LA UNIÓ EUROPEA FINANÇARÀ LES EMPRESES PER A QUE S’ACOLLIN A L’ECONOMIA CIRCULAR

 

La Comissió Europea ha destinat una partida de 650 M€ del programa anomenat “Horitzó 2020”, i uns altres 5.500 M€ dels Fons Estructurals, per a recolzar que les empreses liderin el pas a l’Economia Circular.

 

 

L’Economia Circular suposa una nova estratègia de la gestió dels materials emprats en la producció industrial. Es tracta del pas del model “extreure-usar-llençar” cap al concepte de “residu zero” o de les tres erres: “reduir, reutilitzar i reciclar”L’objectiu fonamental és la reducció de la dependència de les matèries primeres i de l’energia, especialment de l’exterior de la Unió Europea. Un dels casos més greus és d’Espanya, on un recent informe de la Comissió Europea determina la gran dependència del subministrament energètic exterior ‒arriba a un 73%, quan la mitjana de la Unió Europea és el 53%‒ i la poca inversió en les energies renovables ‒actualment aquestes només representen el 15% de la producció energètica.

 

L’Economia Circular suposa un impuls per arribar a una indústria més innovadora, eficient i competitiva en consonància amb els interessos dels usuaris, productors i dissenyadors. Aquest pla pretén extreure el màxim valor i ús de totes les matèries primeres, productes i residus, fomentant l’estalvi energètic i reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Les propostes abasten la totalitat del cicle de vida: de la producció i el consum, a la gestió de residus i el mercat de matèries primeres secundàries.

 

Per aquesta raó s’ha endegat un seguit de propostes normatives que pretenen implementar aquesta Economia Circular. Alguns d’ells afecten directament al món agroalimentari:

  • Noves taxes per a la reducció de residus.
  • Definir clarament què és un subproducte.
  • La promoció de processos productius més eficients.
  • Gestió dels materials crítics, com ara els plàstics, de cara a la seva reciclabilitat, biodegradabilitat i la reducció de la presència de substàncies perilloses.
  • Els fertilitzants, amb una revisió del Reglament sobre adobs, per tal de facilitar el reconeixement dels adobs orgànics i basats en residus en el mercat únic i reforçar el paper dels bionutrients.
  • La reutilització de l’aigua, incloent-hi els requisits mínims per a la reutilització de les aigües residuals.
  • La comunicació amb el consumidor. L’etiqueta ecològica és una etiqueta voluntària que s’aplica a una àmplia gamma de categories de productes, i és una manera de identificar els productes que tenen un impacte ambiental reduït durant tot el seu cicle de vida. Però encara no és massa coneguda pels consumidors i cal millorar-ne la seva eficiència.
  • Reduir el malbaratament d’aliments, incloent-hi una metodologia de mesurament comuna, la indicació de dates de caducitat millorades i eines que serveixin per a reduir-lo a la meitat abans del 2030. (D’aquest aspecte en vàrem parlar a la Drecera anterior).

Les propostes també van destinades a un enfoc del disseny dels productes. Entre d’altres, es vol promocionar l’eficiència energètica, l’augment de la durabilitat, la reparabilitat i la reciclabilitat dels productes. En l’actualitat alguns productes no poden ser reparats degut al seu disseny, o per que els recanvis o la informació per a la seva reparació ‒manuals de reparació‒ no està disponible. Per aconseguir-ho, s’introduiran requeriments d’obligat compliment en la Directiva d’Ecodisseny, es revisaran els criteris d’etiquetatge energètic i s’incentivarà econòmicament a les empreses que desenvolupin productes i serveis més sostenibles. Un millor disseny de producte pot beneficiar als consumidors per a la fabricació de productes més duradors o de més fàcil reparació, o pot ajudar als recicladors per a desmuntar els productes a fi i efecte de recuperar materials valuosos.

 

Des de L’INSTITUT AGRÍCOLA hem dut a terme aportacions a aquests plans mitjançant la nostra participació en la Comissió de Desenvolupament Sostenible i en el Fòrum de l’Alimentació de UEAPME ‒Unió Europea d’Artesans i de la Petita i Mitjana Empresa. Especialment en allò que pugui afectar al món agrari. Creiem que, entre d’altres, cal tenir en consideració:

  • Promocionar i afavorir la implementació de l’ús eficient dels recursos, especialment amb l’agricultura de precisió i l’ús de fonts d’energia renovable.
  • Recerca de col·laboració i incentiu entre varis sectors productius per tal que subproductes d’un lloc puguin ser matèria primera per a d’altres ‒valoritzar-los. És el cas, per exemple, dels purins i fems per a ús com a fertilitzant orgànic, o les restes vegetals com a biomassa.
  • Establir, però, normes clares respecte de l’ús de certs subproductes a l’agricultura, com poden ser els fangs de depuradora o aigües residuals.
  • Lluitar contra el malbaratament d’aliments, amb campanyes d’informació al consumidor envers la necessitat de prioritzar la qualitat nutricional respecte de l’aspecte, o comprendre el significat de les dates de consum de les etiquetes.
  • Fomentar la investigació i innovació en l’Economia Circular, amb plantejaments a llarg termini. Aquesta ha de servir per adaptar les empreses agràries als nous reptes com ara el canvi climàtic, l’encariment dels recursos, la volatilitat del preus o els riscos de la producció.

 

Com sempre, hem de treure’n profit de les iniciatives de la Unió Europea, animant al sector a implementar aquestes noves propostes i aprofitar la innovació i l’emprenedoria de les nostres empreses. Així mateix, donada l’obertura de línies d’ajuts econòmics per a la seva posada en marxa en les empreses, us animem a informar-vos i participar en l’Economia Circular. Tant des de la vessant productiva, com comercial, segurament en podreu treure aspectes positius. Creiem que no es poden deixar perdre aquestes oportunitats per seguir amb la viabilitat econòmica de l’activitat agrària i agroindústria.

 

 

Article publicat a La Drecera 155. Gener - Febrer 2016

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya

 

Economia