MARÇ - ABRIL 2016

 

 

Tot seguit us informem d’algunes de les darreres actuacions dutes a terme per l’Institut Agrícola. 

 

  

Interposició d’un Recurs Contenciós Administratiu contra l’aprovació del Pla Director Urbanístic dels àmbits econòmics del delta del Llobregat

 

Explotació agrícola al Delta del Llobregat

 

Davant de l’aprovació, per la Comissió Territorial d’Urbanisme, del Pla Director Urbanístic dels àmbits econòmics del delta del Llobregat, l’INSTITUT AGRÍCOLA ha interposat Recurs Contenciós Administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

 

A mode de resum direm que el Pla reclassifica una superfície actualment destinada a equipaments de 702 hectàrees, a només 162 hectàrees. Pla que afecta als municipis de Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat. Passant la diferència ―540 hectàrees― a sòl no urbanitzable ―Parc Agrari del Baix Llobregat. Però molts d’aquests terrenys, tot i no haver-se desenvolupat urbanísticament dits equipaments, o només haver-se fet parcialment, no és possible el seu retorn a sòl agrari cultivable. Especialment per que molts d’ells porten anys ocupats per activitats no agràries. El retorn a sòl fèrtil i rendible agrícolament comptaria un cost econòmic inassumible i sense garanties.

 

Tampoc està gaire justificat que calgui dur a terme dita classificació. L’excusa que ja no són necessàries les reserves d’equipaments per que la població no els necessita, és del tot banal i mancada d’arguments.

 

Alhora, el fet de passar aquests terrenys a sòl no urbanitzable, dins el Parc Agrari, només farà que agreujar les traves i limitacions que des del seu Consorci s’imposen als propietaris i empresaris agraris. Situació que ha fet perdre la iniciativa i l’interès en tenir les finques productives, incrementant-se dia a dia els terrenys erms. El número d’explotacions agrícoles a la comarca ha disminuït, només en deu anys, en quasi una tercera part.

 

Tanmateix, cal que s’incloguin, si prospera el Pla, els mecanismes per a indemnitzar als propietaris i activitats econòmiques als qui se’ls modifica, unilateralment, la classificació i qualificació urbanística d’uns terrenys que estaven destinats a equipaments i que ara passarien a sòl no urbanitzable. Havent tributat, durant anys, com si fossin per a equipaments a l’Impost sobre Béns Immobles, Impost de Successions, Impost de plusvàlua, etcètera.

 

En base a tot plegat, i en defensa dels principis constitucionals de la llibertat d’empresa i la propietat privada, l’INSTITUT AGRICOLA ha cregut oportú oposar-s’hi.

 

 

 

 

L’INSTITUT AGRÍCOLA presenta una denúncia a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu respecte de l’aplicació dels cabals ambientals en el Pla Hidrològic de l’Ebre

 

L'Ebre al seu pas per Amposta

 

A resultes de la recent publicació de la revisió del Pla Hidrològic de l’Ebre ―Reial Decret 1/2016, de 8 de gener de 2016― l’INSTITUT AGRÍCOLA ha presentat una denuncia davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu. Bàsicament la nostra queixa ve donada per la inclusió dels cabals ambientals dins els mecanismes d’actuació del Pla Hidrològic. I entenem que aquests són un instruments que la Directiva 2000/60/CE Marc de l’Aigua no incorpora com a mesures per aconseguir els objectius d’un estat ecològic i químic adient de les aigües.

 

La nostra oposició es deu al fet que la implementació dels cabals de manteniment comporta, en molts casos, una reducció dels cabals de les concessions dels regadius agraris o dels aprofitaments hidrològics. I això afecta directament a les explotacions agràries, que disposen de les pertinents concessions. Per que aquests cabals de manteniment són considerats prioritaris i per sobre dels usos agraris.

 

Però el que ens neguiteja més és la circumstància que el càlcul i establiment dels cabals ecològics, especialment els determinats en la desembocadura del riu Ebre, es fonamenten en evitar la salinització i regressió del delta. Fet aquest que no és cert i que no està contrastat.

 

Per tot plegat, hem demanat que s’estudiï dit Pla Hidrològic i els cabals ecològics en el sentit de:

 

  • Promoure l’eficiència en l’ús de l’aigua, la gestió de la demanda, emprar fons públics per a impulsar una agricultura sostenible i el foment de l’estalvi. L’aigua que s’utilitza al sector agrari acaba retornant altre cop al medi. La industria agroalimentària genera activitat econòmica i manté a la població rural.

 

  • Prèviament cal realitzar estudis rigorosos justificant la necessitat dels cabals ecològics i del comportament hidràulic de cada curs de riu en funció de la climatologia i dels aprofitaments hidràulics existents.

 

  • Les infraestructures necessàries per als regadius ―existents i projectats― s’han d’afrontar com a infraestructures bàsiques per aconseguir un equilibri territorial i el manteniment de l’activitat agrària.

 

  • Ha de tenir-se present el nostre clima mediterrani, amb el que comporta de pas irregular d’aigua al llarg de l’any, incloent-hi riuades i estiatges. No es pot voler canviar la climatologia ni els cicles hidrològics.

 

Per tot plegat, l’INSTITUT AGRÍCOLA durem a terme una crítica constructiva a aquest Pla Hidrològic per tal que el seny i la lògica adient no afecti a les explotacions i indústries agroalimentàries. Activitats bàsiques de la nostra economia.

 

 

Reunió d’empresaris agroalimentaris catalans amb un dels negociadors comunitaris del TTIP

Durant la setmana del 25 al 29 d’abril està convocada a Nova York, la 13a Ronda de Negociacions de l’Acord Transatlàntic per al Comerç i la Inversió ‒TTIP, per aquest motiu a la seu de l’INSTITUT AGRÍCOLA s’ha dut a terme una reunió entre un dels membres de l’equip negociador de la Comissió Europea a l’Acord Transatlàntic per al Comerç i la Inversió ‒TTIP en el seu acrònim en anglès‒ i representants d’empreses agroalimentàries catalanes de primera línia. Aquesta reunió va ser organitzada per nosaltres per tal de fer arribar, directament i de primera mà, a dit responsable, de quins són, i seran, els neguits i problemes que poden tenir aquestes empreses pel cas que l’Acord tiri endavant. Entre d’altres hi havia representat el sector carni, el vinícola, el lleter i el farratger.

 

Primer es va dur a terme una breu presentació, per part del negociador de la Comissió  Europea, del que pot representar aquest Acord, i de l’estat actual de les negociacions. Va recordar especialment:

  • La necessitat d’acords comercials de la Unió  Europea per no perdre mercats exteriors.
  • Els Estats Units d’Amèrica és el primer soci comercial i inversor de la Unió Europea. Ambdues economies representen el 45% del Producte Interior Brut mundial.
  • Els dos principals objectius de l’Acord són l’accés als mercats ‒eliminant la major part dels aranzels però protegint les indicacions geogràfiques‒ i la promoció de la compatibilitat reglamentària ‒convergint els estàndards i evitant duplicitat de controls.

 

Seguidament les empreses van manifestar els seus dubtes envers el que sabien de la negociació. En general es va estar conforme amb que l’Acord era necessari, i especialment  a la vista de la signatura d’altres Acords similars, signats per EEUU recentment en altres àmbits territorials mundials, com el del Pacífic. Territoris que entren en competència directa amb els nostres productors. Per tant, com a resum, se li va fer copsar que:

  • Existeix un diferencial important amb les normes de producció. Especialment en el sector carni: benestar animal, accés a les matèries primeres i ús de subproductes o medicaments. Cal que s’harmonitzi en ambdues bandes, sinó, en sortim perjudicats, com passa ara. La normativa comunitària és molt més restrictiva que la dels EEUU.
  • S’ha d’exportar qualitat, cosa que ja es fa, aprofitant el bon saber fer nostre i la competitivitat. Especialment fent valdre les denominacions d’origen, les indicacions geogràfiques i el prestigi productiu.
  • Cal evitar la duplicitat dels controls en origen i en destí, doncs encareixen el producte i majoritàriament es deuen a motius de proteccionisme.

 

Des de l’INSTITUT AGRÍCOLA creiem que aquesta trobada ha estat molt fructífera, per ambdues parts, al poder parlar directament amb un negociador directe de la Comissió Europea amb empreses agroalimentàries catalanes punteres. Tant un com les altres, amb to distés, han pogut exposar els seus punts de vista i les seves experiències empresarials, per aconseguir que el text de l’Acord sigui positiu per a tothom.