GENER - FEBRER 2016

 

 

Tot seguit us informem d’algunes de les darreres actuacions dutes a terme per l’Institut Agrícola. 

 

   

Al·legacions al projecte de Pla de Gestió del Risc d’Inundació del Districte de Conca fluvial de Catalunya

 

La Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell ―coneguda com la Directiva marc de l’aigua―, té per objecte establir un marc per a la protecció de les aigües superficials continentals, les costaneres i les subterrànies, així com promoure un ús sostenible de l’aigua. Aquests objectius, d’acord amb la normativa d’aigües catalana, s’han de dur a terme mitjançant la planificació hidrològica del districte de conca fluvial de Catalunya. Planificació que està integrada pels següents instruments:

  • El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya.
  • El Programa de mesures.
  • Els programes de control i seguiment.
  • Els plans i programes específics.

 

El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya és qui determina les accions i les mesures necessàries per assolir els objectius citats, dins l’àmbit territorial de les conques hidrogràfiques internes de Catalunya. Pla del qual el seu projecte pel període 2016-2020, es va exposar públicament fa quasi un any i ja vàrem fer-nos-hi ressò a la “Drecera” de setembre-octubre passat. Ara, el que s’ha exposat al públic és el projecte de la gestió del risc d’inundació. Episodis aquests que, a les finques i empreses privades solen tenir força impacte destructiu, ja sigui material com econòmic. Per la qual cosa no vàrem estar-nos de presentar les nostres al·legacions.

 

Especialment vàrem incidir en dos punts molts importants:

 

  • L’Administració gestora de les lleres públiques ha de fer-se responsable de les seves accions, ja siguin actives o per omissió, quan causin perjudicis materials, personals o empresarials. És el cas, per exemple, de la reiterada manca de neteja de moltes lleres. Aquest fet provoca que, en períodes de fortes pluges, s’arrossegui molt de material vegetal que, en arribar a algunes infraestructures, fa de tap, i provoquen inundacions. Si les lleres estesin netes, no en resultaries perjudicades.

 

  • La previsió de zones de laminació controlada que s’hagin determinat amb posterioritat a que s’hi hagin desenvolupat activitats econòmiques o edificacions, ha d’incloure el pertinent rescabalament dels perjudicis que es causin quan hi hagi una inundació. En la majoria dels casos aquestes previsions no tenen en compte les plantacions o construccions que existien, plenament consolidades i que no tenien, en el seu moment, cap mena de coneixement ni havien adoptat ―per que no era previsible― mesures de protecció davant una laminació controlada.

 

En tots aquests casos cal que l’Administració assumeixi la seva responsabilitat de gestora. La idea de planificació no sols ha de significar complir uns objectius, també ha de vetllar per a un bon i lliure exercici de l’activitat econòmica i empresarial.

 

 

Al·legacions al projecte de Decret dels Estatuts del Centre de la Propietat Forestal

 

Des de fa uns anys s’està duent a terme un procés de debat envers la redacció dels nous Estatuts del Centre de la Propietat Forestal. Estatuts que han de servir per adaptar-se als temps ‒la creació del Centre data de 1999‒ i a la funcionalitat que s’espera d’aquest ens. Un dels punts més controvertits és el mecanisme d’elecció dels representants dels titulars dels instruments d’ordenació forestal. L’INSTITUT AGRÍCOLA, com a membre del Consell Rector, participa activament en aquests treballs.

 

A finals de l’any passat es va presentar un nou text, i al mateix vàrem fer-hi les següents aportacions, resumides:

 

  • L’element que ha de fixar el número dels electors ha de ser l’instrument d’ordenació forestal, i no tant les persones que el sol·liciten. Per tant, en el cas dels instruments d’ordenació que incloguin vàries finques de diferents propietaris, només han de tenir dret a un vot. En canvi, al projecte, es preveu que cada propietari tingui un vot. I això no ens sembla correcte. Aquests plans generalment es duen a terme per que els propietaris no arriben a tenir, individualment, la superfície mínima fixada per a endegar un instrument propi ‒25 hectàrees‒ i per la inviabilitat de gestionar la seva finca. Per tant, s’han d’agrupar amb finques veïnes per cercar una gestió conjunta. Però atorgar un vot a cadascun dels propietaris inclosos en un pla conjunt discrimina als propietaris que tenen el seu propi pla ‒amb una superfície major i, normalment, viable.
  • Cal especificar clarament quines són les entitats elegibles, en representació dels membres del Centre. Existeix tot un seguit de termes i conceptes indeterminats al text que no donen cap mena de seguretat jurídica. Per la qual cosa demanem que es determini clarament que els únics representants són les organitzacions empresarials forestals amb un àmbit d’actuació funcional a Catalunya. Altres figures jurídiques no ho són.
  • També considerem que s’ha d’excloure d’elegibles a aquelles organitzacions que percebin ajuts o subvencions públiques en una proporció superior a la meitat del seu pressupost econòmic ordinari. La dependència econòmica exterior comporta poca objectivitat en la seva defensa dels interessos privats i empresarials dels seus representats. Conseqüentment la seva representació estaria més que posada en entredit.
  • En la forma d’elaborar el cens creiem necessari que es pugui escollir el domicili a efectes d’exercir i facilitar el vot. Si no es diu res, serà el fixat en l’instrument d’ordenació forestal. Però entenem que s’ha de poder triar entre els següents: el de la finca on es té l’instrument d’ordenació forestal, el de la residència habitual del votant o el domicili indicat a efectes de notificacions en l’instrument d’ordenació forestal.
  • Considerem que el termini per a formular reclamacions al cens provisional ―dos dies― és exageradament curt, fet que dificulta la transparència i objectivitat del procés. La Llei Orgànica 5/1985 del règim general electoral, estableix un termini de sis dies per aquest tràmit. Per tant, com a mínim, hauria de ser aquest.
  • S’estableix un sistema d’aval de les candidatures que no està massa clarificat, i amb un termini de realització clarament insuficient. Per la qual cosa demanem l’ampliació del termini i que s’especifiqui el mecanisme de l’aval.

 

Entenem que les nostres aportacions han de garantir una transparència i seguretat en el procés electoral. Per la qual cosa seguirem apostant i reclamant que siguin admeses i incorporades al text finals dels Estatuts.

 

 

Entrevista amb el Director General de Medi Ambient de la Comissió Europea

 

Representants de l’INSTITUT AGRÍCOLA, acompanyats per l’euro parlamentari senyor  Santiago Fisas, es van reunir recentment, a la seu de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea a Brussel·les, amb el seu Director General, el senyor Daniel Calleja. Aquesta trobada és una altre de les actuacions que portem fent per tal de seguir donant a conèixer les nostres aportacions i neguits davant els centres de decisió i govern comunitari. Com és més que evident, la Direcció General de Medi Ambient és una de les Direccions que afecta més directament al món agrari i agroalimentari.

 

D’entre els temes que es van tractar n’hi ha tres que van tenir més transcendència:

  • L’efecte del canvi climàtic en l’agricultura i en tot el sector agrari. Evidentment aquest és un aspecte molt important que tot just comença a treballar-se i tenir-se present en les empreses agràries, i que, de cara al futur, cal considerar. Evidentment la Unió Europea hi està a sobre, i més especialment desprès de la darrera Conferència de Paris, celebrada el desembre passat. Per part de l’INSTITUT AGRÍCOLA ens varem oferir per tal de col·laborar amb les institucions comunitàries conjuntament, i aconseguir que les accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic de les empreses agroalimentàries sigui el més positiu i favorable possible.
  • El canal Segarra-Garrigues. Evidentment que com hem defensat sempre, i seguim fent-ho, l’INSTITUT AGRÍCOLA lluita per tal que la màxima superfície rebi l’aigua de reg projectada. Un projecte de la seva envergadura i cost econòmic no pot quedar esgarrat per una manca de gestió en el seu disseny i implementació. És clar que els espais naturals protegits cal que es respectin, però també seguim argumentant que hi ha la possibilitat de compatibilitzar el reg amb la permanència de les aus. Vàrem demanar que la Comissió Europea impulsi que es realitzin els estudis de compatibilitat als quals es va comprometre la Generalitat en la Declaració d’Impacte Ambiental del Projecte. Igualment, vam oferir tot el nostre suport per aprofitar al màxim el referit canal.
  • La implementació de la Xarxa Natura 2000 i l’afectació a les activitats agràries. En aquest punt vàrem demanar que, dins el procés de revisió que s’està duent a terme respecte de la Directiva Aus i de la Directiva Hàbitats ‒procés en el qual l’INSTITUT AGRÍCOLA hi ha participat‒ es revisin certes aplicacions de la normativa. Especialment aquelles que limiten considerablement les activitats que es poden dur a terme en els espais de la Xarxa Natura 2000. Creiem que no es tracta de prohibir-ho tot, sinó que amb cura i seny hi ha moltes possibilitats per tal que es pugui dur a terme un aprofitament econòmic de les finques, especialment forestals, compatibles amb la protecció ambiental.

 

Evidentment l’INSTITUT AGRÍCOLA seguirà tenint contactes i treballant per tal d’influir i defensar els nostres interessos en que tot allò que afecti a la propietat i a l’empresa agrària.

 

 

Participació en la Comissió Tècnica del Conveni Col·lectiu Agropecuari

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA, en tant que membre de la part empresarial, participà a la  reunió de la Comissió Tècnica del Conveni Col·lectiu Agropecuari. Com a aspectes més destacables es va avançar en el document base relatiu a la futura adaptació de l’estructura del conveni que recollirà els nous Grups Professionals, tal i com marca la legislació vigent.

 

Quan aquest document sigui definitiu, serà portat, per a la seva ratificació, a la Comissió Negociadora del Conveni Agropecuari,  de la qual l’Institut Agrícola també en forma part. Comissió que no començarà a reunir-se fins el proper mes de març, un cop es reprenguin  les negociacions temporalment suspeses.