Setembre - Octubre 2015

 

 

Tot seguit us informem d’algunes de les darreres actuacions dutes a terme per l’Institut Agrícola, així com de les principals novetats del nostre sector.

 

 

L’ INSTITUT AGRÍCOLA participa a la consulta pública de la Comissió Europea sobre el funcionament dels mercats de residus en la Unió Europea

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA, com a organització empresarial agrària, va dir la seva en la consulta pública de la Comissió Europea sobre el funcionament dels mercats de residus en la Unió Europea. Tot seguit, destaquem algunes de les propostes que vàrem aportar com a possibles solucions per a una gestió adequada i correcta dels residus.

 

  • Les polítiques de residus comunitàries han de considerar en profunditat els costos econòmics, socials i ambientals dels diversos models. Caldria elaborar estudis propis per detectar els punts febles, especialment respecte del seu finançament.

 

  • S'ha de considerar el principi de proximitat i suficiència, reconduint els fluxos de residus entre les instal·lacions del territori d'un mateix Estat o dels seus veïns de manera eficient, amb la finalitat d'aprofitar la capacitat de les infraestructures de gestió i racionalitzar els costos.

 

  • El conjunt de la societat, i especialment dels agents econòmics i socials, han de rebre informació actualitzada i de qualitat sobre les tecnologies i infraestructures existents, així com dels costos econòmics, i dels resultats globals i locals de la gestió de residus. D'aquesta manera s'aconseguiria una implicació en la regulació d'un disseny adequat i global de la gestió dels residus.

 

 

L’ INSTITUT AGRÍCOLA presenta esmenes als pressupostos generals pel 2016 en matèria de medi ambient

 

A petició de CEOE, i com a entitat col·laboradora amb aquesta patronal, vàrem estudiar el contingut del projecte normatiu. Tot seguit, destaquem les nostres observacions al respecte:

 

  • Envers les activitats per al manteniment, conservació i protecció del patrimoni mediambiental, pel que fa a la protecció del domini públic hidràulic, vàrem entendre que es necessita una definició precisa i segura d'aquest concepte, per evitar l'actual inseguretat del terme. Així mateix, s'ha d'incloure l'assumpció de la responsabilitat de neteja i manteniment de les lleres públiques, per evitar danys a les explotacions agràries riberenques.

 

  • També vàrem exigir establir les partides pressupostàries i estudis necessaris per a garantir la homogeneïtzació, entre les diferents conques hidrogràfiques, dels criteris i indicadors vàlids per a la caracterització dels nivells de qualitat de l'aigua. D'una altra manera es possibilita la inseguretat jurídica i el tracte diferencial als diferents concessionaris al veure`s exposats a barems canviants sense correspondència clara en funció de la seva ubicació geogràfica. Com a exemple del que s'ha exposat varem citar el cas de Catalunya, que manté diferents criteris per a les conques internes dependents de l'Agència Catalana de l'Aigua, respecte dels mantinguts per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre per a la conca de l'Ebre a Catalunya.

 

  • D'altra banda, també varem demanar  incloure una partida pressupostària referent a la millora de la qualitat de l'aigua dels regadius.

 

  • Dins de l'apartat d'Avaluació Ambiental, i concretament en la  millora de la qualitat de l'avaluació ambiental de plans, programes i projectes, es considera que cal incloure, específicament, dins dels actors dels procediments d'avaluació ambiental, a les organitzacions empresarials territorials i sectorials. Les mateixes ostenten la representativitat de les activitats econòmiques del territori i, per tant, han de ser consultades davant l'elaboració i planificació de qualsevol projecte o pla que pugui ser del seu interès.

 

  • També s’ha d'abordar la realitat que deriva del fet que sovint, si bé el projecte o pla té un àmbit autonòmic, l'avaluació i mesures compensatòries requeririen d'un tractament supraautonòmic. Seria el cas dels impactes ambientals sobre les diferents regions biogeogràfiques dels espais de la Xarxa Natura 2000, on en l'actualitat s'assisteix a una "regionalització administrativa" dels seus hàbitats que sovint comporta un engrandiment de la mateixa.

 

  • Tot i que s’esmenta la prevenció de l'entrada d'espècies exòtiques i eradicació de les ja assentades, trobem una falta de concreció de les mesures a prendre i partides pressupostàries assignades. Sobretot si tenim en compte l'eventual impacte catastròfic d'algunes d'elles, com el cargol poma, que ha cridat l'atenció fins i tot de la Comissió Europea.

 

  • Referent als Plans d'Impuls al Medi Ambient, i concretament a les actuacions finançades amb ingressos procedents de subhastes de drets d'emissió, hauria d'especificar-se d'una manera més precisa en què consisteixen exactament les actuacions que es van a realitzar amb l'objectiu de no generar una plena inseguretat jurídica i determinar àmbits i subjectes d'inversió.

 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta al·legacions al projecte d’Ordre pel que s’aprova el sistema de reconeixement de la sostenibilitat del turisme de naturalesa en la Xarxa Natura 2000

 

La nostra institució, en representació dels nostres associats, va creure oportú presentar esmenes a la referida norma. A continuació, us transcrivim les principals esmenes presentades:

 

  • Referent al gestor de l'espai Natura 2000 entenem que no s'ha de fixar únicament a l'Administració ambiental com l'única competent en la gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000. Amb la finalitat d'establir un sistema més just i equitatiu, entenem que ha de contemplar que el gestor d'un espai Xarxa Natura 2000 pugui ser privat, així com tenir la possibilitat de poder sol·licitar l'adhesió al Sistema de Reconeixement de la Sostenibilitat del Turisme de Natura a la Xarxa Natura 2000.

 

  • No es defineix amb suficient precisió i certesa les activitats de turisme que es poden realitzar en els espais de Xarxa Natura 2000, generant certa inseguretat jurídica .Per tant, entenem necessari que l'Ordre Ministerial ha de fixar unes directrius més sòlides i determinades amb la finalitat que els òrgans gestors no generin una multitud de normes dispars i arbitràries.

 

  • Tanmateix, s'ha de preveure el supòsit d'una empresa de turisme que vulgui ésser inclosa en el Sistema dins d'un espai Xarxa Natura 2000 en el qual no hagi en funcionament l'òrgan gestor, o que aquest no s'hagi adherit al Sistema.

 

  • Referent a la declaració responsable que han de complir les empreses turístiques, entenem necessari que s'inclogui l'autorització i conformitat del propietari de la finca. La sol·licitud d'adhesió comporta un pla de gestió propi i uns compromisos molt concrets, que poden ser molt diferents a la gestió pròpia que tingui, o vulgui realitzar, el propietari. A més, s'ha d'incloure una clàusula que consisteixi en no assumir compromisos permanents o de llarga durada quan no s'estigui en règim de propietat.

 

 

L’ INSTITUT AGRÍCOLA contacta amb la Oficina Alimentaria i Veterinària de la Unió Europea i amb  la Agència de la Seguretat Alimentaria de la Unió Europea

 

Tal i com us hem anat explicant en Dreceres anteriors, aquesta Institució ha intentat esbrinar en moltes ocasions els mecanismes de control de la presència de fitosanitaris en l’avellana turca que entra a la Unió Europea. Fa pocs dies, vam saber pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials e Igualtat que dins la Comissió Europea la responsable de garantir l’aplicació i el compliment adequats de la legislació comunitària en l’àmbit de la seguretat alimentaria, la salut i el benestar dels animals i en matèria fitosanitària, és la Oficina Alimentaria i Veterinària (FVO en anglès). Aquesta és qui avalua els sistemes de control oficials dels països membres i verifica que s’estigui complint la legislació comunitària. Tanmateix, la EFSA (Agència de Seguretat Alimentària de la Unió Europea) realitza la supervisió europea de residus de plaguicides en els aliments.

 

Per la qual cosa, l’INSTITUT AGRÍCOLA va creure oportú escriure a aquests organismes i fer-lis una sèrie de preguntes. Tot seguit, les transcrivim resumidament:

 

  • Podria aquesta Oficina confirmar-nos el fet que únicament s'hagin realitzat tres anàlisis durant el període 2001-2002?

 

  • Pot indicar-nos aquesta Oficina com es determina la suficiència (en quant a nombre de mostres realitzades) dels controls realitzats en relació al nombre d'enviaments i volum de producte importat.

 

  • Com es determina el llistat de matèries actives fitosanitàries objecte de control per part de les autoritats nacionals dels estats membres pel cas dels productes agraris procedents de països tercers o bé de països candidats al adhesió com ara Turquia? Existeix un protocol comú a la UE?.

 

  • Pot aquesta Oficina indicar-nos quin és el protocol o llistat de matèries actives fitosanitàries d'obligada anàlisis a Alemanya en relació al Avellana Turca importada a la UE?

 

  • Pot indicar-nos aquesta oficina si en la determinació de les matèries primes fitosanitàries a analitzar pel cas de productes agropecuaris, i en particular en el cas de la avellana, s'ha d'incorporar obligatòriament aquelles substàncies fitosanitàries autoritzades al país d'origen però prohibides a la Unió Europea?

 

  • Quin és el procediment ha seguir si es detecten substàncies actives que excedeixen els Límits Màxims de Residus?

 

Ara per ara, estem a l’espera de les respectives contestacions a fi d’obtenir tota la informació al respecte. Així doncs, l’INSTITUT AGRÍCOLA seguirà indagant i esbrinant tot els mecanismes d’aquest complex procés a fi de protegir la producció d’avellanes pròpies i evitar la competència deslleial turca.

 

 

 

L’ INSTITUT AGRÍCOLA es pronuncia respecte l’Estratègia cap a una Economia Circular en l’àmbit de les negociacions amb tercers països endegada per la Unió Europea

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA, com a patronal agrària i com a membre integrat de CEOE, ha presentat varies aportacions al respecte de l'Estratègia cap a una Economia Circular en l'àmbit de les negociacions amb tercers països per implantar tractats de lliure comerç.

 

En relació a la proposta legislativa que ha d'adoptar el Parlament Europeu abans de final d'any, s’han d’introduir qüestions relatives a la competitivitat de les empreses europees. Les nostres propostes són les següents:

 

  • Diferències de competitivitat de costos entre empreses amb produccions subjectes a l'estratègia per a l'Economia Circular i empreses amb centres de producció fora d'Europa (ja siguin europees o no).

 

Cal diferenciar els sectors productors on la introducció de la recirculació de matèries primeres o el reconeixement com a subproductes dels seus residus -entre altres aspectes lligats a l'economia circular- puguin suposar un estalvi de costos respecte d'aquells en els quals en realitat suposa l'addició neta de nous costos.

 

Per a les produccions on la introducció dels costos derivats del cicle d'aprofitament dels residus generats -ja sigui durant el procés de producció o bé sobre el producte final- signifiqui una pèrdua de competitivitat respecte dels productes importats (lliures de sobrecostos afegits), cal implementar les mesures necessàries per traslladar les mateixes exigències als productes importats que les que s'apliquin als productes europeus.

 

  • Cicle de vida dels elements necessaris per a la producció:

 

La legislació europea ha de tendir a afavorir i incentivar l'increment de la vida útil dels elements necessaris per a la producció (maquinària, etcètera) com a mecanisme de reducció de residus, i a l’estalvi de costos per a la producció. Alhora es necessita una estratègia a mig termini que suposi una millora en el rendiment de les inversions en les empreses permetent una millor amortització.