Principis per a un dret comú

 

 

“No és possible viure amb il·lusió el quotidià sense horitzons amples que ens motivin i mobilitzin, però a la vegada només és possible tenir projectes grans i portar-los a terme actuant sobre coses petites, en aparença, insignificants.”

 

Avui a la societat notem sorolls diversos, barrejats d’oportunitats i amenaces. Uns venent del canvi d’època amb els desajustos de tota mena que produeix, i altres dels errors i les males accions i decisions humanes.

 

Hem vist com es corrompien tant el caràcter de molts individus, com certes bases culturals i ètiques de la nostra vida en comú. Aquesta corrupció no sols és èticament obscena , sino desastrosa des del punt de vista social, polític i econòmic ja que perverteix el funcionament de la democràcia, soscava la confiança en les institucions i frena l'emprenedoria empresarial i la creació de legítima riquesa. Amb corrupció personal i institucional es deteriora el desenvolupament i, per aquesta raó, perjudica per sobre de tot, als més necessitats.

 

Aquest deteriorament del desenvolupament és encara més gran si la corrupció porta  a la desmoralització. Per no caure en aquesta desmoralització, com a falta de confiança vital en el quefer personal i comunitari, el Papa Francesc en Evangelii Gaudium aporta quatre principis bàsics per orientar i encoratjar  tan  el desenvolupament de les persones com de la convivència en favor d’un projecte comú.

 

El primer afirma que el temps és superior a l’espai. Encara que s’hagi de treballar per resultats immediats no és pot oblidar l’apertura  a la plenitud. Per aquesta raó tenen  més importància els processos i accions que generen dinamisme durable que no pas fogonades, els camins ben fets que no pas les dreceres. Les dreceres vénen bé per al senderisme però en moral mai escurça el camí sino que porta al precipici. La rectitud creix juntament amb la coherència, l'autenticitat i la integritat moral i no permet que la persona es posi d’esquenes a la seva consciència.

 

El segon diu que la unitat preval al conflicte. El conflicte ha de ser assumit perquè forma part de la vida i de les relacions humanes, però no ens podem permetre quedar atrapats en ell. És precís la recerca de l'entesa i la comunió del que ens uneix sense caure en la ruptura i la incomunicació.

 

El tercer és que la realitat és més important que la idea. La realitat és ; la idea s’elabora. Cada vegada que prenem una decisió en favor de la veritat, la justícia, la llibertat, del que nomenem valors, construïm eternitat. És dia a dia, decisió a decisió, com ens anem construint.

 

El quart és que el tot és superior a la part. És a dir, que sense tenir visió i compromís amb el comú, hom no pot realment ser lliure i feliç. S’ha d’aspirar al gran sense perdre de vista el petit. Mirar l’universal sense deixar el particular; el global sense menystenir el local. D’aquesta manera evitem tant l’universalisme abstracte com el localisme folklòric.

 

Poques vegades com ara, s’ha de ressaltar la importància d’anteposar l’acció a la reacció; la concòrdia a la discòrdia; la prudència a l’arrogància; el dret abans que la força dels fets; que la nostra constitució i la resta de l’ordenament no se’ls sotmeti a més tensions tan extremes que la víctima sigui, ni per un sol instant, la convivència ordenada dels espanyols, necessitada més d’igualtat, integració i justícia social que de divisió en els ciutadans i de competicions entre els seus representants polítics. Pensem per aquesta terra compartida, pensem per un dret Comú.

 

Editorial La Drecera 154. Novembre - Desembre 2015

 

Editoriales anteriores