LECTURES RECOMANADES

 

LOS SEÑORES DE LAS FINANZAS

de Liaquat Ahamed

 

 

 

El segle XX va deixar dos grans episodis que marcaran de manera definitòria la història econòmica i monetària des de llavors : ens referim a la hiperinflació alemanya (1919-1923) i la Gran Depressió de 1929 que s'estendrà durant tota la dècada següent fins pràcticament l'arribada de la Segona Guerra Mundial, el segon suïcidi col·lectiu d'Europa en el lapse de només una generació. Tots dos episodis, no únicament seran rellevants per la magnitud dels fets, sinó pel fort ressò que deixaran i que arribarà, encara vibrant, als nostres dies amb gran influència sobre la saviesa convencional sobre l'origen i remei de les crisis econòmiques. Bécker va escriure que el record que deixa un llibre és més important que el llibre en si. Amb les crisis econòmiques passa una mica el mateix: tan important és la crisi, com el pòsit que deixa després de sí; sobretot en l'ideari col·lectiu ja que marcarà de forma definitòria la manera d'afrontar futurs episodis de crisi i pànic financer.

 

Amb aquesta potent idea en ment -la importància de la història i de les seves conseqüències com a elements de valor per entendre el present- s'enquadra Los señores de las finanzas (Deusto, 2010 ) de l'economista Liaquat Ahamed. El llibre repassa els intensos esdeveniments que tindran lloc des de finals de la Primera Guerra Mundial fins a la caiguda en picat de Wall Street a l'octubre de 1929 i, encara més important , les conseqüències del mateix durant el complex període de 1929-1933 i la posterior dècada de depressió de 1933-1944. La gran virtut de l'obra, i l'element principal que justifica el seu premi Pulitzer i la seva lectura , és que la història s'explica de manera detallada, amb una prosa que aconsegueix atrapar des del primer moment a través dels seus principals protagonistes. L'autor encerta doblement en posar l'èmfasi en els protagonistes més que en els fets, com advertia Disraeli respecte a l'estudi de la història; i segon , pels propis personatges escollits: Montagu Norman (Banc Anglaterra), Benjamin Strong (Reserva Federal de Nova York, després substituït per George Harrison), Hjalmar Schacht (Reichsbank), i Émile Moreau (Banc de França); és a dir, els principals banquers centrals de llavors.

 

A part de l'interès evident que pren el relat que inclou un complet perfil dels personatges -no únicament dels principals, sinó també dels secundaris- i que està ple d'anècdotes i vivències personals dels mateixos, la manera d'estructurar l’obra permet entendre els fets a partir del caràcter i pensament de les persones encarregades de prendre les decisions que determinaran aquests fets. En aquest sentit, l'ambició de l'obra no pot ser més gran. El llibre repassa la història monetària del món en un dels seus períodes més intensos: fi del patró or clàssic després del pànic de 1907 a Nova York i creació de la Reserva Federal (1913) i fins al període de depressió global de 1933-1944 i que acabarà de forma tràgica amb la Segona Guerra Mundial.

L'autor dóna múltiples pinzellades sobre el funcionament de la banca i la seva relació amb el procés de ràpida industrialització i globalització que tindrà lloc a la recta final del segle XIX i 1913, així com el desenvolupament industrial i social de principis del segle XX tot, com dèiem, acostant-nos la història a través dels ulls dels seus protagonistes.

 

Des d’un punt de vista de teoria econòmica, el llibre explora les causes de la gran depressió sense apartar-se gaire del relat oficial que molts cops resulta incompleta i que cal llegir amb cura. El gruix d’economistes encara manté un interesant debat sobre quines van ser les causes de la gran depressió, on sovint es culpa al patró or i les polítiques “laissez faire” com a principals culpables. Mirant amb més atenció les dades, trobem que va ser ja al 29, amb el president Hoover encara a la Casa Blanca, quan els Estats Units es va embarcar en un ambiciós programa de despesa pública i pujada d’impostos per fer front la crisi –polítiques que desprès es coneixerien com el New Deal a partir de 1933 i ja amb el President Roosevelt– fet que fa que molts economistes hagin establert l’inici del New Deal ja amb Hoover. D’altre banda, aquesta va ser la gran primera crisi a la que va tindre que fer front l’acabada de crear, com qui diu, Reserva Federal que, acabada la Primera Guerra Mundial que va arrasar Europa, era ja el primer banc central per reserves d’or i amb diferencia. No va saber gestionar la seva política duen a terme una política expansiva de 1925-28, sense la qual no és possible entendre la bombolla a la borsa al 1929, per desprès contraure la base monetària (fet que no s’ha tornat a repetir mai més en temps de crisi econòmica) entre 1929 i 1931.

 

El llibre està escrit en clau de novel·la i permet entendre els diferents errors que van a anar, poc a poc, gestant la crisi fins arribar al punt culminant de 1929. Sense els errors previs, ni els errors en política econòmica i monetària no és possible d’entendre la duresa i duració de la Gran Depressió. Ni en aquell moment, ni a hores d’ara, s’ha entès del tot les implicacions de la manipulació de la moneda (per generar inflació) i la seva incidència directa en la gestió de bombolles, ja sigui en el bens immobles o financers, al llarg de la història. Quan va arribà la crisi de 2008 –que com les anteriors, no es pot entendre sense la política expansiva (tipus baixos) de la Reserva Federal durant els anys previs– el gruix de les decisions preses per els bancs centrals i els governs per fer front a la crisi han estat molt esbiaixats per certs errors de comprensió (sempre amb les excepcions de rigor) de les disfuncionalitats del paradigma monetari on la base monetària (la quantitat de diners disponible en l’economia) esta marcada en última instancia per els poders polítics.

 

El joc de miralls amb la crisi actual és evident i la lectura del llibre ajuda a entendre el mar de fons comú a totes les crisis econòmiques i les reaccions dels Estats i els bancs centrals davant aquestes crisis. Deia Adous Huxley: “Potser la lliçó més gran de la història es que ningú va aprendre mai les lliçons de la història.” Així és. Per això la lectura resulta del tot recomanable i tanmateix resulta interesant completar la lectura de Liaquat Ahamed amb d’altres que la complementen amb una visió més profunda respecte a la Gran Depressió com America’s Great Depression de Murray Rothbard o el recent Currency Wars de James G. Rickards. Bona lectura i bon any 2016.

 

 

 

La Drecera 155 Gener - Febrer 2016