PROPIETAT FORESTAL PRIVADA

 

L'INSTITUT AGRÍCOLA defensa les aportacions al projecte de Decret dels Estatuts del Centre de la Propietat Forestal davant el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)

 

Com ja hem anat informant-vos en anteriors publicacions ‒com en l’anterior Drecera‒, està en procés l’elaboració d’uns nous Estatuts del Centre de la Propietat Forestal. Recentment el text del projecte va entrar al Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya. L’INSTITUT AGRÍCOLA, com a membre de FOMENT DEL TREBALL, i en representació dels empresaris i propietaris agraris, va participar en el debat i elaboració del preceptiu dictamen del CTESC.

 

Els preceptes normatius que van generar més controvèrsia i dubtes foren els vinculats amb el procés electoral necessari per a escollir els representants dels titulars dels instruments d’ordenació forestal. Especialment pel que fa a la condició dels electors i de les entitats elegibles. Les nostres principals aportacions fetes, resumides, són les següents:

  • El projecte empra la nomenclatura de “organització de propietaris forestals” com a les que representaran als titulars d’instruments d’ordenació forestal. Però aquest concepte genera inseguretat jurídica, doncs legalment no ve definit. Entenem que és molt més clar el terme “organització empresarial forestal”, que es vincula directament amb la Llei de llibertat sindical de les patronals i els sindicats. I han de ser únicament aquestes organitzacions empresarials, com és l’INSTITUT AGRÍCOLA, les que han de presentar-se a eleccions. No altres figures jurídiques que res, o poc, tenen de representatives de la propietat o empresa forestal.
  • Creiem adient que s’ha d’excloure d’elegibles a aquelles organitzacions que percebin anualment ajuts o subvencions públiques en una proporció superior a la meitat del seu pressupost econòmic ordinari. Aquesta dependència econòmica de fons públics pot fer que la seva objectivitat respecte de la gestió del pressupost del Centre sigui poc clara.
  • El dret de vot ha de venir donat pels instruments d’ordenació forestal, i no tant les persones que l’han sol·licitat. Per tant, en el cas dels instruments d’ordenació que incloguin vàries finques, on cadascuna d’elles siguin de titularitat d’un propietari individual, aquell tingui dret a un sol vot, i no, com es contempla, un vot per cada propietari individual. Aquests plans generalment es duen a terme per que els propietaris no arriben a tenir, individualment, una superfície forestal que la faci viable econòmicament. Per tant, s’han d’agrupar amb finques veïnes per cercar una gestió conjunta. Però atorgar un vot a cadascun dels propietaris inclosos en un pla conjunt discrimina als propietaris que tenen el seu propi pla ‒amb una superfície ordenada major i, normalment, viable. Altrament, consideraríem adient, establir una ponderació de vots en base a la proporció d’un vot per cada 25 hectàrees de superfície forestal ordenada ‒unitat mínima forestal.
  • En ares a reduir la burocràcia respecte de la presentació de les candidatures, apostem per a que amb una declaració responsable sigui suficient per a demostrar el suport electoral. El projecte exigeix la presentació d’uns avals que pot limitar o restringir la viabilitat de la candidatura. I aquesta situació no afavoreix gens la llibertat democràtica ni la participació.
 

Esperem que totes elles siguin tingudes en compte per tal de facilitar el procés electoral en un ens representatiu de la propietat forestal privada. I del qual l’INSTITUT AGRÍCOLA en forma part.

  

Article publicat a La Drecera 156 Març - Abril 2016

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya

Forestal