es redueixin els nivells de protecció existents.

Reducció de les restriccions de llibertat de moviments de persones i serveis. Per exemple, per a l’exercici d’alguns serveis professionals als Estats Units s’exigeix l’obtenció d’una llicència per a cada Estat.

 

Cal dir que del total d’empreses espanyoles que exporten als Estats Units d’Amèrica, un 93% són petites i mitjanes empreses, que aporten el 35% del valor econòmic comerciat. Conseqüentment és normal que tot el sector empresarial estigui amatent a les informacions que sorgeixen respecte del referit Acord, doncs el futur de moltes d’ells en depèn.

 

Com a tota negociació en marxa encara no es poden determinar els punts definitius del mateix, però sí que, passat ja un temps, comencen a sorgir les primeres discrepàncies i esculls. Amb aquestes ratlles només volem presentar un avanç dels mateixos, especialment els relacionats amb el sector agroalimentari. Evidentment res està tancat, i anirem seguint-ho. La importància del que s’hi negocia és prou important.

  

L’agricultura i la indústria agroalimentària al TTIP

 

El sector agroalimentari és una part petita del volum comercial transatlàntic, però és molt important pel que fa a l’abastament d’aliments, la seguretat alimentària del consumidors, manteniment del territori i de les empreses, i la protecció del medi ambient. Per això creiem, des de l’INSTITUT AGRÍCOLA, que aquest sector no pot ser ignorat ni menystingut, en detriment d’altres sectors econòmics. I per tant, durem a terme les actuacions pertinents, tant dins el nostre país com amb la nostra presència i participació en fors empresarials comunitaris.

 

Del que es porta conegut ja s’han vist punts de fricció que han de ser objecte de converses i decisions pertinents. En destaquem:

 

Normativa: La Unió Europea vol que es respectin les normes comunitàries que protegeixen les persones i els consumidors, molt més restrictives que les americanes. Un dels exemples on ja s’ha creat divergències és la manca de protecció, al mercat nord-americà, de les indicacions geogràfiques (IGP) o de les denominacions d’origen (DO). Punt, doncs, que caldrà seguir amb atenció en les negociacions pel que afecta als nostres productors agraris.

 

Seguretat alimentària: Un dels punts conflictius és l’ús de les hormones, antibiòtics i anabolitzants per a la producció de carn, principalment de vacum, porcí i pollastre. Prohibits molts d’ells a la Unió Europea però permesos als Estats Units. Situació que deixa als nostres amb poc poder competitiu. També és el cas dels transgènics, presents abastament allà, i molt restringits aquí.

 

Desenvolupament sostenible: S’establirà un capítol específic per a impulsar-lo. Tot i que de moment es planteja que el que fa referència al canvi climàtic quedi exclòs de l’Acord.

 

Certament l’envergadura del que s’hi negocia no és petita i això ha portat al sorgiment d’un neguit col·lectiu de la ciutadania i dels sectors econòmics al respecte. Especialment donada la poca informació inicial que es va fer pública quan es van iniciar les negociacions. Això actualment s’ha estabilitzat i la Comissió Europea ha anat publicant i transcendint part dels continguts de les posicions de les parts.

 

Evidentment hem de deixar treballar als negociadors, i no dur a terme un atac demagògic contra aquest Acord. Cal dir que el text no està de cap manera tancat, i que queden mesos de trobades i converses. Alhora, recordem que haurà de ser el Parlament Europeu el que, en darrer lloc, haurà de donar la conformitat a l’Acord. Però, repetim, per la part que ens pertoca, l’INSTITUT AGRÍCOLA no deixarem d’informar-vos i pressionar per a que es dugui a terme un Acord just i avantatjós per a tothom.

  

Article publicat a La Drecera 153 Setembre - Octubre

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya

 

Economia