“ETIQUETES”, UN INSULT A LA INTELIGÈNCIA

 

El que va començar com una senzilla classificació física de l’Assemblea francesa- girondins a la dreta, jacobins a l’esquerra- s’ha perpetuat com una frontera ideològica que distingeix sectàriament entre “els bons i els dolents”, “els altres, els meus”.

Per un món complexa, canviant amb tants fronts culturals, econòmics i socials oberts, és una drecera temptadora que resulta dolorosa i limitant. Des d’una actitud estreta i intolerant, etiquetem a aquells que no s’acomoden passivament als nostres models mentals. Amb una gran facilitat precintem a les persones, els hi posem rètol per classificar-les segons la nostra parcial jerarquia d’interessos i valors, prejutjant per endavant.

Conservador/Progressista és un exemple recurrent. Conservador? Doncs sí miri, conservar la vida, la salut, l’amistat, l’amor, les tradicions familiars... per a alguns té un “tufillo transnoxat”. Progresista? També! A favor del progrés, de la ciència, de la investigació, de la innovació, projectat cap el futur... per altres té connotació rupturista i desarrelada. Aquests clixés reduccionistes i maniqueus no serveixen per entendre les relacions humanes.

Esquerres/Dretes? Conservadors/Progressistes? Categories irrellevants, obsoletes per a un temps que requereix de pensaments i sentiments renovats.

Si les converses dels líders polítics les presidís el bé comú, amb el propòsit de servir als ciutadans, per la noble causa de fer anar endavant el país, identificar i complir una agenda comuna de reformes imprescindibles, no seria una quimera, però el poder – droga dura per als mediocres – és la raó oculta dels comportaments dels polítics aquests darrers temps.

En el laberint d’aliances i contra aliances en el que es veu “condemnada” la classe política, prima més el personalisme que les idees. Els mitjans es fixen més en qui ho diu o com ho diu, que en el què diu. Si és que diu quelcom amb certa substància motivadora.

Més val tard que mai. Temps per a què cadascú s’enfronti a sí mateix, s’alliberi de la pressió opressora del poder, trobi la seva pau interior i actuï segons l’indiqui la consciència.

 

Editorial La Drecera 156 Març - Abril 2016

 

Editoriales anteriores